Anualment, al Camp d’Aprenentatge de la Vall de Boí, organitzem diversos cursos de formació adreçats a professorat. Enguany, hem dedicat la formació de tardor a les bruixes. Que el Pirineu és terra de bruixes és conegut per tothom però, qui eren aquestes dones? Quins coneixements tenien sobre les plantes de l’entorn? Com elaboraven els seus productes? Perquè van ser perseguides? Durant les quatre sessions que ha durat la formació ens hem nodrit dels coneixements d’experts en diferents àmbits amb dos objectius principals. D’una banda, donar a conèixer diferents elements del patrimoni natural i cultural dels Pirineus utilitzant el fil conductor de la bruixeria. Per altra banda, inspirar el disseny de noves propostes didàctiques que utilitzin la bruixeria i els Pirineus com a eix vertebrador.
Durant la primera sessió, “la cacera de bruixes als Pirineus” la Júlia Carreras ens va ajudar a desmitificar la figura de les bruixes i entendre els motius de la cacera de bruixes als Pirineus. Vam comprendre que, en el seu inici, les bruixes eren ents sense cos, éssers màgics com ara les fades però malvats.
El punt d’inflexió el trobem l’any 1424 amb l’aparició del llibre “Ordinacions de les Valls d’Àneu” que recull la primera llei que es coneix a Europa sobre el delicte de bruixeria. En aquest moment es tipifica el delicte com a matar nens, donar metzines, causar mal temps… D’aquesta manera, les bruixes esdevenen persones reals. La dada important rau en que la llei tipifica que les persones condemnades per bruixeria perdran el cos i que els seus bens passaran a ser del compte Arnau Roger I. Amb aquest context, s’entén que les primeres persones perseguides pel delicte de bruixeria fossin hereus de cases amb moltes propietats i dones vídues amb poc recursos per defensar-se. Aquesta llei tenia dos objectius principals, oferir culpables als mals que assolaven la societat i recaptar fons per al compte.
Més endavant, es va començar a perseguir a dones que podien tenir algun tipus de poder dins una societat patriarcal dominada pels homes, com ara les curanderes, les metgesses tradicionals, les remeieres o les llevadores.
Al llarg de la segona sessió “Les bruixes a la literatura” vam fer un viatge literari a través dels mites i llegendes que envolten els Pirineus. Mentre caminàvem pel Pla de Beret, guiats per l’escriptor Pep Coll, vam conèixer les històries de les encantades, les dones d’aigua i els minairons o diablorins.
Vam endinsar-nos en les llegendes Pirinenques per adonar-nos de la intenció moralitzadora de les mateixes. Com ara la llegenda del Compte del Pallars que, en caure dins l’estany gelat de Montcortés, va invocar l’ajuda de la Mare de Déu de Gerri a canvi d’una donació de terres. Un cop salvat es va desdir de la promesa exclamant “Aigua passada, verge enganyada”. Acte seguit es va quedar cec. Molt penedit va demanar perdó a la verge i va complir la seva promesa.
Finalment, vam parlar del relat “La bruixa del Pla d Beret”. En aquest, l’autor va utilitzar totes les històries sobre bruixes que havia anat recollint al llarg dels Pirineus per construir una ficció basada en la vida d’una bruixa. Des de la seva infantesa, quan coneix al dimoni, fins als nostres dies. D’aquesta manera, deixa palesa la suposada immortalitat d’aquests ésser màgics.
Participants de la segona sessió del curs.
Durant la tercera sessió vam realitzar un recorregut de descoberta etnobotànica als voltants d’Esterri d’Àneu. Vam conèixer moltes plantes així com les seves virtuts apotropaiques, les seves propietats curatives segons la teoria de signe i les seves propietats medicinals contrastades per la ciència.
Les plantes apotropaiques són aquelles a les que, culturalment, hem atorgat capacitat de defensa màgica o sobrenatural. Aquestes plantes, s’han utilitzat, i s’utilitzen, durant rituals per protegir del mal donat, allunyar el mal o purificar cossos, objectes i estances. Un bon exemple de planta apotropaica és el llorer, que, a més del seu efecte antibacterià, es penja a les portes de les cases per evitat el mal donal (mal d’ull). Un altre el trobem en l’hisop que, a més de ser un bon aliat contra les bronquitis, els refredats de pit i els dolors de la menstruació, tradicionalment s’ha utilitzar per a comunir (desfer) les tempestes.
La teoria del signe és aquella que atorga propietats medicinals a les plantes que tenen certa similitud al mal que es vol curar o a l’òrgan afectat. Estaríem parlant de la pulmonària. Aquesta planta que rep aquest nom per la similitud de les taques de les seves fulles amb les taques dels pulmons i se li atribuïen propietats per curar les malalties d’aquest òrgan. Un altre cas seria el de la gavarnera, o roser silvestre, a la qual se li atribuïen propietats per curar la ràbia perquè els seus fruits per dins semblen una dent. En cap dels dos casos, aquestes propietats han quedat avalades per la ciència.
Per acabar, vam veure i parlar d’algunes de les plantes amb fama de d’herbes de bruixes. La belladona, l’herba queixalera o l’estramoni eren plantes conegudes pels seus efectes narcòtics. Aquestes propietats eren molt importants doncs, fins al s.XIX no es van conèixer altres narcòtics. Calia doncs conèixer molt bé els seus efectes, les dosis necessàries i les formes de subministració doncs, com ja deia Paracels “la diferència entre el remei i el verí és troba en la dosi”.
L’última sessió la vam dedicar a les bruixes ribagorçanes i a l’elaboració de remeis amb plantes medicinals. Durant el matí, Javier Piqué, docent del CFGS de Gestió Forestal i del Medi Natural de l’institut del Pont de Suert, ens va narrar la història de les bruixes de les Paüls. En aquella població, entre el 1450 i el 1550 van ser declarades culpables del crim de bruixeria i executades a la forca o cremades al foc 120 dones. Se les acusava d’enverinar veïns, raptar nens i desenterrar morts per obtindre vísceres pels seus ungüents.
En el marc d’aquella època convulsa, el cas més documentat va succeir el 1592, any en que, en només 3 mesos, van ser executades 24 dones, 1 va fugir i 2 van resultar absoltes. Els fets van ocórrer poc temps després que diversos caps de família que treballaven per a la Casa Rins es revelessin contra el terratinent. Curiosament, les dones ajusticiades eren les esposes dels caps de la rebel·lió dels treballadors. I, curiosament, el cap de la Casa Rins formava part del Consell de les Paüls, òrgan civil que va dur a terme els judicis i va ordenar les execucions. Així doncs, queda palesa la intenció repressiva d’aquests judicis. Executant les dones, els treballadors aprenien a callar per por a les represàlies i, a l’hora, el terratinent no perdia la mà d’obra valuosa.
A continuació, vam continuar la nostra formació etnobotànica coneixent algunes plantes sanadores i protectores, com ara la ruda i la verònica, plantes per fer conjurs com el doncell, el càdec o la carlina i plantes “inductores del vol”. En aquesta última categoria classifiquem plantes ja anomenades com la belladona, l’estramoni, l’herba queixalera o la mandràgora. Totes aquestes solanàcies s’han utilitzat com a drogues estàtiques gràcies als alcaloides que contenen. L’efecte narcòtic que produeixen pot arribar a generar la sensació d’ingravidesa que ha alimentat el mite de la capacitat de volar de les bruixes.
A la tarda vam fer un taller d’elaboració d’ungüents amb la col·laboració de Sito Rodríguez, estudiant dels cicles formatius de grau superior de Gestió Forestal i del Medi Natural i d’Educació i Control Ambiental. Vam elaborar ungüent de romaní a partir de l’oli essencial que vam extreure de la planta utilitzant un alambí. Sorprèn la quantitat de planta necessària per obtenir unes gotes de destil·lat. Paral·lelament, vam elaborar pomada de calèndula a partir d’oli d’ametlles macerat amb pètals de flors de calèndula durant més de 3 mesos.
Muntatge de l’alambí per extraure l’oli essencial de romaní i maceració de pètals de calèndula en oli d’ametlles
Globalment, ha resultat un curs divers i enriquidor. Des del Camp d’Aprenentatge hem gaudit molt l’experiència i, tenint en compte l’èxit inscripcions i participació, pensem que serà font de noves propostes educatives. Des del CdA ja en tenim una al forn!!
