La mineralomassa a les comunitats forestals

 INS Reguissol, Sta. Maria de Palautordera

Com circulen i s’acumulen els nutrients en un bosc? Als ecosistemes terrestres, una bona part de la producció primària s’acumula, durant alguns anys, en forma de materials estructurals. Juntament a l’acumulació de materials formats per O, C i H també… Llegeix més»

Pigments fotosintètics

INS Vilatzara, Vilassar de Mar
 
La capacitat fotosintètica de les plantes depèn de la seva evolució? Poden fer la fotosíntesi les fulles de tardor? Les fulles joves tenen més clorofil·la que les fulles velles? Com reaccionen les plantes en relació a la intensitat de la llum?… Llegeix més»

Estanys Roi i Gémena

 INS Horticultura i Jardineria, Reus

Amb els alumnes de segon del CFGS de Gestió Forestal i del Medi Natural de l’INS d’Horticultura i Jardineria de Reus hem fet una ruta d’interpretació del paisatge des de Caldes de Boí fins a l’Estany Roi i l’Estany de… Llegeix més»

L’art romànic de la Vall de Boí

 
 INS Lluís Domènech i Montaner, Barcelona
 
A cada poble de la Vall de Boí ens crida l’atenció la seva església: amb campanars esvelts i grans finestrals dividits; carreus de granit, esquistos i tosca, i elements decoratius exteriors com ara columnes que no arriben a terra (lesenes),… Llegeix més»

App de petjades

El Cda Vall de Boi ha dissenyat i desenvolupat una aplicació per a dispositius Android per a la identificació dels mamífers més habituals que es poden trobar al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i als seus voltants mitjançant les seves petjades. L’aplicació… Llegeix més»

Termalisme a Caldes de Boí

Ins. Lo Pla d’Urgell, Bellpuig
 
El Balneari de Caldes, ubicat a la Vall de Boí, a 1500 m d’alçària, és un dels complexos termals més importants de la península. És conegut des del temps dels romans per la quantitat, varietat i eficàcia de les seves fonts.… Llegeix més»

Cabals i riscos

Ins Berenguer d’Entença, Hospitalet de l’Infant 

El fenomen de la inundació fluvial té lloc en els rius i rieres quan aquests surten del seu llit menor a causa d’una forta crescuda o d’una variació de la cabuda de la llera. Aquest fenomen, que s’esdevé de forma… Llegeix més»