Com vivien les persones que van habitar la cova del Sardo? Com es distribuïen les feines? Des de quan hi ha evidències de presència humana? A què es dedicaven els habitants del despoblat de Casesnoves? Grans i xics vam trobar resposta a aquestes i altres preguntes durant la jornada de portes obertes sobre la prehistòria que vam realitzar al Camp d’Aprenentatge els dies 9 i 10 de juny.
Com cada final de curs, al CdA Escola de Natura de la Vall de Boí hem realitzat una jornada de portes obertes per tal de donar a conèixer la nostra feina a totes les persones de la vall i de la comarca. Aprofitant la feina realitzada durant l’any, enguany hem dedicat la jornada a l’arqueologia al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
De la mà de l’Anna Bonet, arqueòloga especialitzada en perspectiva de gènere, vam realitzar el taller familiar: “Els minimons del passat”. En primer lloc vam anar al Salencar a buscar els materials naturals n
ecessaris per construir els nostres minimons: roques, pals, fulles, herba, flors, petits fruits… Després d’escoltar una narració sobre la cova del Sardo, ens vam disposar a construir les nostres rèpliques. Finalment vam poder reflexionar i aprendre al voltant de les nostres creacions. Sabíeu que, en base als resultats que ofereix la recerca arqueològica, durant la prehistòria, homes i dones sortien a caçar? I, sabíeu que s’han trobat restes de persones amb membres amputats? És a dir, que les persones amb diversitat funcional també tenien un paper actiu dins la tribu. Això només va ser possible en una societat on la base de la supervivència era la cooperació entre les persones. Tant la canalla com els seus acompanyants, vam passar una tarda d’allò més creativa i didàctica!
Al dia següent, ens vam trobar per realitzar un itinerari arqueològic pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Guiats per Ermengol Gassiot, arqueòleg i investigador del Grup d’Arqueologia d’Alta Muntanya (GAAM), vam caminar pels senders del Parc desxifrant les petjades d’una intensa relació entre l’ésser humà i les muntanyes al llarg de la història.
Al migdia, vam arribar al despoblat de Casesnoves (o Casanoves, com se’l coneix al poble de Taüll) descobert l’any 2004. Es tracta d’un espectacular assentament amb, com a mínim, 15 petites vivendes construïdes aprofitant el relleu de la morena glacial. En una d’aquestes vivendes, es van poder recuperar les restes de l’últim foc que s’hi havia encès. La datació de les restes amb la tècnica del carboni 14 va permetre deduir que l’últim ús es va produir al S.XIII.
Vam poder observar que totes les cases tenien al costat un petit magatzem que els arqueòlegs han interpretat com a caves o magatzems per curar formatges. Vam analitzar unes construccions interiors de formes i mides variades i murs baixos que es considerats tancats ramaders. Vam examinar una vivenda més gran que les demés a la zona alta del conjunt que podria ser la vivenda de la persona més poderosa del poblat. Finalment, vam seure a l’interior d’una altra edificació, molt més gran que la resta (d’uns 40m2), amb una paret orientada a llevant que recorda a un absis, característiques que ens van fer pensar en un espai de culte. Són moltes les preguntes que ens van sorgir visitant aquest espai, preguntes que hauran d’esperar a possibles prospeccions arqueològiques per trobar-ne les respostes.
A continuació vam emprendre el descens fins a l’estany del Llebreta i la posterior ascensió fins a la Cova del Sardo. En aquesta cova, originada degut a l’erosió glacial, s’han trobat evidències d’ocupació des de fa 7000 anys, al neolític, i fins al S.XVIII. Les troballes més antigues corresponen a puntes de fletxa de manera que se suposa que els ocupants eren caçadors. Aquests sílex provenien de la conca de Tremp, de la zona de Sopeira i, fins i tot, la Vall de l’Ebre. Això fa pensar que aquests habitants, o bé recorrien llargues distàncies o bé comerciaven amb persones d’altres indrets. En d’altres troballes datades al neolític, s’ha pogut comprovar com l’ésser humà va esdevenir un important agent transformador del paisatge cremant bosc per obrir zones de conreu. Per acabar, la troballa més recent correspon a una moneda de Felip V, ja a l’edat moderna.
Ben mirat, ha resultat una jornada de portes obertes excepcional, amb activitats pensades per a tots els públics, molt engrescadores i enriquidores. L’equip del camp d’aprenentatge volem agrair a l’Anna Bonet i l’Ermengol Gassiot la seva participació i volem destacar la seva passió per l’arqueologia i per la divulgació científica.
