Sabies que el Balneari de Caldes de Boí és al Llibre Guiness dels Records? és el balneari amb més varietat d’aigües del món: té 37 fonts d’aigües mineromedicinals de diverses composicions i temperatures, que són utilitzades tan per beure com per finalitats terapèutiques.
Divendres passat hi vam anar amb l’alumnat de 1er de batxillerat científic de l’INS Montbui. Vam analitzar diferents fonts del balneari per deduir quina és la millor font per beure. És impressionant veure com malgrat que les surgències són ben a la vora, cada font té la seva composició mineralògica i Ph particulars. Vam veure fonts que tenen Ph àcid i poc residu sec, com ara la Font del Ferro, i d’altres que són molt riques en sals minerals, tenen molt sulfur d’hidrogen i fan olor a ous podrits, i amb pH marcadament bàsic, com ara la font de Sta. Llúcia. Sens dubte, la font del bou és la més equilibrada si en volem beure cada dia. Però la font del boix pot ser la més indicada si tens pedres al ronyó… Aquest racó gèlid de la Vall de Boí és la nostra millor aula per aprendre sobre geologia, fisicoquímica de l’aigua i hàbits saludables.
Passejant per les fonts de Caldes de Boí ens sorprèn l’olor a ous podrits amb freqüència. No depèn de la temperatura, ja que aquesta olor es desprèn tant d’algunes fonts fredes com calentes. El que si que és comú en aquestes fonts pudentes és la presència d’uns filaments blancs que recobreixen la fullaraca en contacte amb l’aigua i la canonada de sortida d’aigua de la font. 
Si ho observem sota el microscopi, veiem que són colònies de bacteris! 🔬
Es tracta de colònies de bacteris sulfooxidants pertanyents als gèneres Beggiatoa. A diferència d’altres bacteris, les seves cèl·lules s’uneixen una rere l’altra fins a formar llargs filaments lliscants que es mouen sobre la superfície dels fons poc profunds, donant-los aquesta aparença de floc de pèls blancs.
L’olor a ous podrits està provocada pel sulfur d’hidrogen que duu l’aigua (H2S). És un gas més pesat que l’aire, incolor i tòxic. Paradoxalment, aquest compost és clau pel desenvolupament d’aquests bacteris: metabòlicament, oxiden el H2S a S incorporant-lo al seu citoplasma segons la fórmula
2 H2S + O2 —- 2S + 2H2O
Són bacteris quimiolitoautòtrofs que mitjançant l’oxidació del sulfur d’hidrogen obtenen energia, i fan servir el diòxid de carboni com a font de carboni per a la biosíntesi.
I, un cop més , la vida s’obre pas en els medis més inhòspits i insospitats 😍
