Gripau d’esperons

En la darrera activitat amb alumnes dels curs ens vam trobar dins Les Escletxes del Papiol un gripau. Hem investigat i aquí us presentem la informació que hem trobat sobre aquella bestiola, el gripau d’esperons (Pelobates cultripes).

Descripció: Envergadura 9-10 cm. El mascle és més petit que la femella. Cos gros i rabassut. Pell llisa de color gris groguenc o oliva amb taques marrons o verdoses. El cap és gros amb ulls grossos i sortints. El musell és arrodonit. El ventre és de color blanc grisenc o crema i la gola blanca amb punts vermellosos. Les potes són curtes.

 Distribució: Sud d’Europa (sud de França i nord d’Itàlia i península ibèrica) i nord d’Àfrica. Des del nivell del mar fins a 1.000 metres d’alçada.

 Desplaçament: Es desplaça fent grans salts.

 Habitat: viu en hàbitats diversos tant de zones boscoses com obertes però que tinguin un substrat poc compactat i tou (dunes, platges, conreus, prats). Excava galeries on s’enterra fins a 1 metre de fondària. És crepuscular i nocturn. Durant el dia s’amaga sota terra.

 Alimentació: S’alimenta d’insectes (dípters, lepidòpters, ortòpters, himenòpters) i aranyes.

 Reproducció: La posta és un cordó gruixut de milers d’ous de 4 mm de diàmetre i color quasi negre que la femella deixa entortolligat a la base de plantes aquàtiques en basses somes. Els capgrossos tenen l’aspecte d’un peixet de color clar. Són més grans que els d’altres amfibis presents a Catalunya.

Curiositats: El gripau d’esperons adult fa vida terrestre, llevat del temps de reproducció. Viu en terrenys flonjos i humits que li permetin excavar de cul enrere un cau on amagar-se de dia. A mesura que excava, el sostre de la galeria s’ensorra de manera que el gripau queda enterrat sense deixar rastre a la superfície. Surt a alimentar-se d’insectes al capvespre, de nit o en dies plujosos. Al romandre enterrat de dia, la seva presència sol passar desapercebuda fins que, com per art de màgia, nombrosos individus es congreguen vora una bassa una gloriosa nit plujosa de primavera. El seu cant recorda al cloqueig d’una gallina: “co-co-co”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>