Tempo cognitiu lent (sluggish cognitive tempo) Un subtipus de TDAH o una entitat diferent?
Publicacions recents assenyalen les actituds endormiscades i l’aprenentatge lent d’alguns infants com un subgrup del transtorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH). Alguns científics dubten de la seva existència, sobretot tenint en compte els lligams econòmics entre alguns investigadors i les principals empreses farmacèutiques.
Lent, endormiscat, oblidadís, apàtic, amb tendència a somniar despert… Aquests són els símptomes d’un infant amb tempo cognitiu lent, un suposat transtorn mental que provoca dèficit d’atenció i que recentment ha suscitat un enèrgic debat entre la comunitat científica, després que la publicació sobre psicopatologies infantils The Journal of Abnormal Child Psychology li hagi dedicat una extensa cobertura el mes de gener passat.
El tempo cognitiu lent -aquesta barreja entre un procés d’aprenentatge lent i una actitud ensopida per part de l’infant- seria una variant del transtorn del dèficit d’atenció i hiperactivitat -el popular TDAH-, tot i que els seus símptomes en són gairebé oposats. A EEUU, els científics que en defensen l’existència calculen que hi ha uns 2 milions d’infants que pateixen aquest transtorn. Però la seva popularització no ha estat exempta de crítica: en primer lloc, molts investigadors denuncien que ja s’estan començant a provar fàrmacs sense que ni tan sols s’hagin consensuat les característiques d’aquest presumpte transtorn; i en segon lloc, és coneguda la sospitosa vinculació econòmica entre algunes figures destacades de la recerca i les principals companyies farmacèutiques que produeixen els medicaments contra el TDAH.
Podeu seguir llegint aquest interessant artícle a: El diari de l’educació de la Fundació Jaume Bofill
