Esgotament, desgast i rebuig de la terminologia en l’àmbit pedagògic

Quines poden ser les causes i quines les conseqüències del desgast terminològic en l’àmbit pedagògic?

 

 

  • Canvis constants. Els constants canvis d’enfocaments, mètodes i teories que debuten en el panorama educatiu venen acompanyats de constants canvis en el llenguatge i en la terminologia específica de l’educació. Això pot generar confusió i cansament entre els professionals de l’educació, ja que s’han de familiaritzar constantment amb nous termes i conceptes, fet que pot provocar una sensació de desconnexió o falta de continuïtat en la terminologia, ja que pot semblar que els termes són efímers i que són reemplaçats ràpidament per altres nous.
  • Complexitat i manca de claredat: Alguns termes utilitzats en l’àmbit educatiu són més propis dels cercles de l’educació teòrica i acadèmica i s’associen als professionals de la pedagogia. Els professionals que treballen a les aules sovint se senten allunyats d’aquesta terminologia que els resulta aliena i acaben generant una actitud de burla i de rebuig perquè no se senten còmodes amb aquests termes, ja que els poden semblar innecessàriament complicats o sense sentit.
  • Divergència entre la teoria i la pràctica: Hi pot haver una percepció entre alguns professionals de l’educació que la terminologia educativa i pedagògica està allunyada de la realitat de les aules. És a dir, hi pot haver una sensació que aquests termes i conceptes són més teòrics que pràctics, i que no són útils per afrontar els reptes reals de l’ensenyament i l’aprenentatge. Això pot conduir a una actitud de rebuig i desvalorització de la terminologia acadèmica.

    Informació i recursos:


Crònica de la XX Jornada de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM): La terminologia en l’educació: entre la innovació i l’abús.

El 31 de maig va tenir lloc la vintena jornada de formació que organitza la SCATERM, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans que s’ocupa de la difusió de la terminologia i que propugna el debat sobre aspectes rellevants de l’actualitat pel que fa a l’ús dels llenguatges d’especialitat.

En aquesta ocasió, el tema triat va ser els termes en l’àmbit pedagògic, ja que es percep un descontentament general en els entorns educatius, que afecta fins i tot els aspectes relacionats amb la nomenclatura que cal usar per designar els conceptes didàctics. No hi ha calma als centres educatius; ni als llibres, tampoc.

L’objectiu de la trobada era analitzar quin impacte té la creació constant de terminologia pedagògica en la comprensió de textos per part de la comunitat educativa.

Les dues taules rodones de la Jornada van tractar les qüestions següents:

El desgast terminològic en l’àmbit pedagògic

Quina i quanta terminologia s’ha d’usar en els diferents nivells educatius?

Quin impacte té la creació constant de terminologia pedagògica en la comprensió de textos per part de la comunitat educativa?

Rafel Lemus va centrar la seva reflexió en les desavinences al voltant de la terminologia. Va enumerar els canvis de nomenclatura marcats per la constant promulgació de noves lleis educatives, que fixen una terminologia específica en cada cas.

Al canal de Youtube de l’IEC (A la llista de l’SCATERM) es podran veure els vídeos de la Jornada.


L’humor, indicador de l’esgotament, del desgast i del rebuig de la terminologia pedagògica

L’humor i les paròdies moltes vegades ens indiquen i ens avisen de les problemàtiques i de les controvèrsies que es poden trobar en diferents àmbits, en aquest cas en veurem un parell relacionades amb la terminologia educativa. Convé estar-hi atents als temes sobre els quals es fan bromes, perquè poden ser el reflex de les opinions i dels sentiments respecte a aquestes qüestions de part dels membres dels col·lectius implicats.

 

Cançó d’alguns Projectes Programes i Plans d’Educació. PAE: Programa d’Acompanyament Escolar. DUA: Disseny Universal per a l’Aprenentatge. PASE: Programa d’Acollida al Sistema Educatiu. PIIE: Projecte d’Investigació i Innovació Educativa. PELO: Programa d’Estimulació del Llenguatge Oral. PIAR: Pla Individualitzat d’Ajustos Raonables. PROA: Programa de Reforç Orientació i Suport.


En les respostes a aquest twitt de l’Optimot es pot observar el “grau d’afartament” respecte a alguns termes que s’utilitzen a l’àmbit educatiu i també a altres àmbits.