Educar en el decreixement

Educar en el decreixement

El canvi urgent

Jordi Marín i Monfort

Article publicat a la revista Mètode

“(…) és materialment impossible fer una transició energètica tal com s’està projectant, de manera que no podem enganyar l’alumnat, malgrat que hi ha qui aposta decididament per tot el contrari (Fresco, 2020). Per respecte, per decència i, sobretot, perquè és la seua generació la que haurà de fer front de forma imminent a aquesta situació de manca de recursos energètics i minerals (Valero et al., 2021).

(…) Malauradament, les polítiques educatives no van en aquest sentit. Malgrat que aposten per promoure la consciència climàtica, ho fan des de l’òptica del desenvolupament sostenible i amb pautes marcades pel mercat. És desesperant veure com l’educació està patint un procés de mercantilització que, si bé fa uns anys es dissimulava, a hores d’ara és totalment desacomplexat. Veure com entitats financeres i grans multinacionals posen el focus sobre la comunitat educativa és preocupant.

Que les diferents administracions educatives estiguen posant el sistema formatiu al servei d’aquests interessos amb l’argument d’una pretesa innovació educativa –sovint sense base científica que la sustente– o de l’emergència climàtica i energètica des de l’òptica dels ODS, és per posar-se a tremolar.”

Educar en i per al decreixement implica, d’entrada, explicar al nostre alumnat la impossibilitat física d’un creixement infinit. Cal fer-los veure que quan es parla de desenvolupament sostenible el que es fa sovint és maquillar el mot desenvolupament. Es canvia l’adjectiu econòmic per sostenible, però en definitiva el que es pretén és seguir creixent econòmicament amb les consciències tranquil·les.

Com podem treballar això a l’aula?

Dotze preguntes sobre el decreixement

Carlos Taibo

El del decreixement no és un projecte que substitueixi tot allò que el conjunt de lluites contra el capitalisme ha suposat des de fa molt de temps: és, més aviat, una perspectiva que permet obrir un nou front de contestació del capitalisme imperant. En aquest sentit sembla raonable afirmar que al Nord desenvolupat de principis del segle XXI no és imaginable cap projecte anticapitalista conseqüent que no sigui alhora decreixementalista, autogestionari i antipatriarcal.


Bibliografia especialitzada en sostenibilitat ambiental i crisi climàtica
Activa’t per
la justícia ambiental

Biblioteques públiques de Catalunya

Aquesta selecció bibliogràfica té com a objectiu principal atansar la ciutadania als principals debats i discussions sobre el model actual de vida i desenvolupament econòmic. D’altra banda, pretén proporcionar-li eines per tal de repensar, individualment i col·lectivament, solucions per resoldre els problemes ambientals als quals ens enfrontem. Igualment, desitja dotar la ciutadania d’eines útils perquè participi, de manera activa, en els moviments ambientals i perquè es comprometi amb les respostes que es plantegen des d’un pensament i des d’una mirada crítics.


Decreixement o extinció

Article publicat a la revista Valors
Des del creixement econòmic a d’altres com el creixement personal, la societat ens obliga a ser, tenir, voler, posseir… més! No pot ser que a mesura que passen els anys tinguis menys coses, siguis menys. Aquesta és la pressió que tenim. Fer-se gran equival, ara mateix, a acumular cada cop més possessions, més responsabilitats, més experiència. El més és cap a on anem. Costa molt pensar que el decreixement pot ser una bona alternativa a l’actual model econòmic. És la primera barrera i cal treballar des de l’educació i la sensibilització ambiental.
Això de decréixer no és un concepte nou. Fa molt que en parlem, tot i que mai li diem pel seu nom perquè en realitat no estem d’acord amb el que implica. Ens fa por i respecte. Des del ‘desenvolupament sostenible’ fins a altres maneres d’anomenar a seguir creixent però amb un menor impacte, hem anat utilitzant diversos conceptes: ‘economia verda’, ‘economia blava’, ‘economia circular’ o els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En cap d’aquestes alternatives a l’actual sistema es renuncia a créixer.
(…) el decreixement també porta associats uns quants més, com viure més lent, amb més temps lliure (associat a una reducció de la jornada laboral), de manera més conscient, més a prop de les persones que t’envolten… No es tracta, doncs, d’obsessionar-se amb la paraula: créixer o decréixer. Es tracta de qüestionar el model actual basat en un creixement il·limitat que resulta inviable i que ens ha portat a un possible col·lapse que condiciona de manera irreversible el nostre futur (i present). Tal com diu l’Alicia Valero en aquesta entrevista de El Crític ‘No trobar el que busques a la botiga serà el pa de cada dia’. Ja està passant i cal reaccionar!