La comprensió lectora és la base de tot l’aprenentatge. Els resultats de proves internacionals com PIRLS i PISA indiquen un empitjorament progressiu de la comprensió lectora a Catalunya. Entre els aspectes que s’esmenten quan s’intenta explicar aquest empitjorament hi ha factors com la desigualtat socioeconòmica o la falta de recursos, i també aspectes més estructurals i didàctics. La crisi de la comprensió lectora no és un problema menor. Revertir aquesta situació hauria de ser una prioritat urgent per a docents, famílies i responsables polítics. El baix nivell de comprensió lectora és una qüestió crucial perquè afecta directament tant el desenvolupament intel·lectual de l’alumnat com el futur de la societat en conjunt.
Aquest dossier és un material que forma part del Pla de millora de la competència lectora que el Departament d’Educació i Formació Professional va iniciar el curs 2023-2024 i continua desenvolupant-se actualment. Per elaborar aquest dossier s’ha agafat com a base el que es va fer en el marc de l’Impuls de la lectura i s’ha actualitzat. Té la finalitat d’acostar les concepcions actuals sobre didàctica de la lectura i desenvolupar, en el marc del currículum competencial, una aproximació a l’ensenyament i aprenentatge del procés lector. També té l’objectiu d’oferir al professorat de totes les etapes educatives una reflexió sobre els diferents nivells de comprensió lectora, sobre com ensenyar-los i com avaluar-los.
Enllaç al dossier
Els docents han de tenir un bagatge sòlid en lectura i coneixement del llenguatge. La instrucció directa en l’ensenyament de la lectura és fonamental per garantir una bona comprensió lectora. L’ensenyament de la lectura no pot deixar-se en mans d’un aprenentatge espontani o basat exclusivament en la motivació de l’alumne. Docents amb poca formació literària i poc domini de la lectura formen alumnes amb dèficits, que en el futur poden convertir-se en nous docents amb mancances similars.
Un altre aspecte clau en la comprensió lectora és el coneixement del món i el vocabulari. Miguel Ángel Tirado ha remarcat que un alumne amb un vocabulari pobre té una capacitat limitada per entendre textos complexos. El llenguatge no és només una eina de comunicació, sinó també una eina de pensament. La pobresa lèxica i de coneixements porta inevitablement a una pobresa conceptual. En el mateix sentit, Héctor Ruiz subratlla la importància dels coneixements previs i un vocabulari ric per a una comprensió lectora efectiva. A mesura que els alumnes adquireixen més coneixements, poden establir connexions més profundes amb nous continguts, facilitant una comprensió més rica i transferible.
→¿Se puede fomentar la lectura entre los escolares si sus futuros maestros apenas leen?
El cuerpo docente, especialmente, debe estar preparado con técnicas y herramientas didácticas específicas para afrontar este reto.
Lo que nos lleva a preguntarnos: ¿Los futuros maestros, hoy estudiantes en facultades de Educación, han desarrollado un hábito lector? ¿Y están, por tanto, capacitados para transmitirlo y enseñar a querer leer a sus alumnos?
¿El perfil lector del alumnado de las facultades de Educación responde a este requisito? La investigación al respecto no dibuja un panorama muy alentador. (Llegiu l’article en aquest enllaç).
→L’estat de la profesió docent a Espanya: Una anàlisi amb dades sobre la situació del professorat i les polítiques que poden contribuir a enfortir-lo, Lucas Gortazar, EcPol Brief
→ A Infantil i Primària, les competències matemàtiques i lectores del professorat són inferiors a les de Secundària
Les polítiques d’atracció i selecció del professorat han estat eficaces per atraure joves amb bones habilitats acadèmiques a Secundària, però no tant a Primària. L’evidència disponible mostra que les habilitats cognitives del professorat tenen un impacte causal positiu sobre les de l’alumnat (Hanushek i altres, 2019).
La mitjana de les habilitats de lectura i matemàtiques del professorat de Secundària se situa per sobre del dels treballadors amb un títol universitari, (…). En el cas dels docents de Primària, les competències de lectura i matemàtiques se situen per sota dels de Secundària; en el cas de la competència lectora, també se situa per sota de la de la mitjana dels titulats universitaris, i ha experimentat una caiguda significativa des del 2011-2012. Passa el contrari a la competència matemàtica, que ha millorat en la darrera dècada, escurçant la bretxa respecte als titulats universitaris. Així, doncs, la bretxa d’habilitats acadèmiques del professorat de Primària pot estar impactant en els resultats de Primària, cosa que efectivament s’observa en proves com TIMSS o PIRLS, recentment publicades.
Prova d’Avaluació dels Components Bàsics de l’Aprenentatge de la Lectura (PACBAL)
La lectura literària a l’aula: orientacions didàctiques de 0 a 18 anys
→HABILITATS COMUNICATIVES
Llegir: Nivells de comprensió lectora
No tots els aprenents comprenen i interpreten de la mateixa manera els continguts que els aporta una lectura, perquè la comprensió lectora depèn molt de l’experiència i els coneixements que té el lector, tant pel que fa als continguts de la lectura com a la capacitat d’activar estratègies lectores per fer-se seu el significat del text.
→La comprensió lectora. Orientacions per a la millora de la lectura. Educació primària.
