Com influeix la ideologia en el currículum?
La implementació dels currículums competencials de la LOMLOE porta temps generant molta controvèrsia. La lectura d’ Ideologia i currículum de Michael Apple és més necessària que mai. Apple analitza com el currículum mai és neutral, sinó que respon a interessos ideològics que determinen què es considera coneixement valuós i com es transmet.
Davant d’un currículum cada cop més orientat a criteris de mercat i a una suposada neutralitat competencial, Apple ens recorda que l’educació és un camp de lluita política i que les decisions curriculars no només configuren el que l’alumnat aprèn, sinó també la manera com es construeix la societat del futur. Un llibre imprescindible per entendre com els discursos sobre innovació i competències poden amagar desigualtats i perpetuar determinades relacions de poder.
L´escola és una de les institucions decisives per a la reproducció de les tendències socials, culturals i econòmiques. En aquesta obra, Michael Apple explica el complex paper de les institucions educatives en la creació i la perpetuació de les condicions que donen suport a l’hegemonia ideològica i la seva relació amb el currículum.
Paper de l’escola
El professor nord-americà Michael Apple es demana si l’escola pot transformar la societat o no. La seva experiència a primària i secundària ens porta a qüestionar-nos qui decideix el coneixement que s’ensenya, qui es beneficia del sistema educatiu i què podem fer perquè l’escola sigui més crítica.
Aquest assaig, Ideologia i currículum, mostra com l‟escola reprodueix l‟estructura ideològica i les formes de control social i cultural del pensament dominant.
Les persones (i també els mestres, és clar) estem tan influenciats per la ideologia dominant, que la tenim arrelada a les nostres creences. Per això, és tan important aprendre a pensar per un mateix, llegir els clàssics amb gran atenció i verificar-ho tot amb l’experiència.
A banda del currículum oficial hi ha un subjacent “currículum ocult” que expressa el que en realitat pensa el mestre, com fa la classe quan es tanca la porta. Els alumnes no són receptors passius, sinó participants actius per verificar allò que ensenya l’escola.
Democràcia
Més tard, Apple i Beane van publicar Escoles democràtiques, el 1997 per mostrar el seu estudi sobre l’educació democràtica a escoles públiques nord-americanes. Per a ells, una escola democràtica ha de comptar amb estructures i processos democràtics a la vida escolar, des de la participació de tota la comunitat educativa i la recerca del bé comú amb experiències educatives i democràtiques.
Un currículum que promogui la democràcia ha d’incloure diferents veus (en contra de la ideologia dominant) i fomentar el pensament crític dels alumnes. Perquè la democràcia s’aprèn a la pràctica quotidiana, dins i fora de l’escola.
L’escola no és un mirall passiu, sinó una força activa, que serveix també per legitimar les ideologies i formes econòmiques i socials que tan íntimament hi estan relacionades. (Michael Apple)
Enllaç a la publicació
RELACIONAT:
→Los peligros de la colonización neoliberal del currículum de educación infantil
En el sistema capitalista, el neoliberalismo irrumpe de manera agresiva en los sistemas educativos, imponiendo modelos pedagógicos basados en las leyes del mercado y conformando nuevas subjetividades al servicio de éste. Pero la apuesta por una nueva formación del profesorado, el empleo de metodologías diversas y el diseño de nuevos materiales curriculares, puede producir cambios en lo que acontece en el aula, al margen de los currículos oficiales y prescritos.
→ Per què l’escola no és una empresa?
LAVAL, Christian (2005). «Per què l’escola no és una empresa?». A: Debats d’educació (2005: Barcelona) [article en línia] Fundació Jaume Bofill; UOC. <http://www.uoc.edu/dt/cat/laval0505.pdf>
“És imprescindible per a la mateixa vida democràtica que ens preguntem públicament sobre el sentit de les mutacions dels sistemes educatius.
(…) si l’antic model escolar tenia una dimensió cultural i política predominant, l’escola neoliberal s’orienta molt més clarament cap a objectius econòmics com la competitivitat econòmica, la formació d’una mà d’obra adaptada a les necessitats i la promoció de l’esperit d’empresa en la població. En aquest nou model, les paraules clau són competència, eficàcia, resultat.
Tot seguit podem resumir les grans recomanacions dels organismes internacionals i europeus que constitueixen el model de política educativa mundial que tots els governs hauran d’aplicar.
→La mercantilització del coneixement
Jordi Marín Monfort
Què és una Col·laboració Público-Privada (CPP) i com ens afecta