L’informe sobre el dret a l’educació de la relatora especial de les Nacions Unides expressa la seva preocupació sobre «el persistent infrafinançament de l’educació pública i l’augment ràpid i no regulat de les entitats del sector privat».
→ Què és una Col·laboració Público-Privada (CPP) i com ens afecta
“Sota la fórmula contractual de Col·laboracions Público-Privades (CPPs), infraestructura, hospitals, escoles i altres serveis clau es lliuren al privat, augmentant els seus beneficis mentre empitjora el servei, prolifera la corrupció i es buiden les arques de l’Estat.
La recepta CPP està convertint-se en la solució gairebé única per finançar i / o gestionar els nostres béns i serveis públics, però l’Estat no està preparat per negociar-los, supervisar-los, garantir la seva transparència i efectivitat, ni assegurar que s’executen en l’interès públic. Llegiu més…
L’informe “Les col·laboracions publicoprivades (CPPs) com a eines de privatització” és una publicació en tres parts que fa una radiografia del marc legal d’aquest tipus de contractes a l’Estat espanyol, estudiant en profunditat el cas de les infraestructures, la sanitat i l’educació. Ens situa en el marc global, explicant les causes estructurals d’aquesta gran empenta de privatitzacions encobertes dels nostres serveis i béns públics”.
“Quines són les pràctiques de mercat educatiu, els canvis en els models de formació docent i els nous discursos sobre l’emprenedoria empresarial i la innovació educativa que estan promovent conjuntament els governs i la filantropia?
(…) en el neoliberalisme els governs no
s’inhibeixen sinó que fan una política activa per promoure la privatització i el mercat.
Aquests agents i fundacions vesteixen les seves accions i donacions d’altruisme i filantropia per introduir els seus principis organitzatius i les seves lògiques dins l’educació. Fan funcionar el món com els interessa amb la nova caritat, uneixen filantropia i capitalisme per fer negoci i canviar lògiques organitzatives portant-les cap al món empresarial. Tenim clars exemples amb la Bill Gates Foundation o la Mark Zuckerberch Foundation”. (Llegiu més…)
→ Privatització i mercantilització: l’educació i les escoles com a béns de mercat
Enregistrament del debat extraordinari sobre l’educació pública catalana
→ Neoliberalización filantrópica y nuevas formas de privatización educativa, Geo Saura
“Este artículo explora las formas de gobernanza emergentes que se están constituyendo en el campo de la política educativa mediante la interacción entre la nueva filantropía, las compañías privadas y los gobiernos públicos.
(…) no quieren docentes sino líderes. Las formaciones y prácticas docentes se desarrollan bajo un compendio de programas, para crear profesionales eficaces, que imitan acciones del ámbito empresarial tales como Design thinking, Teach like a Champion o Teaching as Leadership que heredan de TfA. Estos programas de liderazgo, tal y como afirma una de sus líderes, son ejecutados con el propósito de promover el “liderazgo del yo”.
Así intentan repoblar en lo que denominan “ecosistema educativo”, esto quiere decir incluso dentro del mercado empresarial, definiendo a los alumnos o embajadores como “agentes del cambio”.
→ Per què l’escola no és una empresa?
LAVAL, Christian (2005). «Per què l’escola no és una empresa?». A: Debats d’educació (2005: Barcelona) [article en línia] Fundació Jaume Bofill; UOC. <http://www.uoc.edu/dt/cat/laval0505.pdf>
“És imprescindible per a la mateixa vida democràtica que ens preguntem públicament sobre el sentit de les mutacions dels sistemes educatius.
(…) si l’antic model escolar tenia una dimensió cultural i política predominant, l’escola neoliberal s’orienta molt més clarament cap a objectius econòmics com la competitivitat econòmica, la formació d’una mà d’obra adaptada a les necessitats i la promoció de l’esperit d’empresa en la població. En aquest nou model, les paraules clau són competència, eficàcia, resultat.
Tot seguit podem resumir les grans recomanacions dels organismes internacionals i europeus que constitueixen el model de política educativa mundial que tots els governs hauran d’aplicar:
– Reduir, o si més no contenir, les despeses públiques d’educació afavorint tant com es pugui la despesa privada.
– Descentralitzar les decisions en l’àmbit local i augmentar l’autonomia dels establiments, no tant per a desenvolupar la
democràcia participativa com per a fer-ne unes entitats flexibles, reactives a una demanda local.
– Introduir mecanismes competitius en el funcionament dels establiments per a estimular-ne l’eficàcia.
– Emprar eines de gestió de les empreses privades i la lògica del management per a augmentar la pressió i el control sobre
els professors, la resta del personal i l’alumnat mateix.
– Recórrer a pedagogies orientades cap a les «competències» més que cap als «coneixements», és a dir, pedagogies
que alhora facilitin les eines bàsiques necessàries per a la inserció professional i afavoreixin el savoir-faire i el savoir-être
per damunt del coneixement acadèmic.
– Vincular a tot arreu on sigui possible les escoles amb les empreses, en l’ensenyament tècnic i professional, però també en la formació general, per tal d’adaptar les noves generacions a la «societat d’empreses».
→ Noves formes de privatització a l’Ensenyament
Pep Barceló
“Actors privats han, i estan, contribuint al desenvolupament d’una indústria educativa que es troba darrere de la privatització educativa a diferents països. Aquesta indústria educativa es presenta com un benefici per als governs: subcontractació activitats convencionals; la formació dels professionals; els llibres de text o programari; la redacció de textos de polítiques d’educació o l’avaluació de polítiques i programes; els productes TIC i certificacions; serveis de preparació de proves; assessors…(…) És evident que estem davant d’una estratègia de les corporacions en la direcció de facilitar material, formació, manteniment, creació de centres…, aparentment de forma altruista (acció social), però cercant, realment, imatge, rebaixa fiscal, vendes, incidència ideològica en la població (estat d’opinió, conducta…).
cal considerar, també, la privatització en educació en la importació d’idees, tècniques i pràctiques del sector privat per tal de que el sector públic s’assembli més a les empreses i al món empresarial. Aquesta privatització en l’educació contribueix a construir una nova “moral del mercat” on l’educació experimenta un procés de mercantilització i es considera només una mercaderia que pel seu valor per a la persona o la societat.
(…) fundacions i empreses, utilitzant la filantropia, estan ocupant espais abans naturals de les administracions públiques. Aquestes, es retiren i deixen les seves responsabilitats en mans d’entitats privades. Fundacions com la del Banc de Santander, La Caixa a través d’eduCaixa, Endesa (Educa Endesa) prenen aquest paper suposadament filantròpic i penetren en el món educatiu. Igualment comença la penetració de les multinacionals com Ashoka (EUA) famosa per les seves “Escoles Changemakers” o d’United Way (“Treballem per l’èxit escolar”), que s’estan estenent amb rapidesa per l’Estat Espanyol i es presenten com a col·laboradores en la millora del sistema educatiu.
Totes aquestes empreses i/o corporacions financeres insisteixen en:
-
- La necessitat de canvis.
- La col·laboració de diferents agents.
- L’emprenedoria
- Legislació amb afectació en l’EnsenyamentEn definitiva es tracta de regular (possibilitar, normalitzar) el que diuen “col·laboració pública-privada” quan és ben sabut que el sistema de col·laboració pública-privada no ha esdevingut cap solució màgica per a l’eficiència i l’optimització dels recursos i serveis públics. Informació del propi Tribunal de Comptes Europeu qüestiona la col·laboració pública-privada com a fórmula per optimitzar recursos i assenyala els sobrecostos que ocasiona, la ineficiència i la manca de transparència”. Llegiu més…
