El 22 de març de 2023, tindrà lloc l’ acte de reconeixement públic del Certamen Atenea de treballs de recerca de 2n de Batxillerat. Enguany, aquest acte es celebrarà a l’Auditori Municipal Miquel Pont, de Castellar del Vallès.
Amb la convocatòria d’aquest Certamen, les entitats organitzadores volen potenciar i donar a conèixer els treballs de recerca elaborats pels alumnes de segon de batxillerat dels centres educatius de Castellar del Vallès, Palau-Solità i Plegamans, Polinyà i Sentmenat. Aquests treballs estan relacionats amb les arts, les ciències de la naturalesa, de la salut i del medi ambient, les ciències socials, les humanitats, les llengües, l’educació física, les matemàtiques i la tecnologia.
En aquesta edició, un total de 10 treballs realitzats per 20 alumnes han resultat guardonats amb un diploma i una gratificació a l’acte públic de reconeixement.
A continuació us presentem treballs presentats al certamen:
INSTITUT PUIG DE LA CREU (Castellar del Vallès)
Títol: La comuna de París de 1871
Autora: Paula Sánchez Tutor: Josep Lluís Badal
Aquest treball de recerca té com a objectiu contextualitzar de forma històrica, filosòfica i teatral l’etapa que precedeix i succeeix la Comuna de París de 1871. Un moviment insurreccional derivat de la desesperació del poble per un canvi, després del patiment de crisis i guerres contínues.
Es basa en la recuperació d’aquest fet històric que perdura en un camp principalment acadèmic a partir de la consolidació dels fonaments teòrics i la posterior transformació literària en format teatral. La memòria col·lectiva i la memòria individual són els indicadors que marquen el curs d’aquest enfocament i, per tant, engloben metodologies basades en l’observació simple i altres estructures de deducció i interpretació amb més profunditat de perspectives.
Així mateix, el resultat del projecte és la constatació del procés de recerca i anàlisi per assolir la creació d’una obra teatral que aporta veu a un període de gran impacte social encara actualment. La insurrecció amb la il·lusió que, tanmateix, comporta i el posterior fracàs és l’eix de l’obra, com a exemple de fets repetits i teoritzats històricament.
Són fets d’un gran dramatisme i d’una gran transcendència per a la classe treballadora i, no obstant això, són fets oblidats. L’estudi exhaustiu dels fets de la Comuna i totes les seves implicacions, la creació d’uns personatges que viuen uns moments tan dramàtics i la comparativa amb la societat actual deriven a una crítica de l’organització política i la manipulació del poble.
Títol: IA: una nova eina per ajudar els invidents
Autors: Aya Talbi i Jordi Ramon Tutora: Anna Armengol
Durant els darrers anys, tots hem estat testimonis de la creació, ascens i estandardització de models informàtics i algoritmes capaços de poder dur a terme tasques específiques que fins aleshores només es creien possibles si eren dutes a terme per persones. Entre elles, podem trobar el desenvolupament d’un text (escriptura), la programació, la il·lustració, el
reconeixement de veu i fins i tot el diàleg amb una persona . De forma popular, aquests programes s’han batejat com a “IA” i actualment no només sabem de la seva existència sinó que, gràcies als models de negoci de les empreses que donen suport a aquests projectes, fins i tot podem arribar a interactuar amb elles, mitjançant models com per exemple “Stable Difusion”, “DALL-E”, “GPT-3” i el més recent i popular ChatGPT. És a partir d’aquesta gran innovació on hem començat a desenvolupar la base de la nostra recerca, preguntant-nos si aquesta podria ser capaç de millorar la qualitat de vida de persones amb problemes de visió, tot creant un dispositiu que compleixi les característiques de ser portable, potent i, el més important, efectiu i útil per les persones a les quals ha de fer servei.
El prototip final ha resultat ser la unió de diverses tecnologies relacionades amb el camp de la IA. La primera, basada en la tecnologia de la detecció d’objectes que, com el seu nom indica, permet la detecció dels objectes de la via pública que més molesten a les persones invidents. En segon lloc, aprofitem els avantatges que ens proporciona la incorporació d’una càmera de profunditat al projecte per poder detectar les escales, tant en sentit ascendent com en sentit descendent. Per acabar, també hem aprofitat per introduir un programa capaç de detectar, llegir i pronunciar un text que estigui davant de l’usuari. Totes aquestes capacitats s’han pogut incorporar dins d’una Raspberry PI 4, placa que centralitza tots els serveis i que, a més, ho fa tot ocupant l’espai que ocupa una targeta de crèdit, cosa que fa del conjunt, un instrument senzill, portable i pràctic per l’ús desitjat.
INSTITUT DE CASTELLAR (Castellar del Vallès)
Títol: EL TABAC EN EMBARASSADES, DESCENDÈNCIA. PROGRAMES I PROPOSTES D’AJUDA
Autors: David Capilla, Jana Berrio, Júlia Argemí i Júlia López Tutora: Cristina Porta
Una de cada cinc dones fuma durant l’embaràs. Arran d’aquesta dada vam començar a informar-nos sobre l’àmbit del tabac, obtenint prèviament informació sobre el seu context històric i coneixements sobre els seus components, addició i epigenètica. A partir d’aquesta base, important, però poc específica, vam endinsar-nos en els dos temes principals del nostre Treball de Recerca.
Efectes del tabac:
A part de les conseqüències generals causades pel tabac, aquest causa altres efectes més específics a les dones embarassades i als seus descendents, durant la gestació i quan el nadó ja ha nascut.
El tabac afecta la fertilitat i pot provocar: part prematur, embaràs ectòpic, retard en el desenvolupament del fetus, problemes de placenta (despreniment o la placenta prèvia) i, fins i tot, una mort fetal.
Una vegada el nadó ja ha nascut, possiblement tindrà un baix pes, factor 
que pot desembocar en: dificultats respiratòries, síndrome de la mort sobtada del lactant (SIDS) i síndromes d’abstinència (reflectit en irritabilitat, tremolors i rigidesa muscular). També hi ha un augment del risc de malformacions cardíaques i físiques (llavi leporí i fissura palatina).
Fumar després de donar a llum també és perjudicial per al nadó, ja que la nicotina, a través de la sang, passa a la llet materna i pot provocar símptomes d’abstinència i afectar el seu sistema immunitari. Dels tres anys en endavant, pot patir dificultats en l’aprenentatge, TDAH, obesitat infantil, infeccions d’oïda, pneumònies i bronquitis.
Propostes preventives i de deshabituació:
Vam enfocar aquest punt en tres subapartats: consells, mesures preventives i propostes per deixar de fumar. Els consells poden ser dirigits a qualsevol o a la mare, com ara: no fumar en espais tancats o no mantenir contacte físic amb el nadó després de fumar. Pel que fa a les mesures preventives, des de l’Estat i la Generalitat de Catalunya, es proporcionen diferents ajudes en forma de publicitat, xerrades i programes, tot i que són bastant pobres. Respecte a les propostes per deixar de fumar, van directament relacionades amb el Programa d’Atenció Primària Sense Fum (PAPSF), vam separar les diferents etapes d’aquest en: cites psicològiques, abans de començar el tractament farmacològic, on comença el seguiment psicològic i físic pel pacient. També parlem del tractament farmacològic: del Champix i del Bupropió, com al medicament actual, que presenta una alta eficiència. Finalment, els substitutius de la nicotina, que contenen nicotina (però no la resta de components) i, a mesura que van passant els mesos del tractament, aquesta va disminuint. Els diferents substitutius són: pegats, xiclets o comprimits i l’esprai bucal.
Quan vam investigar sobre les diferents mesures preventives vam veure la deficiència que hi havia d’aquestes, i vam decidir enfocar la nostra part pràctica en això, fent un tríptic informatiu sobre els efectes negatius del tabac a la dona i el nadó; amb l’objectiu de conscienciar a la població, i sobretot a les mares fumadores.
En acabar el treball, vam poder concloure que: el consum de tabac afecta negativament a l’embarassada i la seva descendència; i no hi ha suficients ajudes preventives, però sí per deshabituar-s’hi.
Títol: Abolició de l’horari d’estiu, conseqüències a escala local i europea
Autors: Roger Cirera, Eric Fernández, Enric Plana i Bernat Noguer Tutor: Albert Martín
El canvi d’hora és una pràctica molt comuna als països occidentals i cada any, quan s’acosta el moment d’ajustar el rellotge, s’enceta el debat als mitjans de comunicació sobre si aquest costum és convenient o caldria abolir-lo. Des del nostre treball de recerca hem estudiat els motius que provoquen aquesta discussió any rere any.
Després d’analitzar com i per quines raons es va implementar en un primer moment aquesta mesura, hem estudiat els avantatges i inconvenients que té en l’actualitat. Però els beneficis que presenta l’horari d’estiu depenen molt de les característiques socials, geogràfiques i econòmiques de cada territori, i la decisió de mantenir-lo o abolir-lo és competència de la Unió Europea. És per això que, per entendre per què el canvi d’hora s’ha mantingut fins avui dia, vam haver d’analitzar els seus efectes a diferents ubicacions del territori europeu.
Estudiant les hores de llum de cada territori, els sectors econòmics més importants a cadascun d’ells i la cultura pròpia de la gent que els habita vam arribar a la conclusió que els països del sud d’Europa reben beneficis considerables amb aquesta pràctica, però que als territoris del nord és una mesura innecessària.
Al nord d’Europa la població és molt conscient que la situació actual els perjudica, i des dels seus governs s’ha demanat a la Unió Europea que aboleixi el canvi d’hora.
En canvi, la població dels països on el canvi d’hora és positiu, com és el nostre cas, tendeix a estar més desinformada i inclús a rebutjar la pràctica. Per evitar-ho, hem elaborat un pamflet informatiu que podria ajudar a conèixer com ens beneficia l’horari d’estiu, però sense deixar de ser crítics amb els seus inconvenients.
En conclusió, aquest treball ens ha fet valorar el canvi d’hora com una pràctica que ens beneficia i que hem d’intentar conservar.
INSTITUT RAMON CASAS I CARBÓ (Palau-Solità i Plegamans)
Títol Animació d’un altre món
Autores: Judit Parras i Laura Parras Tutora: Marta Garcia
Nosaltres vam decidir fer un TDR sobre animació i comprovar si érem capaces, amb els mitjans dels quals disposem i aprenent a animar completament des de zero, de crear un curtmetratge d’animació 2D que s’assembli a un professional. L’animació és la tècnica que consisteix a donar moviment a objectes inanimats mitjançant una seqüència d’imatges consecutives que s’anomenen fotogrames. Existeixen diferents tipus i tècniques d’animació i es poden classificar en tradicionals i digitals i en 2D i 3D.
L’animació ha existit des de sempre, però se li va començar a donar importància gràcies a personatges com Walt Disney. En les últimes dècades, ha evolucionat immensament acompanyada del desenvolupament del món de la informàtica. A més, la introducció de les noves tecnologies en les cases de manera personal ens ha permès, sense coneixements previs i sense grans mitjans, crear també la nostra pròpia animació.
Per a realitzar el nostre curtmetratge d’animació vam escollir la tècnica 2D i l’estil anime, que és amb el qual dibuixem normalment. Comencem per la preproducció, que consta del disseny dels personatges, la creació de la història i el disseny dels escenaris. Posteriorment, continuem amb la producció, és a dir, realitzar les animacions amb tot el que aquest procés comporta (el storyboard, el lineart, el color base, l’ombrejat i els efectes finals de cada escena). Per fer-ho utilitzem un programa de dibuix anomenat Clip Studio Paint. Finalment, passem a la postproducció, que inclou la creació de la música, la gravació de les veus i l’edició final per la qual vam utilitzar el programa Wondershare Filmora.
En definitiva, vam aconseguir el que ens havíem proposat des d’un principi: crear unprojecte d’animació seguint els passos d’una professional.”
Podeu veure el curtmetratge realitzat per la Judit i la Laura a través del següent enllaç i del codi QR:
Podeu veure’n també el tràiler al següent enllaç.
Títol Disseny i construcció d’un altaveu intel·ligent
Autors: Dani Sala i Arnau Molano Tutors: Núria García i Xavier Marí
L’impacte de la tecnologia, i sobretot de la intel·ligència artificial, és un fet que cada dia més s’estén entre les comunitats, des de la més científica fins a la més popular. Arran d’això, hem determinat fixar el nostre Treball de Recerca en la creació i programació d’un altaveu intel·ligent capaç d’interaccionar i participar en algunes de les tasques més quotidianes i recurrents del dia a dia, per mostrar les aplicacions que poden tenir. A més, exposar els avantatges, i desavantatges, d’aquesta mena de dispositius ens ha permès entendre la gran repercussió que està prenent aquest tema dins els col·lectius tecnològics i científics.
Malgrat que la intel·ligència artificial és un tema del qual es porta parlant anys, ja que en datem els primers fonaments l’any 428 aC, la qüestió dels altaveus intel·ligents és més nova i recent, perquè el primer disseny va ser creat el 2015 per la multinacional Amazon amb l’objectiu de potenciar i facilitar la interacció entre humà i màquina; així com ajudar a dur a terme tasques bàsiques de la casa. És clar, doncs, que aquests altaveus intel·ligents, a part de tenir una funció clarament lúdica, s’apropen més i més a satisfer les necessitats de l’usuari.
La programació és l’element clau que els fonamenta, ja que els dona la funcionalitat que veiem nosaltres en interaccionar amb ells; és a dir, és el motor del dispositiu. Habitualment els trobem programats a través d’algoritmes, que permeten definir les instruccions i ordres que volem que executin, però ara, gràcies a les xarxes neuronals, se’ns obre un nou món de possibilitats per simplificar i enriquir la programació d’aquests altaveus intel·ligents.
Nosaltres hem programat a través de Python amb la finalitat de crear algoritmes definits amb funcions com és el cas del WhatsApp, la cerca a Wikipedia o la reproducció mitjançant YouTube, entre d’altres. De la mateixa manera, hem fet el disseny i la construcció mecànica de l’aparell a través dels principals elements que ha de tenir un dispositiu com aquest.
En general, els altaveus intel·ligents tenen aplicacions en molts camps, però on oferirien una gran ajuda és en l’àmbit de la gent gran. És per això que és essencial potenciar el seu ús i el seu estudi.
INSTITUT POLINYÀ
Títol: ARA QUE ESTEM JUNT(e)S
Autora: Ada Bautista Tutora: Judith Fernández
La història és el resultat de l’experiència. I aquesta experiència s’ha d’explicar i entendre. Avui en dia estan passant molts esdeveniments que estan quedant escrits perquè, en un futur no tan llunyà, es pugui estudiar i aprendre d’ells. És imprescindible que existeixi la memòria històrica i es pugui treballar. Perquè la història dels darrers anys, influència a la història actual. A l’estiu de 2022 vaig estar seleccionada per formar part del projecte, patrocinat per la INJUVE, Ruta al Exilio. Tal com diu el mateix nom, vam realitzar una adaptació de la ruta que van fer els exiliats del 39. Alhora, visitàvem espais importants de la postguerra, com camps de concentració, museus, búnquers per emmagatzemar munició i armament… També vam parlar amb testimonis.
El meu TDR, titulat Ara que estem junt(e)s, recull tota la meva experiència durant la ruta. Té com a primera part la comparació de la ruta realitzada pels exiliats republicans i l’adaptació que hi vaig fer jo. Més endavant vaig redactar un diari manuscrit explicant les meves sensacions, què pensava, com em sentia, què aprenia, on estava, què veia…
El següent apartat és la unitat didàctica. A tercer de l’ESO es llegeix, a català, un llibre que parla de la guerra, l’exili i el franquisme. Aquest llibre és Ara que estem junts de Roc Casagran. I hi ha un moment de la narració que explica com el protagonista es troba a la platja d’Argelers envoltat de gent i quin fred que fa i quina gana té. També està amb la seva mare, embarassada. Aleshores, en aquesta unitat didàctica, vaig decidir treballar el moment de la platja. Vaig decidir el moment de la platja perquè va ser dels moments més destacables de la ruta i per la història de la meva família. Per tant, vaig enllaçar la platja amb: el llibre, la meva visita a Argelers durant la ruta i la història del meu tiet avi, Miquelet. A la unitat es treballa el com arribaven a la platja els exiliats, ho vaig fer amb un role playing on havien d’interpretar els personatges del capítol llegit a classe. I a la següent sessió els vaig teoritzar què va ser la platja i, amb l’exemple de la mare, els vaig explicar l’existència i funció de la Maternitat d’Elna. Per poder analitzar si la unitat havia tingut èxit, els vaig fer fer dos textos: un argumentatiu, havien d’explicar les seves sensacions durant el joc, i un comparatiu, on havien d’explicar les diferències entre la platja del 39 amb l’actual.
Els vaig corregir i finalment vaig fer les conclusions. En tenia moltes, així que les vaig dividir en dos. Per una banda, vaig fer les conclusions de la unitat didàctica; la seva elaboració, la seva aplicació i la seva anàlisi. Per una altra banda, vaig redactar les conclusions del treball en general. Cal explicar el perquè d’aquest títol al treball. Quan vaig fer la ruta trobava molt a faltar la meva família, en especial a la meva germana, per aquest motiu la ‘e’ entre parèntesis, fent referència al fet que finalment vam tornar a estar juntes. També fa una clara referència al llibre de lectura obligatòria de 3r. I finalment, fa esment a totes aquelles famílies que van estar separades durant la guerra, però que posteriorment van aconseguir tornar a estar juntes.
Finalment, el meu objectiu era fer memòria històrica i gràcies a la ruta, a 3r i el seu llibre, a la història del tiet Miquelet vaig poder aconseguir-ho.
Títol: Malaltia de Ménière: una malaltia silenciosa
Autores: Ainoa Fuentes i Lucía Pérez Tutora: Concepción Oliva
De segur has llegit el títol del nostre treball i has pensat: Malaltia de Ménière?
Què és això?
Doncs bé, el nostre treball neix amb l’objectiu de donar visibilitat a aquesta malaltia tan poc reconeguda social i sanitàriament i que, tot i no ser una malaltia físicament visible, repercuteix molt en l’estil de vida de tot afectat/-ada.
Aquest treball consta de dues parts: una científica i altra social. La part científica explica què és la malaltia, les seves característiques, els possibles diagnòstics dins del seu marc clínic, el tractament…
La part social consta de diverses àrees que influeixen en la vida del malalt com per exemple el seu impacte psicològic, el grau d’invalidesa que pot obtenir, com actuar davant una situació crisi…
Compta amb entrevistes tant a professionals de l’àrea d’otorrinolaringologia, com al president de l’Associació Síndrome Ménière Espanya i inclús afectats/-ades i no afectats/-ades com a part pràctica per així comprovar la nostra hipòtesi.
Aquest, és un treball que a més d’estar fet amb esforç i dedicació, està fet amb la il·lusió de poder aportar el nostre granet de sorra al reconeixement de la malaltia.
INSTITUT DE SENTMENAT
Títol: El comportament de la freqüència cardíaca en el treball aeròbic i anaeròbic
Autora: Júlia Giba Tutora: Gemma del Valle
La freqüència cardíaca és molt útil per definir la intensitat dels entrenaments d’un esportista de manera individualitzada. Els entrenadors i esportistes fan servir aquest paràmetre per treure el màxim profit dels entrenaments. Per entendre la freqüència cardíaca, és necessari saber com funciona el sistema circulatori, el qual compleix dues funcions essencials per a l’organisme: aprovisiona els teixits de substàncies necessàries per llur funcionament, com l’oxigen i els nutrients, i eliminar-ne substàncies de rebuig, com el diòxid de carboni. Està format per la sang, els vasos sanguinis i el cor.
Per bombar sang, el cor (que és un òrgan muscular) es contrau. La contracció del cor es propaga per impulsos elèctrics que es generen a través del sistema conductor elèctric cardíac i el node sinusal en una complexa acció coordinada a nivell cel·lular en interacció amb el sistema nerviós. Les cambres superiors (aurícules) i inferiors (ventricles) es relaxen (diàstole) i es contrauen (sístole) de manera alternativa. Un cicle cardíac comprèn una diàstole i una sístole d’aurícules i ventricles.
La freqüència cardíaca és el nombre de contraccions, és a dir batecs, en un període determinat de temps definit. La freqüència cardíaca d’un adult sa en repòs oscil·la entre 60 i 100 bpm, però augmenta segons les necessitats de l’organisme a causa d’un esforç físic o emocions intenses. Perquè l’organisme treballi en condicions òptimes, cal que el cor bombi sang a la freqüència
necessària per oxigenar els teixits. En l’activitat física, el teixit muscular necessita energia. La molècula responsable d’aquesta energia, el trifosfat d’adenosina (ATP), es pot obtenir a partir de diverses vies metabòliques. La via metabòlica per obtenir l’ATP depèn de la quantitat d’oxigen de la qual disposa l’organisme en un moment donat.
Les dues vies principals són el metabolisme oxidatiu aeròbic i el metabolisme oxidatiu anaeròbic. El metabolisme oxidatiu aeròbic s’activa en esforços llargs de menys intensitat, en el que l’organisme rep prou oxigen per abastar la demanda. El metabolisme oxidatiu anaeròbic, en canvi, s’activa quan els nivells d’oxigen són insuficients per abastar la demanda. Aquesta via d’obtenir ATP no és tan eficient com la via aeròbica i a més a més produeix àcid làctic.
Aquest treball de recerca pretén esbrinar com la freqüència cardíaca es comporta quan fem exercicis que requereixen un esforç aeròbic i com es comporta quan fem exercicis que requereixen un esforç anaeròbic. Donat que el cor és l’encarregat de bombar sang per oxigenar els teixits i que l’aportació d’oxigen determina la via metabòlica que els teixits musculars utilitzaran per generar l’energia que necessiten per funcionar, vaig plantejar la següent hipòtesi:
“El treball anaeròbic requereix un temps de recuperació de la freqüència cardíaca inferior a l’aeròbic”
Per posar a prova aquesta hipòtesi, vaig realitzar un estudi a subjectes d’entre 15 i 20 anys, classificats per estils de vida i sexe. L’estudi consistia a mesurar la freqüència cardíaca abans i en diferents intervals de temps després de realitzar tant un esforç aeròbic com un d’anaeròbic. Tot i que la mostra de subjectes no permet arribar a conclusions fermes i malgrat la possible influència de factors secundaris que poden afectar en la precisió dels resultats, com ara l’error humà a l’hora de contar les pulsacions o diferències en el consum de substàncies que poden alterar la freqüència cardíaca, els resultats obtinguts semblen confirmar la hipòtesi plantejada: el treball anaeròbic
requereix un temps de recuperació de la freqüència cardíaca inferior a l’aeròbic.
Les anàlisis dels resultats també corroboren les diferències observades entre homes i dones en altres estudis, confirmant que els homes tenen per norma general, una freqüència cardíaca més baixa que la de les dones. També afirmen que la freqüència cardíaca és més alta en els individus que no estan acostumats a l’exercici físic, subratllant que l’estil de vida és un factor clau en la salut cardiovascular.
Títol: La fagoteràpia
Autor: Jean Pol Tabi Tutora: Gemma del Valle
En aquest treball de recerca es tractaran els bacteriòfags, uns virus que tenen un paper força important en la lluita contra els superbacteris, uns nous tipus de microbis que es preveu que superin al càncer com una de les principals causes de mort al món en les pròximes dècades.
Actualment, hi ha molts grups de recerca arreu del món que es dediquen a experimentar la seva eficàcia com a alternativa als antibiòtics, i aquest fet em va animar a enfocar-me en la fagoteràpia com a tema definitiu pel meu treball, que té el següent títol: “La fagoteràpia: una alternativa al tractament d’infeccions bacterianes amb antibiòtics”.
Aquesta tesi consta d’una primera part merament teòrica, que alhora es desglossa en més subapartats que tracten temes relacionats amb els bacteriòfags (també anomenats fags) i conceptes bàsics sobre el tòpic de la recerca. Respecte a la segona part, la pràctica, s’expliquen els experiments que se m’han permès realitzar amb l’equip de laboratori de la professora Campoy, on he comparat l’eficàcia que tenen uns tipus de fags i antibiòtics davant d’una soca viva del bacteri Salmonella enterica: la Salmonella enterica serovar Typhimurium LT2. Gràcies a aquest experiment, he pogut extreure conclusions que han donat una resposta a la meva hipòtesi inicial: els bacteriòfags són més eficients que els antibiòtics per eliminar
bacteris patògens.
