Durant el curs 2021-2022, ens han impactat les notícies i les imatges de dos conflictes bèl·lics que tenen lloc en dos punts del món ben allunyats entre si. Al setembre l’Afganistan va quedar en mans dels talibans i milers de persones van marxar del país. Algunes van arribar a casa nostra i el sistema educatiu català va acollir molts infants i joves que fugien d’aquell conflicte. Aquest febrer la guerra a Ucraïna també ha provocat milions de desplaçats, i les nostres escoles i instituts s’han preparat per rebre els infants i joves ucraïnesos que han arribat al nostre país. Són només dos dels més de trenta conflictes bèl·lics que hi ha actualment al món.

Les imatges d’edificis destruïts, de població civil morta, les que ens van arribar al setembre de l’aeroport de Kabul, ple de població que esperava per marxar, i les que ens arriben ara de les carreteres d’Ucraïna, amb llargues files d’autobusos que traslladen població civil fora del país, han tingut molt impacte en infants i adolescents. És evident que l’escola no es pot mantenir al marge del que passa al món, i des de les nostres aules hem de poder resoldre dubtes i inquietuds dels alumnes. Cal anar alerta i tractar amb molta cura un tema que és complex. La guerra i les seves conseqüències preocupa el nostre alumnat, i és important que coneguin què passa i per què passa, només així podran empatitzar i acollir de la millor manera possible els companys refugiats que arriben a les aules.

Què passa i per què passa?

Hi ha força material perquè l’alumnat conegui què passa en un conflicte bèl·lic, per què passa i quines conseqüències té, tant pel que fa en el cas concret de la guerra a Ucraïna com pel que fa als conflictes bèl·lics en general. El més important és triar bé el material en funció del nivell educatiu en què volem tractar el tema. Mostrar segons quines imatges a segons quins grups d’edat pot ser massa impactant, i causar estrès emocional o bé insensibilitzar sobre qüestions violentes. Per això, també hi ha l’opció de treballar els conflictes des de l’educació per a la pau, i la reivindicació i promoció de la no violència a les aules.

Per als més petits, existeixen contes audiovisuals i en paper, i àlbums il·lustrats (hi dedicarem un monogràfic en aquest mateix nodes). Quan l’alumnat ja és una mica més gran, els reportatges de l’infok presenten l’actualitat amb un llenguatge entenedor i amb suports gràfics. S’han dedicat notícies de infok al conflicte bèl·lic a l’Afganistan, a la guerra d’Ucraïna, a la guerra de Síria, al que suposa ser una persona refugiada… En cursos superiors, es pot parlar de la guerra a partir de reportatges emesos en diferents cadenes de televisió i en diferents idiomes, i mitjançant notícies aparegudes a la premsa d’arreu del món. En el document Idees i recursos per abordar la guerra (d’Ucraïna) a l’aula se’n recull una bona colla.

Com parlar dels conflictes bèl·lics a l’aula?

A part del material de suport amb què comptem, cal tenir molt present com s’explica el tema a l’aula, des de quin punt de vista, a partir de quina edat se n’ha de parlar, i quins aspectes es poden tractar segons l’edat.

La majoria d’experts coincideixen a assenyalar que és un tema del qual cal parlar, a les aules i a casa. No fer-ho pot fomentar la desinformació i els prejudicis, i pot provocar situacions angoixants (els infants intueixen que passa alguna cosa greu, ningú no els en parla i això els genera inseguretat i angoixa). A Idees i recursos per abordar la guerra (d’Ucraïna) a l’aula s’inclouen recomanacions i consells per parlar dels conflictes bèl·lics a l’aula, i material en què parlen els experts.