La fotocatàlisi

Mario Villares CañónTítol:          Investigació de la fotocatàlisi i aplicació a la ciutat de Tarragona
Autor/a:     Mario Villares Cañón
Tutor/a:      Teresa Fortuny
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Cientificotècnic
Àrea:          Química
Centre:       Ins Pons d’Icart
Localitat:   Tarragona

Objectius:

Els principals objectius del treball eren:

  1. Demostrar l’efectivitat de la fotocatàlisi del diòxid de titani (TiO2) per reduir el diòxid de nitrogen (NO2) a través de l’experimentació al laboratori, per tal de fer una proposta d’aplicació a la ciutat de Tarragona.
  2. Desenvolupar amb el projecte l’experiència de la recerca i el mètode científic, vital en qualsevol disciplina experimental, i fonamental pel nostre nivell acadèmic en els pròxims anys.

Hipòtesi:

La nostra pregunta és: Quin és el grau de rendiment de la fotocatàlisi, aplicat als nuclis urbans, segons la seva concentració?
Hipòtesi inicial: Suposem que el grau de rendiment de la fotocatàlisi augmenta a mesura que afegim diòxid de titani (TiO2).

El procés:

Per tal de de poder verificar o no la nostra hipòtesi vam idear un procediment experimental, que és basa en un pas de la reacció de la fotocatàlisi. A mode de resum una vegada el diòxid de nitrogen (NO2) entra en contacte amb la superfície de el material fotocatàlic, aquests es redueixen a nitrats (NO3-) de manera que queden adsorbits a la superfície.
Una vegada queden adherits, l’aigua de la pluja o la neteja municipal en reaccionar amb aquests nitrats (NO3-) es forma àcid nítric (HNO3) de manera que passem de tenir un gas, a una dissolució que es pot depurar.
Es van construir unes plaques amb material fotocatalític (mescla de ciment amb TiO2 de diferents concentracions), després d’irradiar les plaques i d’exposar-les al gas, les netejàvem fent passar aigua per sobre de la seva superfície. Aquesta aigua era recollida i es mirava el seu pH.
Degut al caràcter àcid del HNO3 format pel contacte dels nitrats amb l’aigua, una disminució de pH suposaria una major activitat fotocatalítica.

Conclusions:

Les conclusions de la recerca són que els resultats obtinguts concorden amb la nostra hipòtesi, però no la podem afirmar al 100% per falta de mitjans experimentals, ja que es tracta d’un laboratori escolar.
En quant al projecte d’aplicació per a la ciutat, aquest s’inicia amb la posada en comú amb altres ajuntament que han provat la fotocatàlisi, també s’inclouen objectius pel projecte i uns mapes d’aplicació a la ciutat.
També hi ha una presentació del projecte a empreses que treballen la fotocatàlisi i a plataformes ciutadanes que vetllen per la puresa de l’aire de Tarragona.
Finalment i com a conclusió de aquesta segona part, es pensa que es un punt inicial a un projecte viable si hi ha vertadera iniciativa des del govern municipal.

Bibliografia:
  • MESTRES Ramón (2009). Química Sostenible.. Editorial Síntesis. Madrid
  • HAWKEN Paul (2016). Drawdown: the most comprehensive plan ever proposed to reverse global warming. Editorial Penguin.
  • BIRCH Hayley. (2016).. 50 cosas que hay que saber sobre química.. Editorial Ariel
Llocs Web:
Presentació: