L’obediència cega a l’autoritat

SE Tgnès28/03/19  

Julen Pérez MartínTítol:          L’obediència cega a l’autoritat
Autor/a:     Julen Pérez Martín
Tutor/a:      José Luis Martín Espés
Modalitat:  Humanitats i Ciències Socials
Àrea:          Psicologia i Sociologia
Centre:       Ins Vila-seca
Localitat:   Vila-seca

Objectius:
  1. Entendre la pel·lícula “La Ola”, un exemple d’obediència cega.
  2. Descobrir el cas real en el que està inspirada.
  3. Comprobar la realitat dels fenòmens de la pel·lícula.
Hipòtesi:

La meva hipòtesi inicial va ser que el fet d’obeir ve d’una tendència humana. Això ha estat considerat com un fet individual, però jo em preguntava si és més un fet d’influència social, i fins a quin punt influeix i modifica la nostra llibertat. Això és per la sociabilitat de l’esser humà. Ja des de un principi, i des de fa milers d’anys, a obeir a algú reconegut com a una autoritat segons la perspectiva dels subordinats de que la jerarquia és una aristocràcia (govern dels millors), ja sigui per capacitat o per poder. Aquest condicionament vaig suposar que venia donat per la característica de l’esser humà de ser un esser social i per la característica de ser com una “tabula rasa” (amb gran mal·leabilitat de la personalitat).

El procés:

El procés emprat per a aquesta recerca va ser principalment l’estudi de tres experiments clàssics: l’experiment de Milgram, la presó de Stanford i l’experiment d’Asch. També vaig llegor altres llibres de psicologia i obres, escrites o cinematogràfiques, que parlaven sobre aquest tema, per trobar similituds. Ja tenint els continguts psicològics assolits, vaig prosseguir informant-me del cas real en el que va ser inspirada la pel·lícula, i vaig fer un anàlisis dels fenòmens de la pel·lícula “La Ola”.
En ser un tema complex i delicat sobre sociologia no s’ha pogut realitzar cap experiment relacionat amb la recerca, només una petita enquesta de cràcter il·lustratiu.

Conclusions:

Amb aquest Treball de Recerca vaig arribar a la conclusió de que l’influencia de l’entorn té un gran poder, i el que avui és blanc, l’endemà pot ser negre, o viceversa. A més, aquest poder de “control mental” és més eficaç del que es pensa i pot afectar a qualsevol que no tingui una extraordinària força moral. Molts psicòlegs van intentar anticipar-se als resultats d’aquests fets, però no esperaven que la proporció obediència fos tan gran amb gent “normal”.
Llavors, la moral de cadascú no serveix per a res si una autoritat llegitimitzada té el control sobre els individus. Però la qüestió no és tan simple, ja que n’hi ha molts factors, tant interns com externs, i n’és difícil donar resposta breument. Els principals factors psicològics que he analitzat són aquests:
La condició dels individus en qüestió. La cultura que tenen, la historia que han viscut, la ideologia i la posició davant una autoritat contraria a la moral pròpia, entre altres. Tot i ser rellevant, aquest és més particular i difícil d’analitzar.
El fenomen del primer pas, o “peu en la porta”. Aquest pot ser el més important, ja que ven empleat pot arribar a tenir grans conseqüències i, a més a més, es pot extrapolar a altres tipus d’introduccions d’idees. Consisteix a la introducció esglaonada d’una idea, amb la qual no està d’acord el subjecte en qüestió, de tal manera que aquest la va acceptant petites accions, fins que ja està implantada la idea i no es pot pas tornar enrere.
L’influencia del rol social. L’exercici d’un rol canvia la forma de pensar de cada persona. Aquest canvi ve donat pel fenomen anomenat “dissonància cognitiva”, que és una situació en la que les accions i la actitud de la persona no són compatibles, de tal manera que les actituds es veuen modificades per les accions per tal de solucionar aquesta “tensió” donada per la incompatibilitat. Això ve donat per que l’esser humà té la necessitat de justificar totes les seves accions, per tant, justifica el que està fent canviant la seva personalitat.
Estat argèntic. És la condició d’una persona en la qual està totalment subordinada a una autoritat, i exerceix un rol com “automàticament”. No és necessari que la persona estigu d’acord amb l’autoritat, tot i iaxò obeeix. En els cassos en els que no està d’acord, l’individu experimenta tensió i mostra petits simptomes de rebel·lió, cosa que no evita que surti de l’estat agèntic, però justifica que ell no està d’acord, malgrat que obeeixi.
La conformitat al grup. En aquest fenomen l’individu es deixa emportar pel grup per tal de no ser exclòs, o per que pensa que el grup té la raó. Llavors, si uns quants cauen a l’obediència cega, poden arrossegar a uns quants més cap a dins del moviment.
La legitimitat que té l’autoritat. Si l’autoritat sembla tenir prestigi, poder i sembla ser difícil d’enderrocar, es probable que l’individu no es reveli a aquest i segueixi les ordres. En canvi, si l’autoritat no es llegítima o sembla llunyana, sense poder, la qüestió ja canvia molt, fins al punt de deixar de ser una autoritat i no té cap poder sobre els individus.
Un altre fenomen que és molt rellevant, tot i que es podria dir que no fonamenta l’obediència cega, és l’efecte lucífer. Aquest consisteix en el descontrol dels individus subordinats a una autoritat. Aquest fenomen pot ser una conseqüència fàcil del mer fet de donar un rol a uns individus, sense donar unes odres d’actuació molt definides, però amb uns objectius definits, una certa posició de poder (per sota de l’autoritat, evidentment) i amb llibertat d’actuació. El resultat final és pitjor que amb una submissió directa de l’individu cap a l’autoritat, ja que amb la llibertat d’actuació els subordinats transgredeixen encara més les normes morals “pròpies” (prèvies a l’influencia de l’autoritat).

Bibliografia:
  • David Myers. Psicologia, 7ª Edició [2005]. Editorial Médica Panamericana
  • Stanley Milgram. Obediencia a la autoridad. Editorial Capitán Swing
  • Timothy Snyder. Sobre la tirania. 20 lliçons que hem d’aprendre del segle XX.
  • George Orwell. Animal Farm.
Llocs Web:
Presentació:

Fotos: