Títol: Ball del Quadre de santa Rosalia
Autora: Anna Flores Rimbau
Tutor: Josep Maria Queralt Montserrat
Modalitat: Humanitats i Ciències Socials
Àrea curricular: Arts Escèniques
Centre: Ins Torredembarra
Localitat: Torredembarra
Objectius:
Crear un ball parlat a partir de la llegenda del Quadre de santa Rosalia.
Hipòtesis:
La intenció del treball era crear un nou ball parlat partint d’una antiga llegenda. A mida que s’avançava, anaven apareixent dubtes i algunes suposicions que van guiar la recerca:
- La protagonista del relat -la nena mora- podria haver estat una esclava, captiva o alliberada. Seria un aspecte que aportaria nous matisos a la llegenda. Aquesta primera hipòtesi no ha estat confirmada per falta de documents que ho demostrin.
- Per altra banda, la segona hipòtesi, es basava en la suposició que santa Rosalia era venerada pels vencedors de la Guerra de Successió, fet que va comportar l’arrelament del seu culte a Torredembarra durant la postguerra.
El procés:
- Informar-se sobre els balls parlats: saber exactament què són, la formació musical que els acompanya, la classificació i l’àmbit geogràfic.
- Llegir la llegenda del Quadre de santa Rosalia.
- Contextualitzar el segle XVII (la Guerra dels Segadors, la pesta, la baronia i els esclaus i captius a Torredembarra).
- Conèixer la vida de santa Rosalia de Palerm i la veneració que rep a Torredembarra.
- Caracterització dels personatges que formaran el ball parlat, composició de les peces i les danses, redacció dels versos i pressupost orientatiu de les despeses.
Conclusions:
Començant per la mateixa data dels fets, sabem del cert que la pesta afectà Torredembarra tretze anys més tard del que es creu i que, precisament, el 1640 és l’any amb el registre d’òbits més baix de tot el segle. Aquesta suposada confusió creiem que és deguda a una vinculació de la data d’inici de la guerra amb tots els mals que comportà, entre ells la pesta. Del que tenim dubtes és si aquesta vinculació és producte d’un oblit o tingué, en el seu dia, una intencionalitat política. Com diu la dita, la història l’escriuen els vencedors, i en el nostre cas, probablement la llegenda també.
Seguint amb els personatges de la llegenda, observem unes aportacions al relat que poc a poc l’enriqueixen, quan no el transformen. Si les primeres fonts escrites parlen poc més que d’un quadre i una processó, les darreres inclouen personatges com el pelegrí, la nena mora i fins i tot, els treballs d’investigació més recents posen nom i cognom a alguns d’ells (Vicencio Bertrulla, Móra…).
Per acabar, la variabilitat del relat es veu completada amb el present ball del Quadre, ja que aporta matisos que potser algun dia formaran part de la llegenda.
A nivell personal, aquest treball de recerca ha ampliat els meus coneixements en la matèria d’estudi i m’ha ajudat en la creació d’aquest nou ball. No només he après sobre aquest àmbit més popular, també he conegut una part de la història local que desconeixia malgrat tenir consciència de la Guerra dels Segadors a nivell nacional.
Gràcies a la combinació de totes i les diferents disciplines que conformen aquest treball, com ara la història, el folklore, la religiositat, la música i la dansa, l’arranjament i la instrumentació, la descripció coreogràfica, el disseny de vestits, el càlcul de pressupostos… m’ha permès copsar el repte que representa la creació d’un nou ball i això em fa valorar molt més el seguici popular de la nostra vila.
Bibliografia:
- ARMENTEROS MARTÍNEZ, Ivan: La esclavitud en Barcelona a fines de la edad media (1479-1516). El impacto de la primera trata atlántica en un mercado tradicional de esclavos. Universitat de Barcelona. Barcelona (2012)
- BARGALLÓ I VALLS, Josep: Els goig i els balls: dues mostres de literatura popular religiosa a la rodalia del Baix Gaià. Estudis Altafullencs 4. Edita Centre d’estudis d’Altafulla. Altafulla (1980)
- BARGALLÓ VALLS, Josep i PALAU, Montserrat: El ball del sant Crist de Salomó. Edicions El Mèdol. Tarragona (1991)
- BARGALLÓ, Josep; PALAU, Montserrat i CANYELLES, Núria: Bandolers, Santes i Criades. Quatre balls parlats de la Torredembarra vuitcentista. Edita Arxiu Municipal de Torredembarra. Col·lecció Retalls de l’arxiu 2. Torredembarra (2010)
- BUYREU I JOAN, Jordi: Vida, treball i mort a Torredembarra (1638-1714). Estudis Altafullencs 21. Edita Centre d’estudis d’Altafulla. Altafulla (1997)
- CASAS CODINACH, Sònia: Esclaus africans a Barcelona, La participació catalana en el tràfic negrer de l’edat mitjana. Entrevista a Ivan Armenteros, dins de Sàpiens, núm. 112. Barcelona (gener 2016)
- COMPANYS FERRERONS, Isabel: Torredembarra i Clarà medievals (segles XIII i XIV). Ajuntament de Torredembarra. Torredembarra (1999)
- FERRER I GIRONÈS, Francesc: La persecució política de la llengua catalana. Història de les mesures preses contra el seu ús des de la nova planta fins avui. Ed. Edicions 62. Barcelona (1985)
- FLORES, Raül i TORRELLA, Vanessa: El ball de santa Magdalena a Bonastre. Inèdit.
- GARRICH I RIBERA, Montserrat; VIÑOLAS I INSA, Anna i VIÑOLAS I INSA, Núria: Manual de descripció coreogràfica de dansa tradicional. El Mèdol. Col·lecció Eines de cultura popular núm. 4. Tarragona (1999)
- GUASCH GÓMEZ, Jordi: El culte de santa rosalia a Torredembarra, (del segle XVII al XXI), vol. I (1652-1939). Torredembarra (2016)
- GUASCH, Jordi: El culte a Santa Rosalia a Torredembarra, Ed. Memòries de la Torre, Torredembarra (2010)
- GÜELL, Manuel: Cristòfol d’Icard de Queralt i el seu paper durant la revolució de 1640. Estudis Altafullencs 25. Edita Centre d’estudis d’Altafulla. Altafulla (2001)
- HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús i MISERACHS, Toni: Atles d’història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona (1998)
- MARGALEF, Oriol i ALCOBERRO, Agustí: Via fora! Pedrenyals contra canons. Dins de Sàpiens, núm. 173. Barcelona (setembre 2016)
- MIRACLE I FIGUEROLA, Norbert: L’orgue barroc de Torredembarra i els seus organistes. Edita l’Obra Musical de l’Orgue Barroc. Torredembarra (1992)
- NETTL, Bruno: Música folklòrica tradicional de los continentes occidentales (1973). Alianza Editorial. Madrid (1985)
- ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J.: Aproximació a la baixa noblesa de les comarques meridionals del Principat de Catalunya durant l’edat moderna. Dins de Paratge: quaderns d’estudis de genealogia, heràldica, sigil·lografia, vexil·lologia i nobiliària. Núm. 27 (2014). Edita Sirius. Sant Cugat del Vallès (2015)
- ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J.: Els altafullencs del segle XVI. Estudis Altafullencs 20. Edita Centre d’estudis d’Altafulla. Altafulla (1996)
- ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J.: Història del Baix Gaià, II Edat moderna. Cossetània edicions. Valls (2012)
- ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J.: La Baronia de Torredembarra a l’edat moderna. Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra. Torredembarra (2003)
- ROVIRA Y OLIVER, Rosalino: Santa Rosalía virgen palermitana. Quarta edició, Tarragona (1935)
- SANET JOVÉ, Josep Maria: Apunts sobre la confraria de Sant Elm de Torredembarra. Segle XVI. Recull de Treballs Torredembarra (2009)
- VOLKER FEYERABEND, F: Figurines de moda. patrones para ilustración de moda. Gustavo Gili, SL. Barcelona (2014)
- http://guerrasegadors.blogspot.com.es/2012/03/desertion-and-dissolution-of-portuguese.html (8 novembre 2016)
- http://www.efesalud.com/noticias/la-mascara-de-la-peste-cual-es-su-origen/ (2 gener 2017(
