Ajudes Ergogèniques

Títol: Ajudes Ergogèniques. Què beure quan nadem?
Autora: Nora Arilla Ràfols
Tutor: Carles Montferrer
Modalitat: Ciències i Tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea curricular: Ciències de l’Esport
Centre: Ins Antoni Martí i Franquès
Localitat: Reus

Objectius:

Definir, diferenciar i analitzar la funcionalitat de les ajudes ergogèniques emprades en l’esport de competició, inserint en el tipus nutricional i la hidratació a través de la beguda en l’entrenament. Es podrà variar el rendiment del nedador segons la seva ingesta durant la pràctica esportiva?
L’objectiu principal de l’experiència realitzada serà analitzar l’efectivitat de la beguda en l’entrenament a ritme de prova (de velocitat), així com constatar quin tipus de beguda és la més efectiva entre les més emprades en els darrers anys.

Hipòtesi:

Segons cada paràmetre mesurat en l’experiència he considerat un seguit d’hipòtesis distintes:
1.    Els nedadors a mesura que avanci l’experiment, empitjoraran les seves marques donat que el cansament apareixerà progressivament, tot i que aquells qui prenguin una beguda energètica o isotònica tindran un increment de temps menor ja que a través de la beguda s’hidrataran i recuperaran minerals i carbohidrats, i per tant mantindran les seves marques més fàcilment.
2.    Els pols augmentarà en tots els nedadors, però aquest increment serà major en aquells qui prenen begudes energètiques.
3.    La glucosa descentrà més ràpidament en aquells qui prenguin aigua o facin de control i per tant no prenguin beguda. En els que prenen beguda isotònica o energètica suposo un descens més lleuger.
4.    El nombre de braçades augmentarà a mesura que augmenti la fatiga del nedador ,doncs realitzarà major nombre de braçades, ja que el cansament donarà peu a que requereixi un nombre major de respiracions a més d’escurçar les braçades per augmentar la freqüència i així intentar mantenir la marca en cada sèrie.
5.    Els nedadors de pes i massa corporal menor probablement pateixin símptomes com el flat; els qui hagin pres la beguda amb gas (beguda energètica) poden ser més susceptibles a patir nàusees, flat i cefalees.
En definitiva per aquests motius, crec que la beguda més idònia per a prendre durant els entrenaments i les competicions de natació és la beguda isotònica.

El procés:

S’ha elegit un grup de 16 nedadors i 16 nedadores, tots ells en igual càrrega d’entrenaments i competicions, i dins un marge d’edat de 4 anys, compartint així la mateixa categoria esportiva, dividits en 4 grups de 4 nois i 4 noies. Tots ells duran a terme un test d’eficiència que consistirà en 12 sèries de 50 metres a crol, cada 3’30’’, 4’ i 4’30’’ cada 4 sèries respectivament. El període màxim d’esforç serà d’un total de 48’, afegint un escalfament previ (dins i fora de l’aigua) adequat a la prevenció de lesions, com els que es realitzen en competicions.  A cada sèrie els nedadors prengueren 50mL de beguda: Monster, Isotònic i agua, prèviament assignada a cada grup de 8 persones, a més d’un grup control sense cap tipus d’hidratació.

Respecte la recol·lecció de dades, es comptabilitza a cada sèrie el temps realitzat en els 50 metres i el nº de braçades. A més en les sèries parells s’analitza la glucosa en sang o índex glucèmic, i en les sèries senars el pols del nedador. També es pren la primera i darrera mesura de pols i glucosa per tal de tenir una visió de la variació total.

Conclusions:

He considerat que la beguda més adient per la pràctica de la natació, tant en entrenament com en competició, és la beguda isotònica que regenera la glucosa en sang, per tant proporciona energia immediata a l’esportista; la qualitat isotònica facilita l’absorció del líquid per part de l’organisme i per tant destaquen per la rehidratació que proporcionen a l’esportista. Per altra banda s’ha observat que els esportistes han patit flat en 1 ocasió, i les esportistes han patit flat en 3 casos al llarg de l’experimentació amb isotònic. A més de coincidir amb els nedadors de menor massa corporal, i menor pes, és degut a que no totes les persones requereixen una quantitat igual de líquid, i per tant no podem establir una quantitat definida com a perfecte segons hores d’exercici, ja que no tothom té una deshidratació en igual mesura i per tant el mateix requeriment de líquid.

1

He descartat per complet el Monster com a beguda adient en la pràctica esportiva donat que ha produït el major nombre de casos de flat en esportistes i ha produït sensacions adverses com cefalees i nàusees, a més de no regenerar pràcticament la glucosa en sang.
L’aigua no és des-recomana, però només és útil pel que fa a la hidratació, ja que no aporta pràcticament res més al nostre organisme, però no produeix sensacions adverses ni flat.
Dit això, també és destacable que si és molt important la hidratació en la practica esportiva, per tal de mantenir l’eficiència i la salut quan realitzem esport.

Bibliografia: