Una mirada genètica sobre el gust amarg

SE Tgnès04/03/17  

Ins Sant Pere i Sant Pau - Montserrat Denny Alba AlmonteTítol: Una mirada genètica sobre el gust amarg
Autora: Montserrat Denny Alba Amonte
Tutora: Paloma Sánchez-Casas Padilla
Modalitat: Genètica
Àrea curricular: Socioeconomia
Centre: Ins Sant Pere i Sant Pau
Localitat: Tarragona

Objectius:

El propòsit del meu treball de recerca va ser fer un estudi de la sensibilitat gustativa a la feniltiocarbamida (PTC) en una mostra de la població de Tarragona.

La feniltiocarbamida (PTC) és una substància química orgànica que es percebuda com amargant o insípida depenent de la genètica dels individus. La capacitat per detectar la PTC sembla estar determinada per la presència d’un gen autosòmic dominant en la població gustadora. Les persones gustadores hereten un o dos al·lels dominants (FF, Ff), i les no gustadores porten els dos al·lels recessius, (ff).

Els objectius concrets que em vaig plantejar en el meu treball van ser:

  • Analitzar les freqüències gèniques i genotípiques respecte al gen responsable de la detecció del sabor amarg produït per la feniltiocarbamida en una mostra de la població de la província de Tarragona.
  • Estudiar l’efecte del sexe i de l’edat sobre la detecció de la PTC.
  • Estudiar la possible relació entre la detecció del sabor amarg provocat per la presència de PTC i la detecció del sabor dolç.
  • Comprovar la relació existent entre la presència del gen responsable de la detecció de PTC i les preferències en la dieta per a cert tipus d’aliments.
Hipòtesi:

La majoria dels estudis realitzats fins ara han detectat una majoria d’individus gustadors, la qual cosa correlaciona amb un patró d’herència autosòmic, del gen responsable de la detecció de PTC. No obstant, les dades obtingudes fins ara, no són del tot clares i qüestionen el fet que l’herència d’aquest caràcter vingui determinat només per un sol gen. En estudis poblacionals s’ha vist també la influencia de certs factors ambientals que hi influeixen, com ara, l’edat, el sexe, el tabac o la presència de certes malalties.

Sobre la base dels resultats publicats fins el moment esperàvem trobar:

  • Una proporció major de gustadors en la nostra mostra, encara que les freqüències resultants del nostre estudi ens proporcionarien informació sobre el grau de representativitat de la mostra, de la importància del component ambiental en l’herència, i de la possible existència d’algun tipus de pressió selectiva sobre alguns dels al·lels.
  • Diferències respecte a l’edat i el sexe, amb una pèrdua de la capacitat de detecció de la PTC amb l’edat i un major percentatge de gustadors entre la població femenina.
  • Una major sensibilitat de la població gustadora per a la detecció del sabor dolç i que manifestessin un major rebuig cap als aliments amb cert sabor amargant.
El procés:

L’estudi es va fer amb una mostra de 173 persones de diferents edats i sexe Tires de reactiu PTCde la població de Tarragona, seleccionats entre la població no fumadora i amb una ingesta baixa d’alcohol en la seva dieta. Per a la detecció de la PTC es van utilitzar tires reactives impregnades amb aquesta substància, acompanyades de la tira de control respectiva, que els subjectes s’havien de col·locar a la llengua, i valorar la intensitat del sabor amarg percebut en una escala de 0 a 9. Els participants havien d’omplir un qüestionari amb preguntes sobre la seva dieta i altres dades d’interès per a l’estudi. Per a la detecció del sabor dolç es va realitzar una prova d’anàlisi sensorial utilitzant estèvia com a edulcorant, amb una submostra petita de la mostra inicial del grup dels joves.

Conclusions:

A partir dels resultats obtinguts en aquest treball vam arribar a les següents conclusions:

  • Les freqüències genotípiques en la població estudiada són: 57% de no-gustadors (ff); 28% de gustadors (Ff) i 14% de supergustadors (FF). La freqüència gènica de l’al·lel recessiu (f) és del 71% i la de l’al·lel dominant (F) és del 28%. 
El major percentatge de l’al·lel recessiu, així com del genotip doble homozigot recessiu,  en la mostra estudiada, fa pensar en la existència d’un component ambiental en l’expressió d’aquest gen major del esperat i/o la falta de representativitat de la població general en la mostra triada.
  • L’edat no influeix significativament en la detecció del sabor amarg produït per la feniltiocarbamida.
  • 
El sexe influeix de forma significativa en la detecció del sabor de la feniltiocarbamida. Aquest efecte és degut fonamentalment a les diferències observades entre els dos sexes a partir de l’edat adulta. 

  • En una prova pilot utilitzada amb una petita mostra de la població, es va veure una resposta semblant respecte a la detecció del sabor dolç entre la població de no-gustadors i supergustadors.
  • A partir de les dades obtingudes en els qüestionaris realitzats a les persones que van participar en el experiment, no sembla que hi hagi un rebuig per part de la població de gustadors i supergustadors per aliments que presenten sabor amargant.
Bibliografia: