Mutations genètiques

SE Tgnès19/03/19  

Ona Ariño BorràsTítol:          Mutations genètiques: Què falla?
Autor/a:     Ona Ariño Borràs
Tutor/a:      Montserrat Senan Llerda
Modalitat:  Ciències i tecnologia: Ciències de la Salut
Àrea:          Genètica
Centre:       Ins Fontanelles
Localitat:   Les Borges del Camp

Objectius:
  1. Donar resposta a les meves qüestions, cercant informació sobre el tipus de mutacions genètiques, de les seves causes i buscar-ne algun exemple.
  2. Cercar informació sobre els agents mutàgens i com els podem classificar i aprofundir-ne la cerca amb l’escollit, la radiació UV.
  3. Veure l’efecte d’un agent mutagen sobre la cèl·lula eucariota.
  4. Posar-me en contacte amb algun laboratori per dur a terme el treball experimental i iniciar-me en el que seria, en certa manera, un dels protocols dels grans treballs d’investigació per determinar substàncies mutagèniques.
  5. I per últim, però que considero més important, és demostrar que nosaltres, els joves d’avui en dia, també podem treballar amb genètica.
Hipòtesi:

L’exposició de rajos UV afecta negativament el creixement del cultiu de llevats i com més temps d’exposició, menys viabilitat de Saccharomices cerevisiae hi ha.

El procés:

Aquest treball dins del camp de la genètica es centra en les mutacions genètiques induïdes a causa de l’exposició amb un agent mutagen.
Aquest projecte es pot dividir en dues parts: una primera part de caire més teòric en la qual he realitzat una recerca exhaustiva sobre les mutacions, l’estructra i composició del material genètic, els agents mutàgens aprofundint la cerca amb l’escollit (la radiació UV), incloent información dels llevats, emfatitzant en el Saccharomices cerevisiae i per últim esmentar també la cerca d’informació sobre la radiació solar i la seva perillositat.
La realització d’aquesta part ha estat força tediosa ja que el fet de buscar, contrastar i redactar d’una forma crítica i totalment objectiva la informació que es mostra a continuació ,sobre tots aquests conceptes esmentats anteriorment, ha portat una gran dedicació i treball per tal d’aconseguir el millor resultat possible.
Per un altre costat, aquest treball està format per una recerca experimental en la qual he realitzat un estudi de la viabilitat del llevat Saccharomices cerevisiae.
Per tal de poder realitzar aquesta part experimental en un laboratori amb millors condicions que en el del institut, em vaig posar en contacte amb l’Anna Borrull Riera, doctora de la universitat rovira i Virgili. On per tal de fer aquest estudi de viabilitat, vaig estudiar l’efecte d’un agent mutagen, concretament la radiació UV per demostrar que aquesta provoca canvis en l’ADN i a conseqüència algunes mutacions genètiques. També demostrar que la radiació solar porta molts problemes perjudicials per a la salut degut a la radiació ultraviolada que aquesta conté. Un altre punt important a estudiar és la relació entre temps d’exposició i efectes que es mostren.
Tot l’esmentat anteriorment s’ha estudiat fent un cultiu en medi líquid del llevat Saccharomices cerevisiae, agafant diferents mostres i exposant-les diferents temps a radiació UV. Posteriorment, s’han sembrat en un medi sòlid i s’ha fet un estudi de la viabilitat del llevat per fer el paral·lelisme amb les nostres cèl·lules.

Conclusions:

Un cop acabat el treball, he de confirmar o refutar les hipòtesis esmentades, per tal de saber en què vaig encertar i en què no quan vaig el començar.
Per fer més visibles les meves conclusions, he dissenyat un gràfic a partir de les mitjanes calculades ,dels diferents resultats obtinguts de les mostres, on es reflecteix que l’exposició de rajos UV afecta negativament el creixement del cultiu de llevats. D’altra banda, mirant les barres d’error, s’observa que aquestes no es creuen entre si, aquest fet ens indica que els resultats són significativament diferents de tal manera que es pot afirmar la baixada de viabilitat a mesura que hi ha més temps d’exposició.
Per tant, queden confirmades les dues hipòtesis.
També ens podem fixar que la disminució de cèl·lules no es manté constant, que de 0 minuts a 5 minuts hi ha hagut una viabilitat de 7,85 · 108 cèl·lules menys, però en canvi, de 5 minuts a 10 minuts, una viabilitat de 6,3 · 106 cèl·lules menys i de 10 a 15 minuts, una viabilitat de 2,98 · 106. De tal manera que durant els 5 primers minuts és quan més mutacions letals s’han produït. També pot haver passat que, en aquests primers minuts, els llevats “més sensibles” al UV hagin mort i que els llevats que han sobreviscut i han pogut reproduir-se, hagin passat aquesta característica a la següent generació.
Per facilitar l’entendiment i posant números a tot l’indicat anteriorment, fent els càlculs adients entre el nombre de cèl·lules inicials i finals, he calculat el percentatge de mortalitat de les cèl·lules exposades 5, 10 i 15 minuts. I els resultats són de 98,80%, 99,59% i 99,97% de mortalitat respectivament.

Bibliografia:
  • JEFFREY N. STRATHERN, ELIZABETH W. JONES I JAMES R BROACH.. The molecular biology of the yeast saccharomyces. Metabolism and gene expression.. Estats units d’Amèrica: Cold Spring Harbor Laboratory, 1982
  • M. WAINWRIGHT.. Introducción a la biotecnología de los hongos.. Zaragoza: ACRIBIA, S.A. 1992.
  • ANTONIO JIMENO I MANUEL BALLESTEROS. Biologia 2n Batxillerat. Barcelona: Grup Promotor / Santillana Educación, S.L. 2016.
  • PERE CASTELLS I ESQUÉ, NÚRIA RIBA I SOLDEVILA I FRANSESC ANDREU I MATEU. Química 2n Batxillerat.. Madrid: McGraw-Hill Education, 2018.
Llocs Web:
Presentació:

Fotos:

 

Foto 1.- Fent les dilucions.
Foto 2.- Gràfic amb barres d’error on es mostra la baixada de viabilitat a mesura que el temps d’exposició augmenta.