Segons l’informe Talis 2018, a l’Estat espanyol només un 19% dels docents es formen en activitats basades en l’aprenentatge i l’observació entre iguals (la mitjana de l’OCDE és 44%)
El passat 1 de juny va tenir lloc l’acte de presentació dels resultats del projecte de recerca I+D+i 2020, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, “Observació entre iguals com a desenvolupament professional docent: cap a una cultura col·laborativa en centres d’educació primària i secundària”. Al llarg de l’acte, que va comptar amb l’assistència de més d’un centenar de docents i altres professionals, els investigadors principals del projecte, David Duran (Universitat Autònoma de Barcelona) i Begoña de la Iglesia (Universitat de les Illes Balears), juntament amb els altres membres de l’equip, van presentar les principals conclusions de l’estudi. En el mateix acte es va fer pública la pàgina web del projecte, que posa a disposició de la comunitat educativa aquests resultats, així com recursos per dur-la a terme. La presentació es va organitzar a través de sis espais de debat i reflexió sobre sis temes centrals, que van permetre la participació del públic.
En aquesta recerca han participat 328 docents de Catalunya, tots membres de la Xarxa de Competències, programa d’Innovació de la Subdirecció General d’Ordenació Curricular del departament d’Educació, que potencia la formació docent sobre el nou currículum per mitjà de l’aprenentatge entre iguals i en xarxa. Juntament amb els 244 participants de les Illes Balears, en total la recerca es basa en l’experiència de 572 docents, la qual cosa la converteix en una investigació puntera en l’àmbit internacional.
El model d’observació docent que s’ha desenvolupat en el marc dels centres participants consisteix en que parelles de docents, amb graus d’experiència i estatus similars, acorden observar-se mútuament un o diversos aspectes pedagògics de la seva acció a l’aula, per mitjà d’instruments de recollida d’evidències de la pràctica docent a l’aula. Aquestes evidències s’utilitzen, posteriorment, per oferir-se feedback o retroalimentació constructiva mútua que permeti la reflexió i la concreció d’objectius de millora de la pràctica d’ambdós docents. Els docents han rebut formació prèvia i recursos per implementar la pràctica, a partir d’un model senzill però estructurat, que cerca minimitzar les resistències inicials.
“Parelles de docents, amb graus d’experiència i estatus similars, acorden observar-se mútuament un o diversos aspectes pedagògics de la seva acció a l’aula “
Aquest model d’observació és una adaptació de la proposta de Matt O’Leary, professor de la Universitat de Birmingham, especialista internacional de l’observació entre iguals, i té com a propòsit principal potenciar el diàleg professional: la persona observadora esdevé un “parell d’ulls extra”, que ajuda l’observada a reflexionar sobre la pròpia pràctica. Només així, deixant de banda altres models centrats en el judici o en l’eficàcia, l’experiència de l’observació pot tenir impacte en la millora de la docència i en la professionalització. Segons l’informe Talis 2018, a l’Estat espanyol només un 19% dels docents es formen en activitats basades en l’aprenentatge i l’observació entre iguals (la mitjana de l’OCDE és 44%). El 80% del professorat dels països de l’OCDE considera que la formació contínua que més influència ha tingut sobre el seu treball és la basada en la col·laboració entre iguals (OCDE, 2019). Per contra, “és encara minoritària, ja que es tracta d’una pràctica contracultural que xoca amb la tradició individualista del treball dels docents”, segons David Duran.
Si vols continuar llegint, clica aquí