La Fundació Bofill planteja un pla per superar la mitjana europea en sis anys que inclou que proves per detectar dificultats i l’alliberament de docents.

Currículums més clars i eficients, avaluacions que tinguin en compte la capacitat en diversos processos, detecció i intervenció precoç de les dificultats lectores, invertir en la formació docent inicial i permanent, posar en valor el paper de les biblioteques escolars, i incloure l’entorn familiar i comunitari, són algunes de les receptes que proposa la Fundació Bofill per millorar els índexs de comprensió lectora a Catalunya.

Es tracta de set mesures que requereixen una inversió aproximada de 27 milions d’euros a l’any, xifra que significa un 0,4% del pressupost del Departament d’Educació i Formació Professional, i que, segons l’equip que hi ha treballat, permetrien superar la mitjana europea de les proves PIRLS en sis anys, passant dels 507 als 528 punts.

1.- Estàndars curriculars ajustats a l’evidència científica

Calen currículums més clars, seqüencials i informats en l’evidència que especifiquin quines habilitats s’han d’assolir en cada curs, des d’infantil fins a secundària. Aquests estàndards han de recollir les competències relacionades amb la consciència fonològica, el reconeixement eficient de paraules, la fluïdesa, el vocabulari i la comprensió lectora (literal, inferencial, integrativa i avaluativa). Alhora, cal desenvolupar materials didàctics vinculats als estàndards que permetin una aplicació fàcil i efectiva a les aules.

2.- Actualitzar el sistema d’avaluació per orientar la millora de la pràctica educativa

Es proposa que les proves d’avaluació actuals del sistema educatiu català estiguin alineades amb la ciència sobre la lectura i amb els estàndards internacionals de PIRLS i PISA, per tal d’identificar de manera fiable les dificultats en comprensió lectora ni orientar la presa de decisions pedagògiques. De manera concreta, es planteja dissenyar una nova prova de competència lectora a 2n de primària centrada en habilitats de descodificació i fluïdesa, i reformular les proves de competències bàsiques de 6è i 4t d’ESO per tal que incloguin diversos tipus de textos (narratius, expositius, funcionals), que permetin distingir entre diferents graus de dificultats dels textos, i que avaluïn la capacitat en diversos processos (inferència, integració, avaluació), així com la d’usar l’escriptura per recuperar, integrar i elaborar la informació amb les pròpies paraules. Aquests canvis també s’haurien d’introduir a les noves proves diagnòstiques de 4t de primària i 2n d’ESO.

3.- Programa d’acompanyament intensiu a tots els centres educatius d’infantil de segon cicle i primària

Partint de la premissa que cal temps, formació contextualitzada i acompanyament expert per ajustar el coneixement a les diferents situacions a l’aula, i que actualment els docents no disposen de recursos suficients per fer front a aquesta transformació, es proposa crear un programa d’acompanyament i formació a totes les escoles d’infantil de segon cicle i primària del sistema. Els centres gaudirien d’aquest programa per un període de dos anys i el repetirien cada deu anys. La iniciativa preveu alliberar mitja jornada d’un docent per centre durant dos cursos per coordinar i impulsar la millora de la competència lectora. El programa suposaria la contractació de 31 assessors experts en llengua.

4.- Política de detecció i intervenció primerenca de les dificultats lectores

5.- Pla de biblioteques escolars per a tots els centres educatius de l’etapa obligatòria

6.- Invertir més en la formació inicial i permanent del professorat

7.- Política de foment de la lectura més enllà de l’escola, amb especial atenció als entorns vulnerables i plurilingües

Per continuar llegint l’article, clica el següent enllaç “el diari de l’educació“