Tots tenim maneres diferents d’entendre i processar la informació i, més enllà de la nostra capacitat intel·lectual, les persones desenvolupem habilitats executives des de la infància que ens permeten adaptar-nos a l’entorn. Són aquestes habilitats les que es posen en funcionament quan aprenem.

De fet, estils d’aprenentatge i funcions executives estan intrínsecament relacionades, ja que tots dos influeixen com les persones processen, organitzen i apliquen la informació. Els estils d’aprenentatge descriuen les preferències individuals en adquirir coneixements (visual, auditiu, etc.), mentre que les funcions executives, com la memòria de treball o la flexibilitat cognitiva, són processos mentals que faciliten l’aprenentatge eficaç.

Comprendre com s’aprèn és fonamental per ensenyar de manera eficaç –i aprendre de manera duradora–.

Desenvolupament de les funcions executives

Tot i que es considera que les funcions executives són la memòria de treball, la inhibició d’estímuls, la planificació, la resolució de problemes i la flexibilitat cognitiva, hi ha una capacitat íntimament relacionada amb totes: la capacitat d’atenció.

Tant un alumne que tingui més facilitat aprendre de manera visual com un altre que sigui millor revisant text escrit, la seva eficàcia en l’aprenentatge dependrà de la capacitat que tinguin per organitzar aquesta informació i que siguin capaços d’aplicar-la més tard a exàmens, proves o exercicis en el dia a dia dependrà de funcions executives com la planificació i la memòria de treball o del control inhibitori per concentrar-se en allò rellevant.

El desenvolupament equilibrat d‟aquestes habilitats pot potenciar qualsevol estil d‟aprenentatge. Un bon desenvolupament d’aquestes funcions executives ens permet resoldre problemes i prendre decisions i adaptar-nos a diferents contextos.

Entre aquestes, podem considerar l’atenció el procés previ imprescindible perquè funcioni la memòria de treball, que és la funció més important per aprendre.

Com entrenem la memòria de treball i l’atenció?

Entrenar la memòria de treball (i també l’atenció) no implica, com pensem sovint, intentar memoritzar i retenir en el temps una sèrie de noms o una explicació o definició determinades.

La memòria de treball el que fa és processar la informació que ens arriba perquè la puguem emmagatzemar. Més que repetir, les estratègies que ens permeten millorar-la són:

• Jugar amb els números que tenim al nostre voltant: telèfons, matrícules, dies de mes.
• Repetir els números que diuen altres persones en ordre invers.
• Dur a terme càlcul mental.
• Fer jocs amb paraules: que comencin amb una lletra o síl·laba, que acabin amb una en concret, encadenar paraules, ordenar-les alfabèticament.
• Jocs que impliquin fer parelles d’imatges amb targetes cap per avall tipus Memory .
• Activitats que impliquin fer sèries, seqüències i ordenar qualsevol grup de coses segons el color, la mida o un altre atribut.
• Repetir els gestos que fa una altra persona.
• Tots els passatemps: trobar les diferències entre dues imatges, sopes de lletres, laberints, sudokus, autodefinits, mots encreuats, etc.
• Dur a terme una tasca complint una condició, com ara no poder dir una paraula o no poder passar per un lloc.
• Posar subtítols en veure un vídeo o televisió. Barrejar activitats que impliquin llegir i escoltar.
• Fer llistes i recordar-les.
• Trencaclosques i puzles.
• Fer jocs amb cartes. Tots els jocs de cartes populars impliquen entrenar aquestes habilitats.
• Fer dues tasques diferents alhora, una automàtica com caminar i una altra més complexa com explicar.

Si vols saber com el joc és un aliat imprescindible i com les rutines són amigues de la memòria, clica el següent enllaç de “El diari de l’educació”