Estratègies per superar pantalles, silencis i diferències generacionals, i un curtmetratge que ho reflecteix tot

Si tens fills adolescents o joves, segur que et sona la sensació d’estar parlant amb algú que sembla que no viu al mateix planeta que tu. La psicòloga Margaret Mead, que va dedicar tota la vida a estudiar els canvis culturals i generacionals, ja ho deia: cada generació té el seu idioma. I no només en el sentit literal, sinó en la manera d’entendre la vida, d’expressar-se i de relacionar-se.

Avui aquest «idioma» no és només cultural, sinó també tecnològic. Els teus fills viuen envoltats de pantalles, missatges curts, memes i vídeos de quinze segons que per a tu poden semblar absurds, però que per a ells són universos plens de significat. Això crea un «xoc generacional» com el que descrivia Mead: les mares (i pares) proven d’apropar-se als fills des del seu propi llenguatge, però sovint xoquen contra un mur de «no ho entens» o «que pesats».

La pantalla: ¿obstacle o pont?

Temps de qualitat: ni llarg ni perfecte

Entendre’s més enllà de les paraules

El poder d’una història

El curt Cocodrilo retrata perfectament aquest equilibri entre la incomprensió i la connexió. A través d’una història plena de silencis i pantalles, ens recorda que la distància no és insalvable, però exigeix un esforç. Un esforç que sempre val la pena.

Si vols descobrir alguns interrogants o veure el curt Cocodrilo, clica aqui