Aquest tipus d’amistat pot repercutir en l’autoestima i en la manera com es construeixen relacions futures.

Les amistats tenen un paper fonamental en el creixement dels infants i adolescents. Aprenen a relacionar-se, a construir-se la identitat i a sentir-se part d’un grup. Però no totes les relacions són sempre positives. N’hi ha que els poden limitar o generar-los malestar. Tal com apunta la psicòloga infantojuvenil Margot Fusté, en aquests casos és important saber identificar què està passant i, sobretot, com acompanyar-los.

Què és una amistat tòxica?

Fusté explica que aquest terme col·loquial descriu relacions d’amistat que resulten perjudicials per al benestar emocional i el desenvolupament personal. N’hi ha de diferents tipus: amistats que limiten l’autonomia i l’autenticitat, relacions amb un component de dependència desequilibrada, però també vincles marcats pel control, la crítica constant o el xantatge emocional. “Són relacions que no afavoreixen el creixement ni la seguretat emocional. Identificar aquestes dinàmiques ajuda a entendre millor què vol dir, realment, que una amistat no és sana, i és el primer pas per poder acompanyar els nostres fills a establir vincles més positius”, diu Fusté.

Com podem percebre que els nostres fills en tenen una?

“Ho podeu fer si veiem que torna a casa trist o irritable, si detectem comentaris negatius envers ell mateix que poden reflectir una autoestima més baixa, si deixa de fer activitats que abans li agradaven, si es mostra molt dependent del que pensi o decideixi l’altre, o si veiem canvis en el seu comportament habitual”, explica la psicòloga. Segons Fusté, aquests senyals no sempre són fàcils d’interpretar i és normal que passin desapercebuts. “Per això, convé mantenir una mirada atenta i oberta, confiant que amb diàleg i proximitat podrem detectar el que necessiten”, assegura.

Com podem ajudar-los a gestionar la situació?

“El primer pas és escoltar-los amb calma i sense jutjar, perquè se sentin acompanyats i confiïn en nosaltres. Després, podem ajudar-los a posar nom al que viuen, donar-los recursos per posar límits i animar-los a buscar entorns i relacions que els facin sentir segurs i valorats”, explica. Fusté també indica que és important validar les seves emocions i fer-los veure que no estan sols. A més, des de l’entorn adult, se’ls poden mostrar altres models de relació més saludables, ja sigui a través de l’exemple de la família, del relat d’experiències o facilitant-los espais on puguin conèixer persones amb qui compartir vincles sans i respectuosos. “Cal tenir en compte que l’acompanyament pot variar segons l’edat: no és el mateix donar suport a un infant, que necessita més guia i presència adulta, que a un adolescent, que acostuma a reclamar més autonomia i espais propis. Adaptar-nos a cada etapa és clau perquè se sentin entesos i respectats en les seves necessitats”, aconsella l’experta.

Acostuma a ser fàcil de detectar per a les famílies?

Fusté assenyala que no sempre és fàcil, i això no vol dir que les famílies no ho estiguin fent bé. “Els infants i adolescents sovint comparteixen només una part del que viuen, i és normal que algunes coses ens passin per alt. A més, de vegades normalitzen conductes que no els fan bé”, diu la psicòloga.

Com hem d’actuar vers l’altre infant i la seva família?

El focus principal ha de ser el benestar del nostre fill: entendre què necessita i com l’afecten aquestes relacions. “Pel que fa a la família de l’altre infant, és recomanable actuar amb respecte i prudència, evitant conflictes directes i prioritzant estratègies que ajudin el nostre fill a prendre consciència de la situació i a trobar alternatives més saludables”, explica.

Si aquesta amistat tòxica ha sigut sostinguda en el temps, pot tenir conseqüències?

“Quan durant molt de temps un infant o adolescent es troba en una relació que el limita, que el fa sentir menys o que afecta la seva seguretat, pot repercutir en la seva autoestima i en la manera com construeix les relacions futures, però també és important recordar que, amb el suport adequat, aquests efectes es poden revertir”, alerta. Acompanyar-los a posar paraules al que han viscut, ajudar-los a recuperar la confiança i facilitar-los noves experiències positives els pot donar eines molt valuoses per al seu futur”, conclou Margot Fusté.

Article de “Criatures”