La recent emissió de la sèrie Adolescence de Netflix ha remogut consciències i posat en primer pla una realitat sovint ignorada com és el patiment profund i estructural dels i les joves. L’impacte social de la sèrie va molt més enllà de l’àmbit audiovisual: és una crida a escoltar el jovent i entendre que les seves dificultats no són ni anecdòtiques ni individuals, sinó el reflex d’un sistema que ha fallat a l’hora de protegir-los i acompanyar-los.

La incomunicació entre generacions, el desconeixement del món digital per part dels adults, la manca de recursos als centres educatius i les condicions de precarietat que molts adolescents viuen a casa seva generen un còctel explosiu. Massa sovint, ni famílies ni docents disposen dels recursos o de l’acompanyament necessari per abordar situacions com l’assetjament, la solitud o la violència emocional que es donen als centres i a les xarxes socials. Aquesta desconnexió entre el món adult i el juvenil no només incrementa el malestar emocional, sinó que obre la porta a altres riscos encara més profunds.

En paral·lel, diversos estudis alerten d’una altra realitat inquietant: l’avenç de l’extrema dreta entre el jovent. A Catalunya, un de cada sis joves entre 18 i 24 anys considera que en algunes circumstàncies seria preferible un règim autoritari. D’altra banda, un estudi recent de l’European Policy Center, apunta que l’extrema dreta està capitalitzant la frustració dels homes (especialment joves) associada a la pèrdua d’independència econòmica i feina, dos pilars fonamentals de la masculinitat “tradicional”. Aquestes són només algunes de les moltes dades que mostren un desarrelament social i emocional que no podem seguir ignorant. L’aïllament, la manca d’expectatives i el sentiment de desorientació troben refugi en discursos simplistes, autoritaris i excloents.

Cal dotar el professorat de formació emocional i recursos pedagògics.

Adolescence ens mostra el dolor d’una generació, el projecte Abril de la Fundació Neus Català ens ofereix un camí d’esperança. Abril és un projecte educatiu global que proposa una resposta valenta i transformadora: una educació radicalment democràtica, crítica i antifeixista. Una educació entesa de forma global, que interpel·la no només les escoles i els instituts, sinó també el lleure, les famílies, les xarxes socials i l’entorn comunitari. Educació formal, no formal i informal com a parts d’un tot indestriable.

Per continuar llegint, clica el següent enllaç