“Es passen el dia a l’habitació i no els interessa gens fer coses amb nosaltres”, lamenta el Pere, pare de dos nois adolescents de 13 i 15 anys. Tant ell com la seva companya, la Marta, s’estan acostumant a aquesta nova etapa. “Té tan mala fama l’adolescència, que hi arribes una mica espantada, però no n’hi ha per tant”, admet la mare, malgrat reconèixer que encara ara s’estan adaptant.

Hem preguntat a dos experts en adolescència, la mestra i psicopedagoga Sonia López Iglesias, i el coach de joves Carles Ventura, quines pautes haurien de tenir presents les famílies amb fills adolescents per connectar amb ells.

Entendre què suposa l’adolescència és clau per no prendre-s’ho com un atac personal. El que els passa és fruit dels canvis biològics, psicològics i socials que experimenten i que pot produir-los inseguretat i malestar emocional. També és a causa del desenvolupament del cervell, que està en transformació i no pot fer servir les funcions executives com programar, anticipar-se, organitzar-se o una gestió correcta de les emocions.

Tingueu clar què voleu per als vostres fills

Encara que sempre els veieu com els vostres petits, si voleu que es converteixin en persones adultes heu de tractar-los com a tal, ja no podeu donar ordres. Avanceu cap a la relació que voldreu tenir quan siguin més grans.

Quan es consensuen els límits, que donen resposta a les necessitats de pares i fills, els adolescents se senten escoltats. Si senten que les seves necessitats estan cobertes serà més fàcil que els compleixin. Això implicarà una millor convivència i que els seus privilegis es mantinguin. L’adolescent no vol estar discutint constantment amb els pares, és esgotador per totes dues parts. Establiu conjuntament uns límits clars i quines seran les conseqüències si se’ls salten.

Aneu refent les clàusules que havíeu establert –obligacions, hores d’anar a dormir, gestió de dispositius–. Refeu-les sabent que algun dia fallaran i se saltaran els límits. Negocieu, reviseu i parleu, però sent flexibles perquè si sou rígids hi haurà més conflictes. Decidiu quins són els temes importants i manteniu-vos ferms. Amb la resta, respireu. Costa tenir bona connexió quan ens passem el dia dient “no”.

Quan confieu en ells tenen més autoestima, assumeixen més responsabilitats i això els ajuda a madurar. Confieu i deixeu-los el seu espai, tot i estar una mica pendent, no els sobreprotegiu. Parleu-los amb calma i delegueu, i tingueu present que algun cop no respondran com voldríeu.

La comunicació ha de ser afectiva i sense judicis

Oblideu-vos de les expectatives

Interesseu-vos per la seva vida

Sigueu un model de serenitat

Trobeu temps per compartir amb ells

Per continuar llegint l’article, clica el següent enllaç de Criatures