Els Jocs Florals Escolars de Catalunya són un certamen convocat pel Departament d’Ensenyament amb l’objectiu de potenciar i estimular l’expressió i la producció escrites i fomentar i difondre una tradició cultural pròpia i arrelada al país.
El certamen fa cinc anys que s’organitza, tres dels quals alumnat del nostre centre ha arribat a la final de Barcelona. Enguany, no només hem arribat a la final, sinó que l’alumna Alba de Mira Balagué de 1r d’ESO ha estat la guanyadora de tot Catalunya, en la seva categoria, del certamen. El recorregut no és fàcil, ja que s’ha de passar una fase comarcal per poder ser finalista a la fase territorial, guanyar aquesta fase i arribar a la final de Catalunya com a representant del territori, en aquest cas, de les Terres de l’Ebre.
És per això, que des del centre li hem volgut fer un acte de reconeixement amb l’assistència de tot el professorat, els seus companys i els seus familiars. Aprofitem per reiterar-li la nostra enhorabona i dir-li que ens omple d’orgull que una alumna del nostre col·legi hagi guanyat un certamen d’aquestes característiques.
L’Alba va participar al certamen amb un poema que tracta el tema de les pors, individuals i col·lectives, com a reflexos d’una realitat percebuda com a amenaçadora. Es tracta d’un text amb un llenguatge molt potent que fa que el poema tingui una gran força expressiva. Tot seguit, compartim el poema amb tots vosaltres.
POR A LA VIDA
Els que treballen tenen por de perdre la feina.
I els que no treballen tenen por de no trobar feina.
Qui no té por a la fam, té por al menjar.
Els automobilistes tenen por de caminar
i els vianants tenen por de ser atropellats.
La democràcia té por de recordar
i el llenguatge té por de dir.
Els civils tenen por als militars.
Els militars tenen por de la falta d’armes.
Les armes tenen por de la falta de guerra.
És el temps de la por.
Por de la dona a la violència de l’home
i por de l’home a la dona sense por.
Por als lladres i por a la policia.
Por a la porta sense pany,
al temps sense rellotge,
al nen sense televisió.
Por a la nit sense pastilles per dormir
i al dia sense pastilles per despertar.
Por a la soledat i por a la multitud.
Por al que va ser.
Por al que és.
Por al que serà.
Por de viure.
Por de morir.
