La novel·la ens explica la història de la Makepeace, una noia d’origen humil que descobreix des de ben petita que pot percebre els esperits dels morts, que l’assetgen sense descans; haurà d’aprendre a lluitar-hi i, de vegades, a conviure-hi. La Makepeace és acollida com a serventa per la seva família benestant, però a poc a poc anirà adonant-se que els Fellmotte amaguen un terrible secret i haurà de defensar-se per sobreviure.
Amb un llenguatge acurat i una construcció de personatges impecable (variats, creïbles i complexos), l’autora il·lustra el doble camí que segueix la Makepeace: per una banda, el camí de la fugida física que emprèn per escapar-se d’un futur ben negre, i per l’altra, el de la lluita interior per arribar a la pau d’esperit que mai ha conegut.
La novel·la segueix una estructura lineal i flueix a poc a poc però amb fermesa; la senzillesa en aquest sentit es fa necessària, perquè davant l’abundància de personatges i d’escenaris és probable que els lectors poc avesats es perdin si es presenten estructures poc habituals que, per desconegudes, poden afegir dificultat a la lectura.
En resum, una novel·la sense pretensions, de tall clàssic i que demostra que amb una bona història, sense fissures ni incoherències, n’hi ha de sobres per oferir una qualitat incontestable.