Entendre la mort i el dol per la pèrdua ha de formar part de les nostres competències personals i socials, perquè formen part de la vida en comunitat, de la convivència i de l’empatia. Parlar-ne, encara que costi, és imprescindible.
A l’escola i a l’institut hem de parlar de la mort, com hem de fer-ho del sexe, de les relacions humanes, de les emocions en general.
Fem l’opció d’incorporar-la al currículum, convençuts que si eduquem per la vida, hem de fer-ho també per la mort, que en forma part indefugible.
10 Idees per parlar de la mort (Arnaiz 2003):
- Parlar de la mort és acceptar que no tindrem respostes per tot
- N’hem de parlar quan no sigui massa propera i la proximitat i l’emoció no permeti veure-hi clar
- Parlar-ne amb claredat, sense amagar les paraules
- No utilitzar mai els morts com a xantatge (“et vigila”), ni mostrar por de les persones difuntes
- Parlar de la mort com a part del cicle vital de les persones
- Facilitar el coneixement sobre el diferent simbolisme que les cultures i religions donen a la mort
- No amagar els sentiments que envolten la mort (dolor, tristesa profunda,…)
- La mort sempre està vinculada a unes causes i és bo que els nens les coneguin (malalties, accidents,…)
- La conversa sempre ajuda a veure les dificultats i els problemes des d’altres perspectives, ajuda a créixer
- Tenir en compte que tots vivim un temps limitat, cal aprendre a donar valor a tots els moments que podem viure
1) Pedagogia de la mort
Contes i llibres de lectura:
Filmoteca:
 |
 |
 |
 |
| Planta 4a | Siempre a tu lado Hachiko | Un monstruo viene a verme | Coco |
Articles:
- Monogràfic: La mort, l’últim tabú a l’ensenyament. Perspectiva Escolar, Núm.393 ,(Maig-Juny 2017) 4-55.
- Llum i foscor: La realitat del suïcidi adolescent. Perspectiva Escolar, Núm.392, 40-48.
- Monogràfic: El tabú de la mort, parlem-ne. Guix d’infantil, Núm 12 (Març-Abril 2003) 6-26.
2) Dol i fets traumàtics
Llibres i dossiers temàtics:
