Orientacions generals per atendre alumnat amb greus dificultats de llenguatge i parla al centre educatiu.

admin04/06/22  

ORIENTACIONS GENERALS PELS PROFESSIONALS DEL CENTRE EDUCATIU

Els alumnes amb greus dificultats de llenguatge i parla presenten un desenvolupament desajustat de les habilitats específiques del llenguatge, sovint amb absència d’una etiologia que suggereixi alteració física, neurològica, retard mental global o privació ambiental severa.

En aquests alumnes l’adquisició del llenguatge és un procés lent i laboriós; s’ha d’anar construint l’estructura del llenguatge d’una forma més artificial i això fa que el llenguatge sigui menys flexible, poc fluid i pobre. En conseqüència, es detecten dificultats per accedir als continguts escolars principalment per la via de llenguatge.

Per tant, per poder oferir estratègies per compensar aquestes dificultats al centre educatiu, el primer que cal és que l’alumne participi en la planificació psicopedagògica prevista per a ell, ja que s’ha de sentir responsable del seu procés d’aprenentatge. Pot col·laborar en la presa de decisions per trobar la manera de tenir millors perspectives d’èxit.

I la primera premissa que ha de considerar l’equip docent és, com sempre, partir del que l’alumne sap per incrementar els seus èxits i pas a pas augmentar la dificultat a través de tasques motivadores, dutes a terme amb rigor i treballant amb constància i mètode. És important també, oferir sempre reforç positiu, aprofitant totes les ocasions possibles.

Seguidament es recullen diferents pautes generals per tal de facilitar que l’alumne amb aquestes dificultats pugui entendre i expressar-se millor a l’aula.

En les explicacions orals

  • Oferir recursos visuals per complementar les explicacions orals: es redueix l’atenció que ha de prestar al llenguatge oral i facilita els aprenentatges per l’ajut extralingüístic.
  • Alentir la velocitat de les explicacions. Vocalitzar (no exageradament) i ajudar-se del suport gestual si cal.
  • Donar explicacions durant un curt període de temps.
  • Fer servir frases simples (els hi és més fàcil entendre: “Vindré dilluns 12” que “no vindré fins dilluns vinent”).
  • Evitar les parts difícils del llenguatge, com ara jocs de paraules (ex: sóc tot oïdes) o metàfores com la vida és un viatge perquè aquesta manera de parlar fa que el llenguatge encara sigui més confús. Si utilitzem aquests jocs de paraules cal explicar què volem dir.
  • Fer preguntes per tenir la certesa que va entenent el que se li explica i per consolidar el que va aprenent (millor preguntar: què has entès? Que no pas: ho has entès?

Comprensió oral

    • Garantir que ha processat tota la informació per l’aprenentatge: converses informals.
    • Tenir la certesa que ha comprès què ha de fer (activitats i tasques encomanades).
    • Introduir vocabulari nou amb tota la informació necessària perquè pugui ser processat correctament.
    • Contemplar tots els significats possibles de les paraules que fem servir i quin és el més correcte per a cada situació.
    • Considerar l’ajuda de companys.

Comprensió escrita

      • Treballar fragments, identificar paraules difícils…
      • Considerar la necessitat de fer una adaptació del text.
      • Reduir la informació implícita i ambigua.
      • Presentar la informació organitzada, sempre amb una mateixa estructura.
      • Oferir un guió de cada tema com a suport visual per potenciar la memòria.
      • Utilitzar mapes conceptuals que ajudin a relacionar idees i connectar coneixements.

Expressió escrita

  • Partir d’un guió (o estructura) tipus que ha de treballar abans de començar a
    escriure, per poder-s’hi recolzar.
  • Tendir a redactar frases curtes, utilitzant-ne de simples i complexes.

Activitats d’avaluació

  • Presentar estímuls de suport visual: taules, gràfics, llistes….
  • Potenciar les habilitats cognitives: predicció, raonament verbal.
  • Ajustar temps: Deixar més temps per comprendre, per fer-se seu el contingut.
  • Oferir la possibilitat de fer proves orals per poder reformular les respostes.
  • Proposar preguntes que facilitin el raonament: per què? Com? Quan?
  • Fer servir “pistes” que ajudin a l’evocació lèxica.
  • Potenciar l’ús de regles mnemotècniques
  • Presentar preguntes curtes i millor tancades si és possible, que els continguts estiguin relacionats amb aspectes de la seva vida quotidiana.
  • Tenir la certesa que comprèn allò que vol explicar i evitar parlar en públic si el tema no el domina.
  • Realitzar preguntes que es puguin respondre amb una o dues paraules.
  • Anar dels aspectes més generals als més concrets, amb unitats petites i senzilles per no saturar i facilitar la concentració.
  • Evitar preguntes que exigeixin redactar frases llargues o textos ja que sovint presenta dificultats per organitzar idees i planificar el que ha d’escriure, així com fer les frases gramaticalment correctes.
  • Oferir un exemple de resposta.
  • Adequar les preguntes al nivell de comprensió lectora (per exemple evitar frases amb doble negativa…)
  • Quan hagi de redactar un seguit de característiques, és adient facilitar quadres on només hagi d’escriure una paraula o posar guions segons el número de trets que hagi de recordar.
  • Destacar les paraules clau dels enunciats. Exemple: CLASSIFICA en…
  • Llegir els enunciats més complexes per garantir-ne la comprensió.

 

En definitiva…. desenvolupar mecanismes que redueixen l’impacte de les dificultats d’aquests alumnes, per tal que aquestes no penalitzin els seus aprenentatges.

També és important tenir en compte diferents estratègies comunicatives per millorar la capacitat de comunicació d’aquests alumnes. Aquestes es poden aplicar en situacions de conversa per tal de millorar les seves produccions:

  • Modelar: Proporcionar un model o exemple correcte de la producció lingüística que es pretén que aprengui i integri.
  • Imitar: Es repeteix la producció de l’alumne, tota o en part corregint aquells aspectes erronis o bé per reforçar aquelles produccions correctes a integrar. La imitació de l’adult és especialment útil per l’alumne quan produeix correctament trets d’interès per ser emfatitzats.
  • Sostenir: Expandir el tòpic a través de preguntes, usant transicions naturals de tipus temporals (llavors, després, primer), causals (perquè, llavors), adverses (però, excepte, llavors), condicionals (si, en el cas) i espacials (en, a prop, entre). Ex: A: El gos va mossegar a l’home. L’home va córrer lluny /Tutor: Oh, el gos va mossegar l’home, que va córrer lluny.
  • Reformular: Corregir la producció de l’alumne seguint l’objectiu a treballar. S’usa quan ell és capaç de produir el que se li demana però ho fa de manera inadequada en la conversa. Amb aquesta estratègia ell s’interessa per la seva producció i es motiva per modificar-la, mantenir-la i rebre l’atenció de l’adult.