Procediment per a la derivació dels alumnes amb greus dificultats del llenguatge i/o la parla al CREDA Pere Barnils

El CREDA Pere Barnils

El CREDA és un servei educatiu específic i, d’acord amb el Decret 150/2017, l’atenció que les seves professionals ofereixen ha de ser considerada com a suport intensiu (article 11, apartat “f”). Les mesures i els suports intensius, com també queda recollit al mateix Decret 150/2017, han de sumar-se a les mesures universals i addicionals de què disposa el centre (article 10, punt 1). És per això que és necessari que, abans de sol·licitar l’atenció d’una logopeda del CREDA, de la mateixa manera que abans de sol·licitar qualsevol dels altres suports intensius previstos en el nostre sistema educatiu s’hagin planificat i executat altres mesures i suports, en l’àmbit del centre per tal de facilitar i estimular el desenvolupament del llenguatge, la parla i la comunicació.

El desenvolupament de la competència en comunicació lingüística

El CREDA com a Servei Educatiu específic es fonamenta en el treball col·laboratiu tant amb els EAP com amb els centres educatius, és per això que considerem necessari fer alguns apunts sobre el desenvolupament del llenguatge. El llibre publicat pel Departament d’Educació, “L’Ús del llenguatge a l’escola”, és un document, plenament vigent, que descriu, amb detall, tant el desenvolupament del llenguatge com diverses estratègies per afavorir-lo. En recomanem la seva lectura i anàlisi conjunt als equips docents i, tot seguit, fem un resum parafrasejat, del que s’hi escriu sobre desenvolupament del llenguatge a l’escola:
El llenguatge és una activitat humana, és a dir, quelcom que les persones empren per parlar i comunicar-se i que, òbviament, cal aprendre. Així, doncs, el llenguatge forma part de les funcions humanes que es desenvolupen gràcies a un procés d’ensenyament-aprenentatge. D’altra banda, entendre el llenguatge com a activitat permet identificar els principals elements que intervenen en les situacions comunicatives i dona opció a intervenir-hi quan es detecta la possibilitat de facilitar, ajudar, intercedir, negociar, construir significats conjuntament, etc.
L’adquisició del llenguatge es dona en un espai social i compartit per adults i infants en què té lloc un procés interactiu entre els que dominen el llenguatge i els que l’han d’aprendre, un espai on entren en joc la participació de l’infant i la intervenció adaptada de l’adult. Es tracta, doncs, d’un espai social de natura interactiva i que demana l’acció conjunta de tots dos. L’infant ha de prendre part activa per adquirir el llenguatge i l’adult ha d’adaptar la seva intervenció, precisament, per facilitar-li’n l’adquisició. Aquestes ajudes que dona l’adult en qualitat d’expert, sovint de naturalesa implícita, tenen un valor altament educatiu.
L’entorn escolar ofereix un microcosmos de relació social i proporciona una gamma completa de situacions de caràcter formal i informal per exercitar el llenguatge. L’alumne troba ocasions per utilitzar els registres formals i informals de la llengua en activitats controlades i sistemàtiques, o bé en activitats realitzades a partir de la iniciativa de l’alumne. Aquestes activitats requereixen l’ús del llenguatge en grups petits, en grup, en situació diàdica, en situacions de classe, de pati, de menjador, etc.
És molt important recordar que, malgrat el document “L’Ús del llenguatge a l’escola” promou un enfocament d’intervenció, en llenguatge, naturalista, el llenguatge no es desenvolupa, de manera natural, sol, sense intervenció. És absolutament necessària la interacció i, quan el desenvolupament lingüístic d’un alumne no és l’esperat per la seva edat, cal una intervenció volguda i consistent, que reprodueixi, de manera pensada, les estratègies que s’observen en les interaccions socials en les diferents situacions que ens podem trobar a l’escola. El centre educatiu ha de poder proporcionar, a aquests alumnes, allò que, potser, no han pogut tenir en el seu ambient familiar: uns bons interlocutors que facilitin la interacció, que posin paraules o oracions a allò que coneixen i aprenen, que permetin expressar allò que senten, que facilitin practicar el llenguatge…
Quan el desenvolupament del llenguatge no és l’esperat, cal intervenció.

El procediment de demanda d’alumnes al CREDA

Aquest document pretén ajudar a concretar el Marc d’Actuació que estableix el Departament d’Educació per als CREDA a la realitat de la ciutat de Barcelona, del nostre CREDA i dels centres de la nostra ciutat. És per aquest motiu que s’hi explica el procediment de demanda, els perfils lingüístics dels alumnes, i quins perfils poden ser creditors del servei i què cal preveure quan no són creditors atès que quan es presenta una demanda d’atenció al CREDA es manifesta una preocupació per les dificultats mostrades per l’alumne.
Durant el mes de maig, el CREDA es reuneix amb cadascun dels 10 EAP de la ciutat de Barcelona a fi de posar en comú la informació sobre cada una de les demandes.
Tenint en compte que les demandes d’un suport intensiu com l’atenció del CREDA han de partir de la valoració de les NESE dels alumnes, cal considerar que, d’acord amb la normativa vigent, s’entén que el procés de detecció d’aquestes necessitats haurà de seguir els següents passos:

• Mitjançant l’observació tant mestres, educadors i tècnics d’educació infantil poden detectar els primers indicis de necessitats específiques de suport educatiu en l’àmbit del llenguatge.
• L’avaluació docent, que té caràcter continu i formador, permet, també, la detecció dels primers indicis de dificultats, en aquests casos, l’avaluació ens permet la planificació de mesures i suports per donar-hi resposta.
• Detectats els primers indicis i aplicades les primeres mesures i els primers suports, a demanda de la CAEI es pot iniciar l’avaluació psicopedagògica, per part de l’EAP, en context educatiu.
• Feta aquesta avaluació, l’EAP pot compartir les demandes d’atenció amb el CREDA.

Per tot això, és necessari que:

• Les demandes hagin estat valorades i consensuades, prèviament, a la CAEI.
• S’hagin planificat i executat mesures i suports addicionals per compensar les dificultats de desenvolupament del llenguatge pels alumnes pels quals es demana l’atenció.
• L’EAP hagi iniciat una valoració psicopedagògica que permeti obtenir la informació necessària per determinar el bloc d’atenció.

Perfil d’alumnes pels quals es pot demanar el suport del CREDA

El Marc d’Actuació dels CREDA descriu els comportaments lingüístics que es poden atribuir al llenguatge o la parla dels alumnes i, en funció d’un seguit de paràmetres (edat, altres necessitats…), quin tipus de suport es pot destinar a cada alumne (Bloc centre -mesures i suports universals i addicionals- o Bloc logopèdia -suport intensiu per part d’una logopeda del CREDA-). Recomanem la lectura d’aquest document però, a trets generals, el perfil dels alumnes pels quals es pot demanar el recurs del CREDA és el d’alumnes que tenen un desenvolupament del llenguatge o la parla alterat, sigui per un retard significatiu respecte el nivell de desenvolupament esperat per l’edat o per un procés d’adquisició de llenguatge i/o parla amb presència de disharmonies marcades entre els diversos components del llenguatge o processos que no encaixen amb el patró general de desenvolupament.
Algunes consideracions:

• Si la llengua familiar de l’alumne és diferent del català o el castellà, cal assegurar-se, a través d’entrevistes amb la família, que les dificultats de llenguatge també són presents en la llengua familiar. A més, d’aquests alumnes, només seran susceptibles d’atenció per part del CREDA els alumnes que portin tres o més cursos escolaritzats a Catalunya, a partir d’I3. Per aquests alumnes, és imprescindible que s’adjunti, a la demanda, el document d’exploració de llengües familiars.
• Seguint amb les indicacions de la normativa:
  • El centre, abans de fer la demanda, hauria d’haver planificat mesures i suports addicionals per respondre a les necessitats de llenguatge detectades i després de fer el seguiment, d’aquestes mesures i suports addicionals, cal l’acord de la CAEI perquè s’iniciï el procediment de demanda al CREDA.

Recordeu que no es poden duplicar serveis públics per un mateix concepte, això vol dir que els alumnes que reben tractament logopèdic al CDIAP o llocs similars, no poden rebre, també, el suport del CREDA. En cas que aquest tractament públic o sostingut amb diners públics finalitzi durant el primer trimestre del curs vinent, sí que podeu fer-ne demanda al CREDA.

És important recordar que, pels alumnes als quals s’atribueixi “Bloc logopèdia”, l’EAP haurà d’elaborar un informe de reconeixement NESE (en cas que l’alumne no en tingués encara).

Presentació de la demanda

Un cop que s’hagi pres la decisió de presentar l’alumne, heu de seguir els següents passos:

1. Obertura de la demanda:
   1. L’EAP ha d’obrir la demanda, amb el formulari que el CREDA envia a cada un dels EAP.
   2. Per obrir la demanda heu de:
      1. Omplir les dades de l’alumne.
      2. Posar un correu xtec de l’escola o de la professional del centre que farà de referent (persona que accedirà a l’aplicació per acabar d’omplir les dades).
2. Emplenament de dades per part de l’escola i l’EAP a la mateixa aplicació.
   1. Tant l’escola (correu xtec informat per l’EAP i correu coorporatiu de centre) com l’EAP tindran accés a una aplicació, en aquesta aplicació s’hi podrà veure una taula amb tots els alumnes pels quals l’EAP ha obert demanda. Quan se selecciona un alumne, s’obren els següents apartats:
      1. Informació de l’EAP: Aquí hi haurà la informació que haurà introduït l’EAP en l’obertura de la demanda, bàsicament, dades personals i acadèmiques de l’alumne. També hi haurà una proposta de comportaments lingüístics i els vídeos (que potser l’EAP no haurà carregat encara).
      2. Informació de l’escola: Aquí, d’entrada, no hi haurà respostes. És l’escola o l’EAP qui les ha d’omlir, principalment l’escola. Aquestes preguntes substitueixen el protocol de l’escola, és una versió simplificada de l’antic protocol en format word.
      3. Vídeos i documents: En aquest espai hi ha un enllaç a un formulari de Google amb un camp preestablert (el camp IDALU), és important que ningú no modifiqui el valor d’aquest camp. En aquest formulari, tant l’EAP com l’escola poden carregar els documents. Hi ha dos espais per carregar vídeos i un per carregar documents. Els vídeos que cal carregar són:
         1. Narració del conte “El lleó i el ratolí”, en aquest cas us proposem que feu un retelling. Us facilitem el conte així com una possible versió d’aquesta narració. Llegiu el conte de manera el més natural possible tot veient les imatges i en acabat demaneu al nen que us l’expliqui ell. En aquesta carpeta hi teniu dues versions: una en format A4 i l’altra, també en A4 però en format llibret, si la imprimiu a dues cares, per la “banda curta” us quedarà com un llibret que podeu plegar o enquadernar.
         2. Conversa dirigida a partir d’una làmina. Feu una presentació de la situació que s’hi veu. Deixeu que l’alumne la comenti i us expliqui què hi passa, d’aquesta manera podrem veure una mica de conversa espontània. Després, trobareu una sèrie de preguntes pensades per aconseguir diferents produccions orals. Necessitem observar les millors produccions, per tant heu d’aconseguir que l’alumne faci una narració i que les preguntes siguin una proposta engrescadora per aconseguir-ho. Aquí teniu la carpeta on hi trobareu la làmina i el guió de conversa.
         3. Addicionalment, si l’escola o l’EAP disposeu d’informes externs (CDIAP, Hospital, serveis privats…), els podeu adjuntar al formulari, al camp “documents”.

Qualsevol petició que no es presenti amb tota la documentació demanada ben complimentada no serà tinguda en consideració. Això és així perquè, en cas contrari, ens arrisquem a prendre decisions amb informació menys sòlida i hem de ser molt curosos amb la distribució de recursos públics.

Orientacions per enregistrar les mostres de llenguatge

• Els vídeos que es presentin han de ser recents. El llenguatge evoluciona ràpidament durant els primers anys de vida i hem d’atribuir el comportament lingüístic amb una mostra recent. Entenem per recent, vídeos de no més de tres mesos.
• Els enregistraments han de tenir un enquadrament general que permeti veure l’alumne amb claredat i, si pot ser, el seu interlocutor. És interessant veure com es gestiona la comunicació, on adreça l’alumne la mirada i tota l’expressió no verbal.
• Els vídeos han de tenir una qualitat d’àudio suficient perquè en puguem fer una transcripció. Sabem que no és fàcil però eviteu enregistraments en ambients sorollosos o eviteu tenir la càmera o el dispositiu molt allunyat de la situació. Si voleu, podeu emprar micròfons de solapa, al CREDA us en podem prestar algun.
• Procureu, crear una situació propera amb l’alumne, que no se senti interrogat i no sigui conscient (o gaire) que està sent gravat. Els alumnes solen sentir-se cohibits si els enregistrem amb el mòbil a mà alçada. Podeu deixar, amb antelació el dispositiu per enregistrar en un racó, emprar trípodes, recolzar-lo en un llibre o una capsa…
• Procureu que el fitxer no tingui un pes excessiu ja que, en cas contrari, tindreu dificultats per carregar-lo al formulari. Podeu comprimir-lo o, si és molt llarg, editar-lo per eliminar les parts més irrellevants o fragments sense produccions.
• En general, el contes i suports físics (en paper) generen menys distraccions o conductes paral·leles que els materials presentats en format digital.

Terminis per presentar la documentació

Durant els mesos de març i abril es poden enregistrar les gravacions que es presentaran durant el mes de maig. Així mateix, durant aquests mesos les escoles i l’EAP poden recollir la resta d’informació demanada.
Totes les peticions han d’estar completament complimentades abans de la trobada de l’EAP i el CREDA. Per tant ha de sortir tots els apartats en verd en el formulari. En el punt 4 trobareu la data prevista per a la trobada.
Com s’ha escrit abans, no es tindrà en consideració cap demanda que no tingui tota la informació ben complimentada o que li falti algun document o vídeo. És important aclarir que, cap dels alumnes que no siguin al llistat d’alumnes presentats no serà considerat com a presentat.

Calendari de trobades amb els EAP

Retorn de les demandes

Durant les trobades entre el CREDA i l’EAP, es valora, conjuntament, cada demanda. Per fer aquestes valoracions, llegim i comentem tota la documentació, parlem sobre les característiques dels alumnes, la resposta del centre i, finalment, mirem els vídeos enregistrats. Durant aquest procediment, deixem constància, a la mateixa aplicació que empra l’EAP per fer la demanda, com a mínim, de la següent informació:

• Breu transcripció, al vol, d’alguns fragments de vídeo.
• Comportament Lingüístic assignat de llenguatge i/o de parla.
• Bloc d’atenció.
• Observacions.

El bloc d’atenció té tres possibilitats:

• • Bloc logopèdia: aquest bloc és el que s’assigna als alumnes que sí que són susceptibles de rebre suport intensiu d’una logopeda del CREDA. Quan assignem aquest bloc a un alumne vol dir que es farà el possible per assignar-li el suport però no podem garantir que tots els alumnes amb aquest bloc puguin tenir logopeda el següent curs. En cas que un alumne en bloc logopèdia no pugui rebre el suport de la logopeda a començament de curs, passarà a la llista d’espera i, en funció de la disponibilitat del servei, li podrem assignar el suport durant el curs, o no. Els alumnes que queden en llista d’espera i que no reben el suport del CREDA durant el curs, han de tornar a ser presentats, amb vídeos nous durant el procediment del següent curs.
  • Bloc centre: aquest bloc s’assigna als alumnes que, d’acord amb el Marc d’Actuacíó, tenen unes necessitats educatives derivades de dificultats amb el llenguatge, la parla o la comunicació que poden ser atesos amb els recursos del centre. Per aquests alumnes, la normativa no preveu l’atenció del CREDA sinó l’aplicació d’unes propostes d’atenció descrites al llibre “L’ús del llenguatge a l’escola”.
  • No pertinent: quan, per diferents raons, no podem atribuir cap dels dos blocs anteriors, assignem, aquesta darrera opció. Això pot passar perquè falta documentació, no queden clars aspectes contextuals, no es pot valorar la mostra o altres motius.

Des del moment que es fa la trobada, els centres educatius podeu accedir a aquesta informació (la documentació presentada i la informació aportada pel CREDA) a través de la mateixa aplicació on haureu introduït la informació de les demandes. Només hi podreu accedir amb el correu xtec que l’EAP hagi introduït al formulari, si l’adreça introduïda no és del domini xtec, si s’ha introduït més d’una adreça o hi ha errors tipogràfics, no hi podreu accedir.
A més, durant la primera quinzena de juliol, el CREDA enviarà un correu electrònic a l’adreça xtec que ens hagi facilitat l’EAP, per cada un dels alumnes presentats que constin a la llista d’alumnes que sí que rebran suport de la logopeda del CREDA al setembre, amb el resum de tota la informació. Aquesta notificació té caràcter de previsió i no es podrà considerar com a definitiva fins primers de setembre, ja que durant juliol i agost poden sorgir imprevistos.

Característiques i condicions de l’atenció

La intervenció de la logopeda del CREDA és una intervenció en els aspectes formals del llenguatge. Per desenvolupar un pla de treball logopèdic, cal una intervenció individual, fora de l’aula ordinària, en un espai amb condicions acústiques favorables i lliure de distraccions continuades.

La logopeda disposa d’unes hores de coordinació al seu horari per poder coordinar-se amb mestres, famílies i EAP. Durant aquestes sessions, també, es pot oferir orientacions al centre. Les logopedes del CREDA tenen les portes obertes de les seves sessions per compartir estratègies amb les mestres, si l’escola pot organitzar-se, us encoratgem que trobeu algun forat per compartir sessió. De manera extraordinària, si la coordinació entre les mestres i la professional del CREDA ho permet, les logopedes poden compartir espai a l’aula ordinària per fer observació, modelatge o intervenció en context educatiu. 

Els alumnes amb GDLP poden rebre l’atenció del CREDA fins 6è de primària i no hi ha una data màxima d’atenció. Cada curs, la logopeda farà una valoració del llenguatge inicial i final que ens permetrà valorar el manteniment o la finalització del suport. Habitualment, la intervenció del CREDA es dona per acabada quan un alumne amb dificultats de llenguatge arriba a un comportament lingüístic E o un alumne amb dificultats de parla arriba a un comportament lingüístic adequat a l’edat. De vegades, però, es retira el servei per altres motius: impossibilitat de desenvolupar el pla de treball per motius conductuals, per exemple, per desaprofitament de les sessions, absentisme o altres motius.

Procés de detecció de les NESE relacionades amb el llenguatge i/o la parla

Annexes

• Marc d’actuació del CREDA
• L’ús del llenguatge a l’escola
• Document per recollir informació sobre el domini de la llengua familiar de l’alumne