Ens agradaria compartir amb vosaltres un escrit del tutor de l’Escola d’Art Massana, en Carles Codina, de l’alumna Maria Shchedlovskaya, atesa pel nostre CREDA.
Resulta fàcil enumerar de forma resumida els èxits de la Maria, un cop conclòs el projecte final a l’Escola Massana:
Estudis de Cicle Formatiu de Grau Superior de Joieria Artística amb una nota mitja de 9,2. Un intercanvi Erasmus a Plymouth, a Anglaterra amb els corresponents crèdits aprovats. Una presentació del projecte final de cicle amb una nota d’excel·lent: un 10. Una preselecció a nivel europeu de la prestigiosa Galeria Marzze, d’Holanda.
En poques paraules, la Maria ha estat un dels quatre excel·lents que hem atorgat aquest curs als alumnes que han destacat, no únicament pel seu projecte sinò tambe pel seu esforç i la seva trajectòria al nostre centre.
Pel que fa a la Maria, aquesta afirmació impressiona una mica. Cal recordar que la Maria comença amb un Batxillerat artístic que resol perfectament, que realitza unes dobles pràctiques d’empresa de forma impecable, que és la primera alumna sorda atesa pel CREDA Pere Barnils que realitza un Erasmus a Anglaterra, en anglès; i que ha resolt, de forma alegre i natural, tots aquells reptes implícits en la seva formació, diluint totes les pors que, com a docents, teníem en un principi.
Com a tutor, m’agradaría destacar la tasca de professors i administració de l’Escola Massana. Destacar també el treball de la logopeda del CREDAC que ha fet el suport als continguts lingüístics d’art al llarg d’aquests anys, ha fet coordinacions amb l’equip docent i ha gestionat les hores més adients d’interpretació en LSC a l’aula. Un ajut imprescindible, no únicament per la Maria, sinò també perquè ha estat de gran valor, personalment i per la resta de docents, per entendre millor tot aquest nou àmbit de comunicació.
La presentació del projecte final, a la sala de actes de l’Escola, va ser tot un èxit. En realitat, no va ser més que el reflex de la part invisible i quotidiana, del treball personal, responsable i constant de la Maria, de les empipades del seu tutor, d’alegries, presses, ànims i desànim, etc.
En resum, una nova forma de comunicació que no deixa de sorprendre’m i una relació fonamentada sempre en la franquesa i la sinceritat compartida amb la Maria, de la qual em sento personalment orgullós.
Carles Codina.