L’ESCOLA DURANT LA GUERRA CIVIL (1936-39)

CARLES LLOMBART ELIAS17/02/22  

No hi va haver episodis èpics referits a l’Escola Municipal de Sords-Muts durant la guerra civil. Val a dir que malgrat els temors, incerteses i penúries derivats de la situació les activitats educatives, amb una seixantena d’alumnes l’any 1936, es van seguir realitzant amb relativa normalitat al llarg de tota la contesa, excepte durant uns mesos posteriors a l’entrada dels nacionals a Barcelona, fins que es va reobrir l’escola l’octubre de 1939.

Quan va començar la guerra l’escola estava situada al Grup Abat Oliba (actualment Institut Josep Serrat i Bonastre) al carrer Marquès de Santa Ana, 4, que era la següent ubicació després d’haver marxat de Vil·la Joana (Vallvidrera).

En aquella situació anòmala l’Ajuntament tenia interès per controlar les llistes d’assistència del professorat i de l’alumnat per tal d’assabentar-se de possibles amagaments o fugides. Cal dir que cap dels/de les onze mestres, més altres dos que es van incorporar l’any 1937, es va amagar o fugir, i tots van continuar anant diàriament a la seva feina.

A finals de novembre de 1936, el Departament de Cultura, va demanar a totes les escoles municipals una relació nominal dels fills de “vídua obrera” a causa de la guerra. En el cas de l’escola, després de només quatre mesos de combats la llista la constituïen dues nenes i dos nens, orfes de pare.

Va ser ben entrada la guerra civil (2 de gener de 1937) quan es va implantar a l’escola la coeducació en aplicació del Pla General d’Ensenyament del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada). Fins llavors a l’escola s’educaven els dos sexes separadament excepte a l’etapa de “Llar d’Infants”. Aquella nova mesura no deuria agradar al director, Jaume Pastor, successor d’en Pere Barnils, que en una carta adreçada uns anys abans al President de la Comissió de Cultura proposava una separació encara més radical:

A partir de la primavera de 1937 van començar els bombardejos indiscriminats i sistemàtics de Barcelona per part de la Aviazione Legionaria de Mussolini. Es temia que l’escola, situada llavors al carrer Marquès de Santa Ana, 4 (darrera la Plaça Lesseps), arribés a ser bombardejada. Per aquest motiu l’abril d’aquell any el Comitè Permanent de la Conselleria–Regidoria de Cultura va ordenar el seu trasllat a una torre de l’Avinguda del Tibidabo 44-46, que es va fer efectiu el 7 de juny.

Posteriorment, l’any 1938, quan es van intensificar els bombardejos, l’escola fou traslladada a la mateixa Avinguda del Tibidabo, als números 10 i 12. Tanmateix es va adaptar per a residència de l’alumnat orfe o amb pares al front un edifici al proper carrer Lleó XIII nº 13. El conjunt d’aules i la residència es va anomenar “Bella Estada Escolar. Pavelló IXè. Sords-Muts.”

Després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona van desaparèixer quatre noms de la llista del professorat en relació a la de 1937:

  • Rafaela Sánchez Aroca: Professora de gravat i modelat. Pintora i gravadora. Al MNAC hi ha dipositat un oli seu: “Mirando un álbum”. Polifacètica i feminista en una època difícil. La revista “Ilustració Catalana”(sic) (desembre de 1907) la va descriure com “una valenta defensora de tot allò que pot portar la dòna a adquirir el dret de viure independent ab el seu treball”. Va morir el 1939, cosa per la qual es va lliurar de ser depurada.
  • Miquel Cardona Martí: Professor de dibuix. Dibuixant i cartellista. Signava amb el pseudònim “Quelus”. Participava a les revistes satíriques “l’Esquella de la Torratxa”, “Papitu”, “Patufet”, “El Abejorro” i d’altres, així com a l’infantil “TBO”. Durant la guerra va confeccionar auques per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat. Es va allistar a l’exèrcit republicà a finals de 1938. L’any 1939 es va exiliar a París, on va col·laborar en revistes de la diàspora catalana, i l’any 1947 a Veneçuela.
  • Andrés Gascón Mir: Agregat amb caràcter de professor. No va ser mobilitzat per patir la malaltia de Pott. L’Auditoría de Guerra de la IV Región Militar va resoldre el seu expedient de depuració com “Admisión sin sanción”. De tota manera no va tornar a treballar a l’escola.
  • Maria Lluïsa Molins Cervelló: Mestra de Parvulari. El seu expedient de depuració va ser també tancat amb la proposta de “Admisión sin sanción”. No obstant sembla que no va reingressar immediatament a l’escola doncs no figurava a la llista del professorat de 1943. Però després hi va treballar molts anys fins a la seva jubilació.

El 12 d’agost el director, Jaime Pastor Chaure,  va convocar els vuit mestres restants a casa seva (l’escola encara no estava oberta) per tal segurament d’informar-los de la seva propera habilitació, cosa que es va concretar el 20 d’octubre. La llista del professorat corresponent a aquella “nova normalitat”, que ja treballaven a l’escola abans de la guerra fins i tot en temps d’en Pere Barnils, va estar integrada pels professor/es d’Educació General Carme Maynadé Camprodon, Pilar Morancho Urgelés, Maria Noguer Molins, Maria Piñol Ramon, Trinidad Pujals Tort i Emilio Tortosa Orero, així com per Lluís Mestre Lluch, encarregat de la impremta, i Enric Tarragó Nogué, professor d’Arts de la Fusta, a més del propi director.

Els edificis ocupats durant la guerra eren privats i van ser retornats als seus propietaris. L’escola va ser reubicada en una torre de l’Avinguda Bonanova, 61, que no era de propietat municipal, i l’Ajuntament va haver de pagar un lloguer durant tots els anys que va ser utilitzada. Només la impremta va seguir al grup Abat Oliba per manca d’espai.

No cal dir que amb la Dictadura l’ensenyament va deixar de ser laic, el català va ser prohibit i la coeducació va desaparèixer.

Annex: L’escola va aparèixer en un film de la guerra civil.

“El llarg hivern” va ser un film ambientat en la guerra civil, dirigit per Jaime Camino (1992). Un dels escenaris va ser Vil·la Joana, la seu de l’escola de 1920 a 1925 (avui Museu Verdaguer), esdevinguda l’Escola Municipal de Sords-Muts de 1939 en la ficció del film. Van participar diversos escolars sords de la ciutat.

En l’argument una voluntària nord-americana (Elisabeth Hurley) substitueix els mestres que han fugit (“fake” històric perquè no ho van fer). Una columna de tropes nacionals que entren per Vallvidrera (fet que sí que va ocórrer) ocupen l’escola (fet impossible perquè l’any 1939 ja no estava en aquell indret).

Els principals intèrprets foren: Elisabeth Hurley, Jacques Penot, Vittorio Gassman, Jean Rochefort, Silvia Munt, Rosa Novell, Adolfo Marsillach, Àlex Casanovas, José Luís López Vázquez,…

Nota personal

Els mapes de registres de bombardejos no son complets. Almenys falta una bomba, la que va caure a l’interior de l’illa delimitada pels carrers Aragó, Calàbria, Consell de Cent i Rocafort, que ocupava la fàbrica tèxtil Blanch. Està afegida al mapa amb una estrella vermella. L’ona expansiva va malmetre les galeries de la façana posterior de la casa del meus avis -Aragó, 54- que vista sense paret semblava una casa de nines.

Fonts consultades