Quan un alumne o una alumna amb sordesa és derivat/da al CREDA es realitza una anamnesi per tal de desvetllar quines són les seves necessitats educatives, i consegüentment configurar la resposta adient. No es recull cap dada supèrflua; totes elles són útils per confegir el programa de treball que se li oferirà, no només el logopèdic sinó l’educatiu en general. En aquest sentit és cabdal esbrinar el seu comportament lingüístic actual, avaluar el grau de sordesa, l’ús de les ajudes auditives, etcètera.
Però no sempre s’han demanat les mateixes dades. A cada època —recordem que el CREDA és l’hereu d’una història de 225 anys— se n’han recaptat de diferents, suposadament per definir el pla d’estudis de cadascú. Però algunes d’elles, contemplades amb ulls actuals, eren ben curioses com ara veurem:
Fins ben entrada la segona meitat del segle XIX s’apuntava al “Libro de Matrícula y Clasificación” (Matrícula i Currículum) de l’”Escola de Sords-Muts de Barcelona” gairebé només la data d’entrada al centre, la procedència, el nom dels pares, el signe personal i la causa i grau de la sordesa, així com el registre del programa escolar seguit:
A partir de 1873, amb la direcció de F. d’Asís Valls i Ronquillo es va utilitzar una anamnesi, anomenada “Hoja Estadística”. Només recollia dos ítems que s’interessaven pel grau d’instrucció del nou alumne (el 21 i el 22); La majoria de qüestions s’adreçaven a esbrinar l’origen de la sordesa (del 7 al 20) ja fos per causes hereditàries, de malaltia o de consanguinitat. És palesa la intenció d’identificar una causa hereditària (nº 11 i nº 12) preguntant si el pare, la mare o entre els familiars hi havia algun antecedent de sordesa, i qui sap si hi havia la mateixa intenció a la pregunta nº 13, que s’interessava per saber si hi havia alguna persona sorda pel veïnat o pels voltants…
L’arribada del fonetista Pere Barnils a la direcció de l’”Escola Municipal de Sords-Muts el 1918 va significar un gran avenç des del punt de vista pedagògic i principalment pel que feia a l’anomenada “desmutització”, materialitzada en la seva trilogia “La Paraula”. Annex a l’escola es va crear el “Laboratori d’Estudis i Investigacions”, adreçat a “l’estudi científic dels alumnes” i a la “Pedagogia de sords-muts”. Es va configurar com un laboratori de Fonètica Experimental, semblant al de l’IEC que dirigia Pere Barnils.
A l’esmentat Laboratori es va utilitzar almenys durant un temps l’Antropometria —una pràctica prou estesa en aquella època— o estudi dels trets fisiològics, les mesures i proporcions del cos humà. Actualment l’utilitzen els forenses en cadàvers de difícil identificació, els nutricionistes, o en el camp industrial per tal de dissenyar productes ergonòmics. Però llavors s’utilitzava amb altres finalitats, per exemple en el camp de la Criminologia creient que es podia identificar criminals i futurs criminals en base a determinades característiques físiques. (En el film Minority Report la policia del futur any 2054 ve al present per detenir delinqüents abans que cometin el delicte). No cal dir que els doctors nazis utilitzaven aquestes pràctiques com a racisme científic per identificar i separar aris de jueus.
L’anamnesi fisiològica utilitzada al Laboratori de l’escola s’anomenava “Fulla antropològica”, un doble foli a dues cares on recollir tota mena de mesures relatives al crani, cara, torax, abdomen, pelvis, columna vertebral, braços, cames,… ¿Quina seria per exemple la utilitat de conèixer la “distància xifopubiana” per il·lustrar la Pedagogia a emprar amb l’alumnat o el pronòstic individual de cadascú? Si ho busqueu per internet descobrireu que és la mesura entre l’apòfisi xifoide (l’extrem inferior de l’estèrnum) i la sínfisi púbica (la unió dels ossos del pubis a la pelvis).
Pel que fa als informes escolars, aquest del curs 1954-55 recollia de manera diferenciada l’articulació de cada fonema (“dudosa”, “mal”, “gangosa”,…) i només amb una paraula (regular, bien,…) la qualificació de la comprensió lectora o auditiva. Era igualment poc explícit a l’avaluar l’escolaritat, reduïda a Llenguatge, Aritmètica, Religió i “Otras materias”. Cal recordar que en aquella època els continguts acadèmics estaven reduïts a un vernís de “cultura general”, un senzill currículum especial paral·lel a l’ordinari.
Ja entrats els anys setanta les anamnesis i els informes escolars van anar evolucionant fent-se més extensos tot i mantenint la prioritat pels aspectes logopèdics, que seguien essent els objectius educatius principals —o més ben dit reeducatius— pel damunt de les àrees de coneixement tot i que l’Escola Municipal de Sords-Muts i posteriorment el Centre Municipal Fonoaudiològic no van ser només un servei d’atenció logopèdica sinó l’escola d’aquells nois i noies.
Podeu llegir l’informe d’adaptació sòcio-escolar sencer (5 fulls) clicant aquest enllaç: adaptació socio-escolar Si no voleu fer-ho aquí teniu un breu recull d’items curiosos tals com “És estúpid en les tasques escolars”… “Maltracta…cases desocupades”… “Certa tendència a l’anormalitat sexual”… “Sembla un animal desconfiat”… “Cara torta”, … Semblen impropis de la societat actual, i tenint en compte els temps que ens està tocant viure esperem que continuïn essent impropis en el futur.
