Les plantes parlen? Aquesta no és una qüestió fàcil de respondre i no està exempta de polèmica.
L’any 1973 es va publicar “La vida secreta de les plantes”, un llibre que es va convertir en un èxit de vendes i on els seus autors, Peter Tompkins i Christopher Bird, afirmaven que les plantes són sers vius que experimenten emocions i poden percebre els pensaments humans.
Uns anys abans, el 1966, Cleve Backster, un expert en el maneig del polígraf que utilitzava la CIA en els seus interrogatoris a criminals, va col·locar els terminals de l’aparell sobre les fulles d’una planta que tenia a l’oficina. Segons ell, va descobrir que l’agulla de l’aparell es movia i enregistrava activitat elèctrica, fet que ell va interpretar com a una manera de detectar situacions d’estrès.
D’entrada pot semblar que tot això és ciència ficció, però a arrel d’aquella publicació nombrosos científics es van posar a investigar a fons i cada cop és més acceptat que, efectivament, les plantes i, més concretament els arbres, es comuniquen. Ara bé, no de la mateixa manera com ho fem nosaltres, els humans o els animals.
Aquestes “columnes” de fusta viva ens guien visualment cap amunt, cap a les seves capçades, però l’acció real té lloc sota terra, a només uns centímetres per sota dels nostres peus. Un món subterrani d’infinits camins biològics connecten els arbres i els permeten comunicar-se. Els protagonistes d’aquestes vies de comunicació són els fongs, concretament els fongs micorrízics.
Els fongs micorrízics tenen un entramat de filaments ramificats (anomenat miceli) que creixen des de la punta de l’arrel d’un arbre i es connecten amb les arrels d’altres arbres i plantes. El miceli abasta extenses àrees que connecten arbres i plantes, fins i tot a kilòmetres, formant una xarxa subterrània WWW “Wood Wide Web”, fent el símil amb la nostra xarxa de comunicació, l’internet. Aquests fongs microscòpics formen amb les arrels de l’arbre un enllaç simbiòtic, que es podria entendre com un intercanvi econòmic. Els fongs consumeixen part dels sucres fotosintetitzats per l’arbre, degut a la seva incapacitat per fabricar-los ells mateixos, però a la vegada els fongs ajuden a recopilar nitrogen, fòsfor i altres nutrients minerals del sòl, que després són absorbits i utilitzats pels arbres durant la fotosíntesi.
L’existència d’aquestes relacions de simbiosi entre arbres i fongs són conegudes des de fa temps, però descobriments recents vinculen aquesta xarxa micorízica a una via directa de comunicació entre arbres. Els arbres comparteixen aigua i nutrients a través de les xarxes, i també les utilitzen per comunicar-se. Així doncs, es creu que poden fins i tot enviar-se senyals de socors davant de situacions de sequera o malalties modificant la capacitat de reacció dels altres arbres quan els reben. Aquests missatges són missatges químics.
Suzanne Simard, professora d’ecologia forestal a la Universitat de la Columbia Britànica, va realitzar un estudi fascinant utilitzant radioisòtops a partir del qual va observar que els arbres no solament es comuniquen i relacionen amb els de la mateixa espècie sinó que poden compartir recursos amb altres espècies. Durant els seus estudis, Simard va cartografiar la xarxa de fongs i va identificar que els arbres més grans i vells són els nodes més ben connectats del bosc. Aquests arbres centrals altament connectats, també coneguts com a arbres mare, comparteixen els seus nutrients sobrants, com el carboni i el nitrogen, amb les plàntules del sotabosc, la qual cosa pot augmentar la supervivència d’aquestes. Així doncs els arbres mare actuen com a eixos centrals, comunicant-se amb les plàntules joves que els envolten.
Ara bé, per què els arbres comparteixen recursos i s’alien amb arbres d’altres espècies? La selecció natural no suggereix que haurien de competir? En realitat, en un sentit evolutiu no és beneficiós que els arbres es comportin com individualistes. Competir i guanyar sobre els del voltant pot portar-los conseqüències desfavorables a llarg termini. Per exemple eliminant els seus competidors un arbre podrà créixer més i fer-se més vigorós, en canvi s’haurà perdut la continuïtat de les capçades i restarà llavors més vulnerable davant les ventades. Una altra conseqüència seria també que pot facilitar una major incidència de la radiació solar al sotabosc, escalfant-lo i assecant-lo, acabant amb el microclima fresc i humit que tant busquen els arbres.
Per tant podem entendre que efectivament les plantes i els arbres parlen. Inclús segons Stefano Mancuso, científic pioner en estudis de neurobiologia vegetal, assegura que les plantes són intel·ligents. Definint intel·ligència com la capacitat de resoldre problemes sense necessitat de disposar d’un cervell.
Sigui com sigui, està clar que els arbres estan en el punt de mira de molts científics. No deixen de ser els sers vius més longeus que existeixen al nostre planeta. La seva incapacitat de moure’s els ha posat contínuament a prova i han estat capaços d’evolucionar i adaptar-se a un món constantment canviant d’una forma més intel·ligent a com ho hem fet els humans. Inspirant-nos en ells potser trobarem la manera de fer front al canvi climàtic.
Bibliografia i web grafia:
- Tompkins, P., Bird C. (2017). La vida secreta de los árboles (reedició). Editorial Capitán Swing.
- Simard, S.W., Perry, D.A., Jones, M.D., Myrold, D.D., Durall, D.M., and Molina, R. (1997). Net transfer of carbon between tree species with shared ectomycorrhizal fungi. Nature, 388: 579-582. https://www.nature.com/articles/41557
- Projecte l’arbre mare: themothertreeproject.org
- Nobécourt, E. (Director). (França 2020). La genialidad de los árboles. [Documental; vídeo online]. https://www.youtube.com/watch?v=m76BvAu6VUM
Agraïments: La idea d’aquest article va sorgir arrel de l’estada de l’escola el Puig d’Esparreguera, els quals durant l’activitat al Bosc del Gerdar ens van despertar la curiositat sobre aquest apassionant món: els fongs i la xarxa de comunicació entre arbres.
