El fred d’aquest hivern, insuficient per aturar la processionària?

Us heu fixat quantes bosses de processionària hi ha aquest any? Clar, amb aquestes temperatures…! I no es poden fumigar? Cada any n’hi ha més!…  Les darreres setmanes han estat nombrosos els comentaris de la “gent del país” respecte a la processionària, i és que cada any aquest insecte desperta “passions”.

Imatge: Processó de processionàries a finals d’hivern en direcció a sota terra. Autor: Cristina Cereza

 

La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un insecte lepidòpter (papallona) que es reconeix fàcilment per les bosses de pèls blancs que construeixen a les branques dels pins.

La papallona és potser la fase menys reconeguda d’aquest insecte, però és molt fàcilment detectable en el seu estadi d’eruga. Les típiques processons d’erugues baixen dels arbres quan arriba la bonança, pels volts de Setmana Santa (d’aquí el seu nom), i en desplaçar-se pel terra poden causar urticària si les toquem o ens hi acostem més del compte.

Durant l’estiu, l’adult, una papallona nocturna, deposita els ous sobre les acícules dels pins. Les petites erugues neixen aproximadament després d’un mes i comencen a alimentar-se de les fulles de l’arbre. Arribada la tardor les erugues formen les bosses, dins de les quals passaran l’hivern. Durant aquest període és quan la processionària pateix més ja que només si les temperatures ho permeten les erugues aprofiten per sortir a alimentar-se de les fulles més properes a la bossa.

A finals d’hivern és el moment que les erugues comencen les seves processons baixant cap a terra. Allà s’hi enterren, formen la crisàlide i es preparen per la metamorfosi per donar lloc finalment a noves papallones. Aquest últim pas pot trigar un o dos anys.

                                                            Imatge: Cicle biològic de la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa).

                                                Font: El pi roig. Manuals de Gestió d’Hàbitats. Diputació de Barcelona i Obra Social “la Caixa”.

 

L’augment d’aquesta plaga és un fenomen complex que depèn de moltes variables. Si les temperatures nocturnes durant l’hivern són prou baixes poden evitar que les erugues surtin a alimentar-se debilitant-les o inclús provocar-ne la mort. El fred intens a la tardor, quan les bosses encara no estan ben construïdes, també pot ser un factor limitant, així com la precipitació intensa en els primers estadis larvaris, que en pot reduir la viabilitat.

És per això que la plaga de la processionària afecta cada any en major o menor mesura els boscos catalans segons les condicions climàtiques que s’hagin donat. Aquest any la processionària torna a ser ben present a les pinedes del l’Alt Àneu veient-se, a priori, un increment de bosses i una possible pujada en la cota/límit de distribució. També s’han observat algunes zones boscoses de pi molt afectats per la processionària i les sequeres de l’estiu passat (Veure article: Quins efectes té la sequera persistent als boscos mediterranis?, del CREAF). Aquestes zones tenen una concentració de pins aparentment secs que ha alertat a nombrosos visitants i habitants de la vall. Caldrà esperar a veure si tant la processionària, com les condicions climàtiques d’aquesta primavera i estiu, faciliten o no una remuntada d’aquests pins.

Cal tenir en compte, però, que tot i que parlem de “plaga”, aquests insectes constitueixen part dels ecosistemes forestals mediterranis. Les mesures correctores es solen reduir en àrees recreatives, parcs i jardins. Es poden utilitzar trampes de feromones, extracció mecànica de les bosses o tractaments químics mitjançant avionetes. Ara bé, a la natura la processionària ja hi té els seus propis enemics naturals: com ocells insectívors (mallerengues, cucuts) i una gran varietat d’insectes que n’ataquen les postes o les erugues.

Tots aquells amants de la natura i dels boscos podeu compartir les vostres observacions a la plataforma de ciència ciutadana “Alerta Forestal” que ha impulsat el CREAF per tal de recollir informació d’arreu de Catalunya i analitzar globalment l’estat de salut dels nostres boscos. Per a participar-hi podeu enviar fotografies de paisatges de boscos afectats a través de l’aplicació web http://www.alertaforestal.com/ o amb l’app mòbil gratuïta tant per a dispositius Android i iOS.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>