I la resposta del quart repte era… LA REINA ZEBRADA
Hola alumnes d’arreu! En el quart repte hi heu participat 153 alumnes (114 de Primària, 34 d’ESO i 5 de Batxillerat i Cicles Formatius). 123 persones heu encertat la resposta i… efectivament, es tractava de la reina zebrada (Iphiclides feisthamelli). Foto © CdA Valls d’Àneu
La protagonista d’avui també l’anomenen papallona zebrada o xuclallet. És una de les papallones diürnes més gran d’Europa. Les papallones són insectes; científicament a totes les papallones se les anomena lepidòpters, un ordre amb moltes famílies diferents. La reina zebrada concretament pertany a la família dels papiliònids. Les espècies d’aquesta família que es poden trobar a Catalunya són totes molt vistoses, com l’Apol·lo o l’Arlequí, són grosses (entre 5 i 8 cm de punta a punta d’ala) i és freqüent que tinguin les ales acabades amb uns apèndixs: una mena de cues allargassades.
Els adults d’aquesta espècie tenen el cap gran amb uns ulls força sortits. Com tots els insectes, tenen tres parells de potes. Les potes de les papallones són fortes i les poden utilitzar de forma molt eficient mentre es mouen caminant per damunt de les flors o la vegetació, ajudant-se d’un parell d’ungles en forma de garfi que tenen a l’extrem de cada pota (font i © Infovisual.info).
Com diferenciar la Reina zebrada de la Papallona reina?
Aquest cop havíeu d’estar atents i atentes per a respondre correctament el repte, ja que la nostra protagonista es pot confondre fàcilment amb la papallona reina, també anomenada reina de la ruda (Papilio machaon), espècie que també us vam posar com a resposta possible ?. El truc per a diferenciar-les és que la reina zebrada té el fons blanc o cru i la papallona reina té el fons groc. A més, la reina zebrada té les cues més llargues que la papallona reina: mesuren aproximadament uns 2 cm. Una curiositat: en anglès a la reina zebrada li diuen ‘Scarce swallowtail’, que traduït literalment vol dir papallona amb cua d’oreneta, ja que les cues que té a les ales semblen la cua d’una oreneta vulgar.
Quina funció tenen les ‘cues’ a les ales?
Aquests apèndixs allargats en forma de cua que tenen a la punta de cada ala moltes espècies de papiliònids serveixen per escapar-se de ser depredats pels ocells. Si us hi fixeu, a la part de baix de l’ala la reina zebrada també hi té unes taques rodones negres amb un ribet vermell (s’anomenen ocels). Aquestes taques criden l’atenció als ocells, de manera que quan un ocell vol caçar una papallona apunta amb el bec cap aquestes taques. Sovint només enxampen a la papallona per les cues llargues, que es trenquen i es queden al bec de l’ocell, però la papallona s’escapa i pot seguir viva! Això és el que probablement li va passar a la papallona que va fotografiar l’Eloi Escudero Ribó (© foto) al seu hort d’Alins, la qual es veu amb una ala trencada.
Estratègia reproductiva
No totes les espècies de papallones fan servir la mateixa estratègia per a reproduir-se. Tant la reina zebrada com la papallona reina tenen un comportament molt territorial: fan l’estratègia de hilltopping. En un paisatge obert, els mascles volen cap als cims dels turons o els llocs alts del paisatge, i fan vols de marcatge de territori per defensar aquell espai, barallant-se amb els altres mascles. Les femelles ho saben això, de manera que pugen a dalt dels turons a buscar els millors mascles (els que hauran defensat millor aquell territori) per a copular amb ells. Els turons serveixen a les papallones mascle i a les femella com a punt de reunió per a trobar-se i copular.
Hàbitat, alimentació i cicle reproductor
La reina zebrada està àmpliament distribuïda per Catalunya. Se la pot trobar en hàbitats molt diversos, des de nivell de mar fins a 1800 mt. d’alçada. Com ja us vam explicar al repte, les erugues s’alimenten de plantes de la família de les rosàcies, arbustos silvestres com l’arç blanc o l’aranyoner i molts arbres fruiters: ametller, presseguer, cirerer, perera, pomera, etc. Són les seves plantes nutrícies. És per això que trobar aquesta papallona en camps de fruiters és un bon indicador per a l’agricultura ecològica, ja que ens indica que aquells arbres no han estat ruixats amb pesticides.
Els adults s’alimenten del nèctar de les flors i beuen de l’aigua dels tolls. Ponen els ous un separat de l’altre (mireu la foto). La femella fecundada busca les plantes nutrícies de les seves erugues per dipositar els seus ous a la part de sota de les fulles. Els ous acabats de pondre són de color groc molt clar. Si estan fecundats, al cap de 4 o 5 dies es tornaran taronges i més endavant negres, just abans de sortir l’eruga. En total, l’estadi de l’ou durarà de 10 a 15 dies.
Les erugues són verdes (foto © Ferran Turmo i Gort) i passen completament desapercebudes, camuflades en les fulles on han nascut i que els serviran d’aliment, fins que es converteixin en crisàlides al cap d’un mes i mig. Aquesta espècie de papallona fa 2 o tres generacions a l’any: vol dir que neixen papallones dues o tres vegades per temporada. Les zebrades de la primera generació surten de la crisàlide al març-maig. La segona generació és al juny-agost, i n’hi pot arribar a haver una tercera generació, que surt al setembre. Els últims ous que ponen les femelles adultes que volen al setembre passaran l’hivern en forma de crisàlide i són les que surten al març-maig de l’any següent.
Curiositats de les larves i les crisàlides
Les erugues dels papiliònids tenen osmeteri: un òrgan semblant a les banyetes d’un cargol, que fan visible quan se senten amenaçades (si estan tranquil·les l’òrgan no es veu, està amagat a l’interior del cos de l’eruga). Amb l’osmeteri segreguen substàncies amb olors molt desagradables i d’aquesta manera intenten foragitar els seus depredadors, que s’allunyaran degut a la forta pudor. Si voleu veure una imatge d’una eruga de papallona zebrada amb l’osmeteri fora cliqueu aquí. D’altra banda, una característica de les crisàlides és que es fixen sobre alguna superfície (una planta, una fulla, un tronc) a través d’un filet de seda i adopten la postura que es pot veure a la imatge (Font: viquipèdia, © Lucio 100520). Semblen un escalador o una escaladora penjant de l’arnés!
Depredadors
Com ja hem explicat, a banda dels ocells insectívors, les papallones tenen altres depredadors com ara les mantis, les libèl·lules, les aranyes, alguns llangardaixos,… Tanmateix, la causa més important de mort és deguda a l’atac d’insectes paràsits, com algunes espècies de mosques i vespes. Ponen els ous sobre les erugues de les papallones, de manera que les larves d’aquestes espècies d’insectes paràsits es desenvoluparan dins el cos de l’eruga, cruspint-se-la de viu en viu, fins arribar a matar-la! Les erugues atacades per paràsits no arriben a convertir-se en papallona, perquè moren abans de poder fer la metamorfosi.
I el repte d’avui és…
És dilluns i per tant us presentem el 5è repte! Aquest animal ja fa dies que el sentim: des del 5 d’abril a l’oficina de teletreball de València d’Àneu i des del 18 d’abril a la d’Estaron. És una espècie molt famosa, de ben segur que n’heu sentit a parlar. Us podríem donar una pista sonora molt bona d’aquest ocell que coneix pràcticament tothom, però seria tant fàcil que… Us ho posarem més difícil!
És un animal una mica bandarra perquè ha desenvolupat una estratègia ben curiosa per a tenir cura dels seus pollets: que els hi cuidin els altres! Pon els seus ous dins dels nius d’ocells d’altres espècies i quan els pollets eclosionen, qui en té cura no són ells sinó els adults de l’altra espècie. Aquesta estratègia s’anomena tècnicament ‘parasitisme de posta’ o ‘parasitisme de cria’. Aquest okupa de nius d’altres ha perfeccionat tant la tècnica que fins i tot és capaç d’imitar la coloració de la clova dels ous de l’espècie que parasita, per tal que la mare “adoptiva forçada” no sigui capaç de distingir els ous que ha post ella dels que els hi han col·locat al niu d’estranquis. Generalment aquesta espècie parasita nius d’espècies d’ocells que són més petits que ell, de manera que es poden arribar a veure imatges molt impactants de mares ocell alimentant a pollets que són molt més grans que elles mateixes, com la primera imatge que us adjuntem aquí sota, on una boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) està alimentant un pollet que no és seu. Autors (d’esquerra a dreta): © Per Harald Olsen, © Hamphshire Cultural Trust, © Ron Knight.
Alumnes: Podeu participar al 5è repte CLICANT AQUÍ.
Termini per contestar: dimecres 6/5/20 a les 12:00h.
I recordeu!
Si ets mestre/a, professor/a, mare o pare i vols rebre un correu-e d’alerta cada cop que publiquem un nou repte del concurs naturalista per poder-lo fer arribar als teus alumnes o als teus fills i filles, escriviu-nos a cda-vallsdaneu@xtec.cat indicant el vostre nom i cognom i us afegirem a la llista. Feu difusió d’aquest concurs a tothom a qui cregueu que li pot interessar. Hi poden participar escolars de Primària o estudiants d’institut de qualsevol edat i de qualsevol indret.
Fins al proper repte! Confinats però aprenent! #ambprismaticsalterrat #joemquedoacasa