I la resposta de l’onzè repte era… LA MARMOTA
Bon dia alumnes d’arreu! En l’onzè repte hi heu participat 116 alumnes (93 de Primària, 20 d’ESO i 3 de Batxillerat i Cicles Formatius). 83 persones heu encertat la resposta i…, es tractava de la marmota (Marmota marmota). Foto © Neus Bardina, CdA Valls d’Àneu.
La marmota: una cosina alpinista dels esquirols
La marmota és un mamífer de la família dels esciúrids. Es tracta d’una gran família de mamífers rosegadors, que a més de la marmota també inclou tots els tipus d’esquirols com ara: l’esquirol comú (Sciurus vulgaris) – l’espècie autòctona, de pelatge rogenc-, els esquirols voladors (tribu dels Pteromyini), o l’esquirol gris (Sciurus carolinensis), espècie americana que va ser introduïda al Regne Unit i és molt fàcil de veure a tots els parcs i jardins urbans d’Anglaterra (n’hi ha tants que l’espècie comença a ser considerada un problema). La paraula ‘esciúrid’ prové del grec antic i significa “cua d’ombra”, en referència a la gran cua que tenen molts dels membres d’aquesta família.
Espècie no autòctona introduïda per donar preses a les àguiles daurades
Al món podem trobar fins a setze espècies de marmotes diferents, entre les quals hi ha l’espècie europea (Marmota marmota), que habita als Alps i als Carpats, entre els 1.500 m i els 3.000 m, i que va ser introduïda als Pirineus després d’uns 15.000 anys d’haver-se extingit. La marmota no era als Pirineus des d’abans del darrer període glacial i, per tant, es pot considerar que l’espècie no és autòctona de les nostres muntanyes. La repoblació, que es va dur a terme als anys quaranta al vessant francès, va ser un èxit. En aquests moments es pot trobar una població estable de marmotes a les dues bandes del Pirineu. Consulteu l’article ‘La marmota alpina se extiende en el Pirineo catalán’ per saber com està la població de marmotes a Catalunya. La idea d’introduir-les va ser del naturalista i caçador d’isard (Rupicabra rupicabra): Marcel Couturier. Va pensar que si es deixaven anar marmotes a la muntanya es disminuiria la pressió de depredació de l’àguila daurada (Aquila chrysaetos) sobre els isards, que era l’espècie que ell volia protegir. Les àguiles daurades trien caçar les marmotes enlloc dels isards perquè són més lentes i més fàcils d’atrapar.
Cosines dels esquirols però… molt més grosses!
Són animals que estan molt ben adaptats al fred. Tenen un cos ample i unes potes força curtes que els donen un aspecte rabassut. Poden arribar a mesurar uns 60 cm de longitud (del cap a la punta de la cua), dels quals 20 cm corresponen a la llargada de cua. El seu pes és d’uns 8 kg aproximadament. Les seves orelles són petites, les ungles molt grosses i preparades per fer forats i els seu pelatge molt espès de color gris i marró clar. Són animals excavadors, fan amagatalls subterranis, com el que vau poder veure a la fotografia del repte (© Neus Bardina, CdA Valls d’Àneu.), que els serveixen com a cau i on també hivernen. Ja veieu que vam posar a la llista una espècie trampa expressament: el teixó (Meles meles), que és un animal que també fa galeries i excava forats, però és molt més fredolic i no viu tan amunt.
A la zona on es detecta la seva presència és molt habitual veure diversos caus perquè és força colonial, viuen en grup. Com us vam dir a les pistes del repte, cada colònia pot tenir més de 100 individus. Ara bé, a cada forat hi habita una família, formada pels pares i les seves cries. Us adjuntem un vídeo on veureu diversos exemplars d’una colònia de marmotes ben enfeinats (© CREAF Ecologia, 27/05/2016):
Són animals herbívors que s’alimenten de plantes com les gramínies, baies silvestres, líquens, molsa, arrels, flors, etc. Durant l’estiu mengen una gran quantitat de vegetals que els permetran acumular l’energia necessària per poder passar sis mesos hivernant (de novembre a abril). Quan arriba el fred, tapen l’entrada del seu cau amb una barreja de terra i excrements -que els permetrà mantenir millor l’escalfor a l’interior- i van baixant les seves constants vitals per consumir el mínim d’energia fins al punt que només respiren un cop per minut! Suposem que ara ja enteneu d’on deu venir l’expressió popular ‘dormir com una marmota’, oi ?? Foto © Neus Bardina, CdA Valls d’Àneu.
Reproducció
Quan arriba als dos anys d’edat una marmota ja és madura sexualment i, per tant, ja es pot reproduir. L’aparellament es produeix durant els quinze dies següents a l’acabament de la hivernació. El temps de gestació és d’un mes aproximadament i el part es produeix durant el mes de maig. Acostuma a tenir entre quatre o cinc cries que pesen uns 30 gr, no tenen pèl i tenen els ulls tancats. S’alimenten exclusivament de la llet de la mare fins al mes de vida, moment en el que ja surten del cau per menjar i jugar entre elles, però al mínim senyal de perill es tornen a amagar al seu cau.
El depredador més gran que tenen és l’àguila reial però també alguns carnívors com les guineus (Vulpes vulpes).
Algunes curiositats sobre les marmotes
Són animals molt sociables, que fan servir una gran quantitat de sons que els permeten comunicar-se entre elles, sobretot quan necessiten avisar-se d’algun perill. Són una mena de xiulits que recorden una mica el so d’alguns ocells i que vau poder sentir en el repte de dilluns. Ja vau veure que a la llista de respostes vam posar dos ocells per intentar-vos despistar: la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus) i l’àguila daurada. Us adjuntem un vídeo d’en © Juan Moreu on la veureu xiular (6/8/2015):
Tenen por a les alçades, tot i tractar-se d’animals d’alta muntanya. Mai no les trobarem en llocs elevats, sinó en zones de prat amb roques abundants, on poden fer els seus amagatalls. Foto © Neus Bardina, CdA Valls d’Àneu.
Poden arribar a viure fins a 15 anys en estat salvatge. Les que es crien en captivitat poden viure fins i tot 20 anys, perquè no tenen el risc ni l’estrès de ser depredades.
I el repte d’avui és…
És dimecres i per tant us presentem l’12è repte!
Avui us tornem a plantejar un repte sonor. Ja sabem que amb els reptes auditius us heu de trencar més la closca, d’això es tracta, de rumiar i d’aprendre! Aquest diumenge 24/05/20 el vam gravar al Bosc del Gerdar, ja força a prop del Refugi del Gerdar, en plena Mata de València, que és l’avetosa més gran de la Península Ibèrica. El punt on el vam sentir està a 1.600 mt d’alçada.
És un animal mitjà, de la mida d’un colom aproximadament, tot i que la forma del seu cos no s’assembla en res a la d’un colom. Té un bec força llarg, potent i gruixut per picar les soques. Hi busca larves xilòfagues barrinadores de la fusta, que es cruspeix amb gran devoció. Els mascles també piquen la fusta dels arbres per fer soroll. Fan el tamborineig per fer saber a la resta de mascles que aquell rodal de bosc ja està ocupat i, per tant, marcar i defensar el seu territori.
És una espècie que necessita viure en ambients on la temperatura mitjana anual no sigui massa elevada, no tolera la calor. És per això que sempre el trobem en boscos de pi negre, avet o faig de l’estatge subalpí, entre els 1.600 i els 2.300 metres d’alçada. De tots els animals de la família dels pícids que viuen a Catalunya, és el que viu més muntanya amunt.
Pel que fa a les vocalitzacions sonores que fa aquest animal, en té de diferents tipus: el cant per marcar territori, el crit d’alarma per avisar d’un perill als seus congèneres quan s’espanta, etc. El diumenge, juntament amb el Moi Villanueva, tècnic d’ús públic del Parc Natural de l’Alt Pirineu, vam sentir la veu d’alarma. Agraïm a l’Elena Vega, tècnica en Gestió i Organització dels Recursos Naturals i Paisatgistics, naturalista i gran coneixedora del trencalòs, la seva ajuda en discernir el tipus de vocalització que vam gravar de l’animal protagonista (àudio © CdA Valls d’Àneu):
Alumnes: Podeu participar al 12è repte CLICANT AQUÍ.
Termini per contestar: Dilluns 1/6/20 a les 12:00h
I recordeu!
Si ets mestre/a, professor/a, mare o pare i vols rebre un correu-e d’alerta cada cop que publiquem un nou repte del concurs naturalista per poder-lo fer arribar als teus alumnes o als teus fills i filles, escriviu-nos a cda-vallsdaneu@xtec.cat indicant el vostre nom i cognom i us afegirem a la llista. Feu difusió d’aquest concurs a tothom a qui cregueu que li pot interessar. Hi poden participar escolars de Primària o estudiants d’institut de qualsevol edat i de qualsevol indret.
Fins al proper repte! Confinats però aprenent! #ambprismaticsalterrat #joemquedoacasa #aprenemambelsCdAiEdA #campsientornsdaprenentatge
