I la resposta del desè repte era… EL ROQUEROL
Bon dia alumnes d’arreu! En el desè repte hi heu participat 137 alumnes (114 de Primària, 22 d’ESO i 1 de Cicles Formatius). 78 persones heu encertat la resposta i…, es tractava del roquerol (Ptyonoprogne rupestris) (© Bru, Gaia E.B de l’Escola La Closa i Mar Balagué).
Els falciots i les orenetes són família?
El roquerol és un ocell de la família dels hirundínids. Aquesta família comprèn ocells molt adaptats a la vida aèria. A Europa s’hi troben cinc espècies, totes elles presents als Països Catalans: l’oreneta comuna (Hirundo rustica), l’oreneta cuablanca (Delichum urbicum), l’oreneta cua-rogenca (Hirudo daurica), l’oreneta de ribera (Riparia riparia) i nostre protagonista d’avui, el roquerol (Ptyonoprogne rupestris). Pel cas de l’oreneta comuna i la cuablanca, ja teníeu una mica d’avantatge perquè ja coneixíeu aquestes dues espècies del primer repte del concurs eh ?! Totes elles són migrants, que arriben a la primavera i tornen a marxar a la tardor, excepte el roquerol, que es pot trobar a Catalunya durant tot l’any i, per tant, hiverna amb nosaltres.
Altres ocells, que tot i no ser de la mateixa família tenen característiques i costums molt semblants i ens podrien fer confondre són: el ballester (Apus melba), el falciot pàl·lid (Apus pallidus) i el falciot negre (Apus apus). Aquestes tres espècies no són hirundínids, sinó que són de la família dels apòdids. El falciot negre apareixia a la llista de possibles respostes al repte.
A la imatge de l’esquerra podeu observar aquests diferents ocells i les seves característiques, que ens serà de molta utilitat a l’hora de diferenciar-los ( © Toni Llobet, font: Projecte Orenetes de l’ICO).
Podem diferenciar el roquerol de les seves companyes -les orenetes-, pel seu plomatge amb tons marronosos, bruns o grisencs a la part superior del cos i la part inferior més clara: d’un color beige, com ha pogut fotografiar la mar de bé en © Bru E.B. a Estaron (foto inferior esquerra). També són molt característiques les petites franges blanques que podem observar a la seva cua (foto inferior dreta © Víctor Álvarez Moles). En canvi, si el volem diferenciar del ballester i els falciots, ens hauríem de fixar sobretot en la forma de la cua que, com podeu observar a la il·lustració d’en Toni Llobet, és força diferent. El roquerol és l’única espècie de la il·lustració que té la cua de forma totalment quadrada, és a dir, acabada recta: en forma d’espàtula. Totes les altres espècies, tant les orenetes com els falciots, tenen la cua forcada.
Fem un darrer apunt: el pardal roquer (Petronia petronia) va ser l’espècie “infiltrada” a la llista de possibles respostes. Us la vam posar per despistar, he he he ?! En realitat, ni s’assembla ni té res a veure amb la resta d’hirundínids (=orenetes) i apòdids (=falciots), ja que és de la família dels pardals, és a dir, un passèrid.
El nom científic de l’espècie ens dona informació
El nom científic del roquerol és Ptyonoprogne rupestris, com heu pogut llegir a la capçalera d’aquest article. Buscant el significat d’aquestes dues paraules trobem que la primera té un origen grec i la segona llatí. Si ens centrem en la paraula ‘ptyon’, sembla ser que significa “ventall”, fent una referència molt clara a la seva cua, i ‘progne’ fa referència a una donzella de la mitologia grega que es va transformar en un rossinyol (segons la versió de la mitologia romana en canvi, el mateix personatge es converteix en una oreneta). La paraula ‘rupestris’ prové del llatí i significa ‘de les roques’, per tant, en aquest cas ens dóna una informació molt clara del lloc on el podem trobar. De la mateixa manera que el nom en català, que també ens dóna aquesta informació.
Com és i on viu?
Si ens tornem a fixar en les seves característiques físiques, el roquerol mesura entre 13 i 15 cm de llargada i té una envergadura d’uns 33 cm (de punta a punta d’ala). El seu pes de mitjana és d’uns 23 g. Les seves ales són amples i acabades en punta. Si el veiem volar ens adonarem que és molt àgil, planeja amb les ales totalment planes i esteses, fent girs i avançant a tota velocitat fent una petita sèrie d’aletejos ràpids. És força habitual veure’l volar a gran alçada o patrullant al costat de cingleres de roca, però en el cas del Pallars Sobirà el podem observar dins dels pobles, com vareu poder observar amb les fotografies i vídeo fets a Estaron pel © Bru, Gaia E.B. i la Mar Balagué.
El podem trobar a totes les altituds, fins i tot per damunt de 2.000 m. Quan el trobem en aquestes zones és migrador de curta distància, vol dir que quan arriba la tardor marxa per situar-se en zones més al sud i amb un hivern més temperat, però sense marxar de Catalunya.
Gran arquitecte de nius
El roquerol construeix el seu niu enganxat a alguna superfície rocosa que faci una mica d’abric o, molts cops, en estructures construïdes pels humans, com sota la coberta de les cases. El seu niu té forma de mitja tassa de fang, amb l’interior recobert de plomes i herbes seques que el converteixen en un espai suau i agradable. Té forma de cassoleta oberta, no tapada de dalt, com podeu veure a la foto (© Bru, Gaia E.B. i Mar Balagué). Només podríem arribar a confondre aquest tipus de nius amb els d’oreneta comuna, ja que també fan el niu de fang obert de dalt, tot i que la cassoleta de les orenetes comunes és més fonda i més còncava. Us recomanem que llegiu aquest article per a aprendre a identificar els nius de les diferents espècies d’orenetes: ‘Nius d’orenetes de fang o sota terra: una història de l’evolució’ (Abel Julien, 14/05/14, Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació). L’article inclou fotos boníssimes que us ajudaran a distingir els nius. També us recomanem que observeu aquest vídeo on veureu com el roquerol treballa construint el niu. Tal i com ens explica en © Guillem dels Boscos, fa una petita vibració amb el bec per tal que cada boleta de fang quedi més ben enganxada a la resta de estructura del niu.
Els roquerols no fan colònies, com sí que fan les seves cosines, les orenetes cuablanques, que les diferents parelles construeixen un niu al costat de l’altre. Els nius són solitaris, tot i que molts cops es poden trobar diversos nius relativament propers entre ells. L’època de la posta és entre maig i juliol. La femella pon entre dos i cinc ous de color blanc amb taques marrons (© Didier Descouens), que covarà durant 15 dies. Un cop han nascut els pollets, seran els dos progenitors els que s’encarregaran d’alimentar-los.
Com ens indica el seu bec, es tracta d’un ocell insectívor (© Bru, Gaia E.B. i Mar Balagué). S’alimenta d’una gran varietat i quantitat d’insectes que captura en ple vol. Com ja vam explicar amb l’oreneta cuablanca, el roquerol també és un dels insecticides naturals més importants que podem trobar.
I el repte d’avui és…
És dilluns i per tant us presentem l’11è repte!
Avui us plantegem un repte visual i sonor a la vegada. En aquesta ocasió us ensenyem una foto de l’entrada del cau/niu d’un animal, la vam fer aquest dissabte 23/5/20 a 2.050 mt d’alçada a la vall de la Bonaigua. Concretament, la foto es va fer a prop de la cabana del vaquer que hi ha entre la pleta del Duc i les cabanes de Son, a 100 metres a l’est de la carretera del port de la Bonaigua. Foto de detall de l’entrada del cau/niu (esquerra). Visió general del paratge on es van observar les entrades als caus/nius, on s’hi aprecia la cabana del vaquer (dreta). © Neus Bardina, CdA Valls d’Àneu.
A banda, també us adjuntem el so que fa:
De fet, aquest xiulet agut és el so que fan aquests animals per avisar-se entre ells quan detecten algun perill: és el crit d’alarma. Tenen un sistema molt complex de diferents tipus de xiulets per comunicar-se entre ells.
Viuen a les parts altes de les muntanyes, de 1.300 metres cap amunt. És relativament fàcil veure’l prenent el sol als prats alpins, de 2.100 a 2.500/2.600 metres d’alçada. Els agrada viure allà perquè durant l’estiu devoren quilos i quilos d’herba. Necessiten menjar moltíssim i acumular energies durant l’estiu, ja que després hivernen durant 6 mesos, de novembre a abril. Viuen en grups familiars, que s’ajunten amb famílies veïnes, formant colònies de més d’un centenar d’individus. Els llocs que trien preferentment per fer els caus/nius són pendents herbosos i rocallosos de l’estatge alpí, entre els 2.000 i els 2.500 metres d’alçada, tal i com es pot veure a les fotografies que us adjuntem © CdA Valls d’Àneu.
Alumnes: Podeu participar al 11è repte CLICANT AQUÍ.
Termini per contestar: Dimecres 27/5/20 a les 12:00h.
I recordeu!
Si ets mestre/a, professor/a, mare o pare i vols rebre un correu-e d’alerta cada cop que publiquem un nou repte del concurs naturalista per poder-lo fer arribar als teus alumnes o als teus fills i filles, escriviu-nos a cda-vallsdaneu@xtec.cat indicant el vostre nom i cognom i us afegirem a la llista. Feu difusió d’aquest concurs a tothom a qui cregueu que li pot interessar. Hi poden participar escolars de Primària o estudiants d’institut de qualsevol edat i de qualsevol indret.
Fins al proper repte! Confinats i desconfinats però aprenent! #ambprismaticsalterrat #joemquedoacasa
