El Dia Mundial de les Zones Humides se celebra cada 2 de febrer per commemorar de la data d’adopció del Conveni Internacional sobre les Zones Humides (Conveni de Ramsar) i té com a objectiu divulgar el valor d’un dels ecosistemes més diversos i rics biològicament, però, alhora, particularment fràgils i vulnerables.
Les zones humides són zones de terreny inundades o amarades d’aigua, naturals o artificials, permanents o temporals, amb aigua estancada o fluent, dolça, salabrosa o salada.
A efectes de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals,“s’entén per zones humides les zones naturals de maresma, aiguamoll, torbera o aigües rases, permanents o temporals, d’aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines, amb la inclusió de les zones d’aigües marines la profunditat de les quals amb marea baixa no supera els sis metres”.
El Salencar de Barruera, forma part de l’inventari de zones humides de Catalunya. Totes les zones humides estan protegides de forma genèrica per la llei 12/1985 d’espai naturals. Determinades zones humides també poden ser declarades com d’especial interès, com ara el salencar de Barruera, que és:
- Espai Natural Protegit (ENP)
- Zona d’especial conservació (ZEC) prèvia designació com a Lloc d’importància comunitària (LIC)
- Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), espai Xarxa Natura 2000 “Aigüestortes”
- Reserva Nacional de Caça Alt Pallars Aran
El Salencar de Barruera, és un embassament que rep les aigües de la Noguera de Tor, localitzat aigües avall de la població de Barruera, just al davant del Camp d’Aprenentatge de la Vall de Boí.
Es tracta d’un embassament de muntanya mitjana, localitzat a uns 1080 m d’altitud, que destaca pel fet de situar-se en un indret bastant obert i planer, favorable al desenvolupament de la vegetació de les vores, especialment del salencar. Per les característiques del terreny i per la colmatació del fons de la cubeta s’hi ha donat una notable extensió de bogar i jonqueres, així com de bosc de ribera, sobretot de salencar, que se situen bàsicament en el marge esquerre i en diverses illes. El procés de colmatació està avançant ràpidament, de manera que les zones profundes disminueixen any darrera any i el salancar va ocupant cada cop una major superfície.
Del bosc de ribera destaca especialment el salencar (hàbitat d’interès comunitari 3240), on dominen la salenca o sarga (Salix elaeagnos ssp angustifolia), el saulic (Salix purpurea), el salze blanc (Salix alba) i el freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior). Sota les aigües, hi ha clapes de Potamogeton pectinatus, Potamogeton crispus, Ranunculus aquatilis, Ranunculus tricophyllus i Utricularia vesicularis. Destaquen també els prats de dall situats vora el marge esquerre, entre els quals hi ha algunes línies de pollancres, freixes i altres caducifolis (hàbitat d’interès comunitari 6520 “Prats de dall a ltimontans i subalpins (Triseto-Polygonion bistortae)”). En aquesta zona de marges arbrats entre prats de dall, es formen algunes llacunes de reduïdes dimensions. Apareixen també pastures humides i herbassars megafòrbics.[1]
Pel que fa a la fauna, hi ha una gran abundància d’alevins i adults de truita. És una zona freqüentada pels ocells migradors (principalment durant el pas primaveral) i s’hi pot trobar una bona colla d’ocells de zones humides, com l’ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), la xivitona (Actitis hypoleucos), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), la merla d’aigua (Cinclus cinclus), el blauet (Alcedo atthis), la mallerenga d’aigua (Parus palustris), etc. Entre els amfibis trobem el gripau comú (Bufo bufo) i entre els mamífers destaca la presència de llúdriga (Lutra lutra) i de cabirol.
Es tracta, per tant, d’un espai de notable interès, tant pel que fa a la fauna com pel que fa al bosc de ribera i la vegetació d’hidròfits i helofítica.
Per al CdA el Salencar és un espai de treball inigualable, on desenvolupem les activitats d’hidrobiologia i podem gaudir de jornades de treball de camp nodrides de recursos.
