Us presentem un curiós rèptil que també vàrem observar a les Escletxes del Papiol i que sovint es confon amb una petita serp però que en realitat és un llangardaix sense potes. Es conegut com vidriol, serp de vidre, lliseta o noia de serp. El seu nom científic és Anguis fragilis.
Descripció: Encara que pel seu aspecte no ho sembli, és un llangardaix sense potes i de cos cilíndric, que pot arribar a fer com a màxim uns 50 cm de llarg. A diferència de les serps, el vidriol, com correspon a un llangardaix, té parpelles mòbils que li permeten tancar els ulls i, a banda i banda de la part posterior del cap, un parell de petits i curts conductes auditius els orificis d’entrada dels quals es troben en un plec de la pell que és difícil de veure. El color dels vidriols és variable: bru, gris o vermellós. Les femelles tenen sovint un línia que fosca sobre fons clar que segueix la columna vertebral, i els costats i el ventre foscos, mentre que els mascles són de coloració més uniforme, però poden tenir taques blaves.
Habitat: ocupen hàbitats molt diferenciats però preferentment en indrets humits amb força vegetació com per exemple boscos, matollars, conreus i bardisses.
Distribució: ocupa tots els Prepirineus i les regions humides i les serres litorals, on és força abundant; esdevé més rar a la part meridional i a la zona continental, és a dir, a la Catalunya seca. No es troba als alts Pirineus ni al Sud de l’Ebre.
Alimentació: S’alimenta principalment de cucs de terra i de llimacs que atrapa entre les seves mandíbules, dotades de petites dents còniques. Sacseja amb violència les seves preses abans d’empassar-se-les.
Desplaçament: Es mou mitjançant moviments laterals ràpids i convulsius del cos i la cua. És un animal molt discret, lent, però que escapa àgilment a la captura i pot, fins i tot, nedar per l’aigua per fugir.
Reproducció: l’aparellament té lloc a la primavera (abril-maig). Els mascles poden lluitar ferotgement durant l’època d’aparellament. La reproducció és ovovivípara. Els ous, amb revestiment molt prim, són incubats en una cambra separada de l’oviducte, 11-13 setmanes. Cada posta inclou de 5 a 26 ous, que es desclouen immediatament després de la posta, usualment nocturna, i donen cries de 7 a 9 cm de longitud. Tenen una longevitat molt notable, arriben a viure fins a 50 anys.
Costums: És un rèptil sedentari que pot quedar-se tota la seva vida en el mateix territori. Hiverna des de novembre fins a març-abril, sovint de forma gregària en galeries profundes.. És actiu a primeres hores del matí i al capvespre. El vidriol té pocs enemics, excepte els carnívors i les aus de presa. Desprèn la cua com els llangardaixos per escapar d’algun depredador. La cua es segueix movent quan se separa durant uns instants per cridar l’atenció del depredador i així distreure’l.
