1 de cada 5 joves passen més de dues hores al dia a TikTok. Així ho revela l’estudi de la UPF i la UOC Can’t stop scrolling! Patrons d’ús de TikTok dels adolescents i autopercepció del benestar digital de Clara Virós-Martín, Mireia Montaña-Blasco i Mònika Jiménez-Morales.
La recerca explora la relació entre el temps dedicat a TikTok, el consum de contingut i l’ autopercepció del benestar digital. En negatiu, el component addictiu de l’scroll infinit. I en positiu? El sentiment de comunitat que pot generar, vital en l’etapa adolescent. Us ho expliquem .
Entre els joves enquestats a l’estudi és detecta que els rols de gènere tradicionals persisteixen en les preferències de consum de continguts. Les noies passen més temps a TikTok sobretot amb continguts de bellesa i moda, mentre que els sorolls se centren en videojocs i esports .
Aquesta evidència ens remet a trastorns que es donen cada vegada de forma més precoç majoritàriament en les nenes, però també en nens: la cosmeticorèxia i la dismòrfia del selfie. Els coneixeu? Tots dos fenòmens
naixen de la comparació amb influencers que mostren ideals de bellesa que no existeixen a la vida real i que sovint responen a una estratègia publicitària. És per això que la proposta didàctica Personatges de l’eduCAC es qüestiona la naturalitat aparent dels influenciadors, es planteja què hi ha al darrere, i reflexiona sobre la seva professionalització. Fem el currículum d’un influencer a partir dels continguts que publica?
I què en diuen els joves? Doncs que a les xarxes socials necessiten: millors filtres i mesures de protecció i més educació i acompanyament per evitar la influència de continguts que poden generar malestar.
![]() |
És per això que la proposta didàctica Personatges de l’eduCAC es qüestiona la naturalitat aparent dels influenciadors, es planteja què hi ha al darrere, i reflexiona sobre la seva professionalització. Fem el currículum d’un influencer a partir dels continguts que publica?
Tot i l’aparició de nous trastorns, no es pot parlar de causa-efecte directe entre temps de pantalla i problemes de salut mental. Així ho expliquen dos especialistes en la matèria, el psicòleg i divulgador Ramón Nogueras i el catedràtic de psicologia de la Universidad de Granada José César Perales. Tots dos coincideixen a reivindicar les evidències científiques per damunt de les percepcions socials.
Ens ho explicaven fa uns mesos, en relació amb el Manifest dels drets digitals de la infància i l’adolescència, resultat d’un procés de reflexió participat per sorolls i sorolls del Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya (CNIAC). Protecció, acompanyament i educació. La petició és clara.
A La meva finestra al món ofereixen pautes per a reflexionar a l’aula sobre la hiperconnexió dels joves i les emocions que els generen la desconnexió.



Des del dia que ens posem un mòbil a la butxaca, ja ens és molt difícil diferenciar el món físic del món digital. I segurament no cal, però sí que hauríem de trobar l’equilibri entre ambdues realitats.