1 de cada 5 joves passen més de dues hores al dia a TikTok. Així ho revela l’estudi de la UPF i la UOC Can’t stop scrolling! Patrons d’ús de TikTok dels adolescents i autopercepció del benestar digital de Clara Virós-Martín, Mireia Montaña-Blasco i Mònika Jiménez-Morales.

La recerca explora la relació entre el temps dedicat a TikTok, el consum de contingut i l’ autopercepció del benestar digital. En negatiu, el component addictiu de l’scroll infinit. I en positiu? El sentiment de comunitat que pot generar, vital en l’etapa adolescent. Us ho expliquem .

Entre els joves enquestats a l’estudi és detecta que els rols de gènere tradicionals persisteixen en les preferències de consum de continguts. Les noies passen més temps a TikTok sobretot amb continguts de bellesa i moda, mentre que els sorolls se centren en videojocs i esports .

 

 

Aquesta evidència ens remet a trastorns que es donen cada vegada de forma més precoç majoritàriament en les nenes, però també en nens: la cosmeticorèxia i la dismòrfia del selfie. Els coneixeu? Tots dos fenòmens naixen de la comparació amb influencers que mostren ideals de bellesa que no existeixen a la vida real i que sovint responen a una estratègia publicitària. És per això que la proposta didàctica Personatges de l’eduCAC es qüestiona la naturalitat aparent dels influenciadors, es planteja què hi ha al darrere, i reflexiona sobre la seva professionalització. Fem el currículum d’un influencer a partir dels continguts que publica?

I què en diuen els joves? Doncs que a les xarxes socials necessiten: millors filtres i mesures de protecció i més educació i acompanyament per evitar la influència de continguts que poden generar malestar.

 

És per això que la proposta didàctica Personatges de l’eduCAC es qüestiona la naturalitat aparent dels influenciadors, es planteja què hi ha al darrere, i reflexiona sobre la seva professionalització. Fem el currículum d’un influencer a partir dels continguts que publica?

Tot i l’aparició de nous trastorns, no es pot parlar de causa-efecte directe entre temps de pantalla i problemes de salut mental. Així ho expliquen dos especialistes en la matèria, el psicòleg i divulgador Ramón Nogueras i el catedràtic de psicologia de la Universidad de Granada José César Perales. Tots dos coincideixen a reivindicar les evidències científiques per damunt de les percepcions socials.

Ens ho explicaven fa uns mesos, en relació amb el Manifest dels drets digitals de la infància i l’adolescència, resultat d’un procés de reflexió participat per sorolls i sorolls del Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya (CNIAC). Protecció, acompanyament i educació. La petició és clara.

Des del dia que ens posem un mòbil a la butxaca, ja ens és molt difícil diferenciar el món físic del món digital. I segurament no cal, però sí que hauríem de trobar l’equilibri entre ambdues realitats.

A La meva finestra al món ofereixen pautes per a reflexionar a l’aula sobre la hiperconnexió dels joves i les emocions que els generen la desconnexió.