Antologia digital i en curs de poesia escrita per dones de @lletrA
Projecte de Maria Callís i Raquel Tomàs
Fent una simbiosi entre art visual i poesia, però també afegint-hi la perspectiva de gènere, va néixer el projecte ‘Massa mare‘, una antologia de poesia escrita per dones, a cura de Maria Cabrera i Raquel Tomàs. Cabrera tria tres poemes de cada autora i un objecte que s’hi associï; Tomàs, a partir d’aquestes tries, en fa una natura morta: un paisatge estàtic en què sura el sentit íntim dels versos. Aquesta ‘natura morta’ de poetesses ha passat pels versos d’autores com ara Irene Solà, Blanca Llum Vidal, Mireia Calafell, Anna Gual, Gemma Gorga i Josefina Contijoch.
Massa mare reuneix vint autores i vint càpsules creatives al voltant de cada autora i la seva obra. Els continguts de cada càpsula, que es poden consultar en línia a la web lletrA i als comptes de Twitter (@lletrA) i Facebook, inclouen poemes, fotografies, àudios i objectes seleccionats per les poetes.
La massa mare no es ven: passa de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn. La massa mare es bada com el cos de la partera i s’enganxa, feminíssima costella, a una altra massa per insuflar-li l’alè, el metabòlic miracle. Metabòlica paràbola de l’escriure poètic de les dones, de l’espai de les dones que escriuen poesia: lent, discret, latent, suspès en el temps, en contra del riu de pressa que se’ns enduu el temps.
Massa mare és una antologia de poesia escrita per dones. I és, també, una proposta visual de suspensió en l’espai i el temps: un bodegó. Una natura morta on palpiten, vivíssims, els objectes de què parlen els poemes i els objectes que escullen les poetes. La reïficació dels versos i la metaforització de la matèria que imposa l’entorn llis, el primer pla del bodegó. Com una manera de fer créixer l’espai d’atenció cap a l’art de la dona artista, de vindicar l’art de ser una dona que fa art. D’escampar la potència de les veus de les poetes de mà en mà, de casa en casa, de forn en forn, per fer-ne un pa viu: para les mans, té.
Maria Callís escull tres poemes de cada autora, i la poeta escull un objecte que s’hi associï; Raquel Tomàs, a partir d’aquestes tries, en fa una natura morta: un paisatge estàtic en què sura —lent i latent, aparentment immòbil però bategant— el sentit íntim dels versos.
