La pornografia s’ha convertit en un problema social. Les dades de consum de pornografia són alarmants, i cada vegada a edats més primerenques. A continuació trobareu diferents recursos amb informació sobre els problemes que el consum de porno crea en joves i adolescents i amb propostes per revertir aquest problema.
→ La pornografia colonitzadora, Alba Alfageme
“L’accés a la pornografia, destacant el consum precoç (abans dels 12anys), genera un impacte demolidor en la comprensió del sexe. (…) La pornografia ‘mainstreaM’ (la majoritària, amb un biaix masclista extrem) té un impacte demolidor en la nostra societat, i sobretot en la creació de referents sexuals entre el jovent. De fet el més preocupant de la pornografia és la cosificació de les dones i la normalització de les actituds violentes i abusives cap a aquestes amb agressions, humiliacions o submissió extrema. De fet alguns estudis assenyalen que en les escenes pornogràfiques més populars, 9 de cada 10 vídeos contenen violències i agressions físiques. I aquesta violència es dirigeix sempre cap a dones i és perpetrada bàsicament per homes (94%). Per això és essencial la limitació a l’accés dels continguts als 18 anys, perquè alguns estudis adverteixen que l’edat del primer contacte amb el porno està baixant de forma preocupant.
L’impacte negatiu de la pornografia, doncs, és evident i cal abordar-la com a forma per a pervenir les violències sexuals, però cal anar a l’arrel del problema, i aquest no és la pornografia, sinó que el porno ocupa l’espai que hauríem d’haver omplert amb educació afectivosexual”.
| Presentació
Benvinguts i benvingudes a la lectura d’aquest estudi. La pornografia és una eina que retroalimenta un sistema de dominació masculina, mitjançant l’ús d’imatges de contingut sexual que justifiquen la violència i la humiliació de les dones, les quals arriben als menors amb l’aprenentatge mimètic de pràctiques sexuals, fins i tot en edats en què es desconeix l’existència de pulsions. Aquest estudi està adreçat a tota la societat i, especialment, a famílies on hi ha menors. També té destinataris que, en funció de la seva activitat professional, necessiten el coneixement, almenys, d’una part d’aquest estudi. Em referesc als docents, al personal de les administracions públiques que tenen entre les seves funcions protegir els menors i incorporar la perspectiva de gènere a una funció tan essencial com és el desenvolupament d’una sexualitat sana i igualitària entre l’adolescència i la joventut. No essent suficients els agents esmentats, l’àrea de dret comparat fa una crida als juristes i al poder legislatiu per garantir l’interès superior dels menors. La part que estudia les tecnologies més innovadores per al control de l’accés dels menors als continguts inapropiats en funció de l’edat està especialment adreçada a les persones expertes en noves tecnologies, en la recerca digital necessària per garantir l’interès primordial de l’adolescència davant la pornografia. |
Aquest estudi està dividit en tres parts diferenciades, que pretenen analitzar globalment aquesta realitat.
La primera part és una anàlisi, tant quantitativa com qualitativa, de l’accés a la pornografia dels menors de vuit fins a divuit anys, en la qual s’investiguen les formes d’accés, el temps i els espais de consum. En aquest apartat, també s’estudia el coneixement que tenen les famílies de les pràctiques dels seus fills i filles.
La segona part conté una anàlisi normativa, atès que la legislació és una de les eines clau per limitar o minimitzar l’accés dels menors a la pornografia d’Internet, en la qual es fa una recopilació i una anàlisi exhaustiva de la legislació internacional, europea, nacional i autonòmica. En aquest apartat, s’inclouen recomanacions i propostes per plantejar possibles canvis normatius en tots els àmbits.
I, tot seguit, una tercera part en la qual s’analitzen les formes telemàtiques d’accés i de control als continguts pornogràfics per part dels menors. En aquest apartat, es pretenen revisar les eines existents que permeten a les famílies o als tutors limitar l’accés als continguts inapropiats, i també donar respostes tecnològiques innovadores.
Finalment, no podia faltar en una investigació d’aquestes característiques uns apartats de conclusions i recomanacions, que ens han de fer reflexionar sobre la societat que tenim i que estam construint a les nostres illes.
Per saber-ne més: |
→ La industria pornográfica en 10 cifras
1) El vídeo pornográfico más visto, con más de 225 millones de reproducciones, es una violación grupal
José Luis Garcia, psicòleg clínic i sexòleg, expert en prevenció dels efectes de la pornografia en la salut afectivosexual.
→ Consum precoç de porno i un ambient familiar tòxic – Social.cat
En els darrers anys hem presenciat a l’Estat espanyol un increment de les notícies sobre agressions sexuals perpetrades per menors d’edat. Segons la Memòria de la Fiscalia General de l’Estat del 2019, hi va haver 564 menors d’edat condemnats per agressió sexual i 1.370 per abús sexual. Aquestes dades fan referència a adolescents d’entre 14 i 17 anys, ja que els infants de menys de 14 anys són inimputables. A la Memòria de l’any 2021, la Fiscalia adverteix d’un increment dels delictes contra la llibertat sexual comesos per adolescents, havent obert 2.625 expedients per aquesta causa, un 58% més que el 2020.
→ Cuando la educación sexual es el porno, Carmen Domingo, Ethic
La pornografía es la educación sexual de nuestros hijos y no parece que haya mucha preocupación estatal al respecto. Casi 7 de 10 adolescentes accede a estos contenidos de forma frecuente.
Altres recursos: |
Guia “Hem de parlar de porno”
(DES)INFORMACIÓ SEXUAL: PORNOGRAFIA I ADOLESCÈNCIA
La població adolescent consumeix pornografia? La pren com a referència en les seves relacions? Li agrada el que veu?
Considera que hi ha violència o desigualtat en la pornografia? Per què la cerca? Com la descobreix? Com hi està representat el
col·lectiu LGTBI? Com es reflecteixen les realitats de gènere? L’educació afectiva i sexual que reben els adolescents és suficient?
Consideren que necessiten saber-ne més?
La majoria d’adolescents consumeixen pornografia i, a vegades, amb molta freqüència. Aquests continguts impacten de manera significativa en el seu desenvolupament i en la forma en què viuen les seves relacions. Si, a més, tenim en compte l’ús de les tecnologies per part de l’adolescència, especialment dels mòbils, l’intercanvi de pornografia es torna més sen-
zill que mai.
Per això és necessari facilitar-los la informació i les eines suficients per abordar la seva sexualitat de manera sana i segura.
