Participar ve de “prendre part”, és a dir: contribuir, col·laborar, aportar, decidir, implicar-se, arriscar-se, “mullar-se”, embolicar-se, embrancar-se, influir intencionalment…; participar és ser actiu i intervenir en les diferents esferes de la vida personal i social. Participar és el contrari de defugir, d’apartar-se, d’inhibir-se.
El procés d’aprenentatge de la participació és el procés d’aprenentatge del compromís, del sentit del deure, de la solidaritat… és l’essència de l’educació per a la ciutadania.
Com a tal, no es pot limitar a l’exercici d’habilitats democràtiques en el marc de l’aula, promovent la presa de consciència, l’anàlisi de les injustícies i la seva denúncia. Tot això és absolutament necessari, però en algun moment cal passar a l’acció, embrutar-se les mans, mullar-se.
Aquesta guia ofereix una breu introducció teòrica de totes les dimensions de la participació i proposa una sèrie de dinàmiques i activitats per treballar-les a l’aula i al grup. Són exercicis que inciten a la reflexió, al diàleg, a l’autoavaluació i a l’intercanvi d’experiències. L’objectiu final és que, tant joves com adults, ens adonem que la participació és una dimensió fonamental de la vida en societat i que el seu exercici és tant un dret com una necessitat.
La participació cal estimular-la, facilitar-la i experimentar-la dins d’una col·lectivitat per adquirir les habilitats, les actituds i els coneixements necessaris per a la seua pràctica. (Sellarès i
Cirach, 2003).
PARTICIPAR DES DE LA INFÀNCIA ES VINCULA AMB UN MAJOR NIVELL DE COMPROMÍS
SOCIAL I UNA IDENTITAT CÍVICA I POLÍTICA EN EDATS ADULTES.
Adolescents i entorn: connexió i compromís
COORDINADORA: ROSER BATLLE
Si volem ciutadans compromesos i una societat més cohesionada, cal que els joves s’obrin a l’entorn i aquest s’obri als joves. Tanmateix, sembla evident que, per comprometre’s, és necessari prèviament haver connectat.
Tolerància o indiferència?
D’altra banda, durant les darreres dècades s’ha estès una determinada cultura de la tolerància, on les contradiccions ja no fan patir – com en èpoques anteriors- sinó que formen part del ser i de l’estar del segle XXI.
Si bé probablement els nostres joves són més oberts i menys dogmàtics que els joves polititzats dels anys 70, corren el risc de viure la tolerància simplement com a còctel del “tot s’hi val”, “tot hi cap”, “tot depèn”, “viu i deixa viure”… En paraules de Javier Elzo, la tolerància és un d’aquests valors far que, en comptes de fer llum, enlluerna, i en aquest enlluernament, amaga la realitat de les coses (Elzo, 2006).
El pas entre tolerància i indiferència és molt petit. En realitat, una certa dosi d’intolerància -davant les injustícies, davant l’explotació, davant l’absència de respecte a la dignitat dels altres…- és necessària per mantenir la democràcia i la cohesió social. L’agressivitat, en el sentit de lluita, de rebel·lia, d’antítesi del conformisme… no és sinònim de violència, sinó, sovint, la condició perquè aquesta no es desenvolupi.
Els nostres adolescents, que han nascut i crescut en democràcia i que afortunadament
no han hagut de lluitar per les llibertats bàsiques, s’han nodrit d’aquesta cultura de
tolerància. Sens dubte això ha estat positiu per allunyar-los de fanatismes i
fonamentalismes, però al mateix temps pot haver provocat una certa actitud passiva
amb la qual és més difícil aixecar-se del sofà i sortir al carrer.
La joventut i la participació ciutadana
Xavier Amor
Manel Brinquis
Participació és qualsevol activitat adreçada a influir directament o indirectament en les polítiques. Aquesta definició de Joan Font i Ismael Blanco és senzilla i curta però cal
posar l’atenció en tres aspectes importants tal com expliquen ells mateixos.
Qualsevol activitat, des de la més clàssica, com és votar, fins a accions com recollir
signatures, enviar cartes als diaris, encadenar-se a la porta d’un edifici institucional,
etc., són formes de participació.
Aquestes activitats serveixen per influir en decisions: als polítics que són els que prenen
les decisions directament, o per crear una massa social crítica que faci que es prengui
una decisió determinada. La participació té la voluntat d’influir en la realitat, és un instrument per aconseguir alguna cosa.
