La controvèrsia sobre la cientificitat de les anomenades “Ciències Socials” ha estat un tema central en la filosofia de la ciència durant el segle XX i segueix sent un debat obert en l’actualitat. Aquest debat, que abasta disciplines com la pedagogia, la sociologia, l’antropologia, i l’economia, qüestiona fins a quin punt aquestes àrees poden considerar-se ciències en un sentit similar a les ciències naturals, com la física o la biologia.
Quins criteris ha de complir una disciplina per assolir aquesta consideració? Poden la pedagogia, la sociologia, l’economia, etc., amb els seus reptes epistemològics i metodològics, assolir una legitimitat científica?
→Què tenen de científic les ciències socials?
La complexitat de mesurar el comportament humà
- Autora: Susanna Priest
- Mètode: Revista de difusió de la investigació, ISSN 1133-3987, Nº. 84, 2014-2015
Les ciències socials i del comportament comparteixen moltes característiques amb les ciències «exactes» o «naturals», incloent-hi el compromís amb l’anàlisi sistemàtica de dades empíriques, ja siguen quantitatives o qualitatives. No obstant això, l’objecte de les ciències socials és de vegades més imprecís, i implica moltes entitats abstractes com ara valors i cultures, i els seus mètodes no sempre inclouen mesuraments o experimentació. Són o no «científiques» les ciències socials?
Enllaç a la publicació
→Las ciencias sociales en discusión. Una perspectiva filosófica
“Si una disciplina no emplea el método científico o si no busca o utiliza regularidades, es protocientífica, no científica o pseudocientífica. La tecnología es diferente: usa el conocimiento para elaborar artefactos y planes que contribuyen a modificar la realidad (natural o social) más que a explorarla o entenderla.
Este volumen aborda una serie de controversias metodológicas y filosóficas en los estudios sociales, como las diferencias entre éstos y las sociotecnologías, la dicotomía ciencias naturales / ciencias sociales…”.
Enllaç a la publicació en PDF
RELACIONAT: