| En aquest recull de propostes, trobareu una sèrie de textos que examinen l’impacte ambiental de la producció i eliminació d’envasos plàstics, les conseqüències econòmiques de la comercialització massiva d’aigua embotellada i les consideracions ètiques que es plantegen quan es pren una decisió tan quotidiana com la compra d’una ampolla d’aigua.
És essencial que els nostres alumnes desenvolupin una comprensió crítica del seu paper com a consumidors en aquest panorama complex de manera que siguin capaços de prendre decisions informades, que els portin a contribuir activament a la construcció d’un futur sostenible. |
| Problemes ambientals, econòmics i ètics del consum d’aigua embotellada |
És ètic consumir aigua envasada sabent que no és més segura, ni més saludable però que té un impacte mediambiental molt més gran que el que té l’aigua de l’aixeta?
José Palos
És necessari actuar des de l’educació per conscienciar sobre els valors de l’aigua com bé públic. Una ciutadania informada, formada i conscienciada sobre aquests valors serà més competent per a exigir polítiques justes, equitatives i sostenibles en l’ús de l’aigua i tindrà més elements de reflexió per a adquirir hàbits que vagin en aquest sentit.
→ Ni pura ni cristalina: el muy contaminante negocio del agua embotellada
Juan Revenga
Comprar agua envasada tiene un impacto medioambiental 3.500 veces mayor que beberla del grifo. Genera millones de toneladas de plástico al año que no se reciclan, y no es ni más sana ni más segura.
Se trata de un lucrativo negocio con tres patas: es un producto imprescindible para la vida; la materia prima es especialmente barata; y se rodea de un marketing que ha vuelto a hacer su magia. Su mensaje está centrado en convencer a los consumidores que están ante un producto exclusivo de notables cualidades —cuando no es así— frente a su injustamente minusvalorado competidor: el agua de grifo, que es esencialmente gratis (aunque en algunas zonas del litoral mediterráneo no siempre sepa bien).
La enorme factura medioambiental
Consumir agua envasada tiene otro coste y lo pagamos todos: el plástico que se emplea y que además apenas se recicla.
→ Beber agua del grifo es un acto político
Andreu Escrivà
Los controles que pasa el agua que llega a nuestras casas son infinitamente más exhaustivos y frecuentes que los que pasa el agua embotellada. Agua que, por cierto, no se sabe cuánto tiempo lleva en contacto con el plástico o cómo ha sido almacenada.
Queda una última cuestión: el impacto ambiental. Las empresas embotelladoras se dedican a extraer un recurso común que debería ser un derecho humano inalienable, alterando en este proceso ecosistemas valiosísimos, que luego tienen la desfachatez de usar en sus campañas publicitarias. Lo embotellan en plástico, le ponen una bonita etiqueta y lo transportan a centenares de kilómetros quemando toneladas de petróleo. Ese envase de plástico debe ser recogido, reciclado (con su coste energético), y vuelto a poner en circulación, en el mejor de los casos. ¿El resultado? La huella de carbono del agua embotellada es 1000 (¡mil!) veces mayor que la del agua del grifo, y su impacto ambiental combinado (que va más allá de las emisiones de los gases de efecto invernadero) puede ser hasta 3500 veces superior a la del agua de casa.
Si usted desconfía de la calidad del agua de su grifo la solución no es alejarse de ella y gastar su dinero en un agua que promete lo que no le puede dar, como belleza, salud o ganas de hacer deporte. (Llegiu l’article sencer)
→ Quin és el preu que paga la natura per una botella de plàstic?
En temps d’emergència climàtica és fonamental l’educació ambiental, que comença per gestos quotidians i aparentment xicotets, com beure aigua de l’aixeta.
Però hi ha alguna cosa que puguem fer per a ajudar al planeta, ofegat en plàstic? La resposta és clara: sí. Podem començar per beure aigua de l’aixeta. (Llegiu l’article sencer)
→ L’aigua de l’aixeta ha de complir una normativa molt més estricta que l’embotellada
Coneixem l’aigua que consumim?
L’aigua a la natura no existeix com H2O pura. De fet, l’aigua s’impregna de tot el que hi ha en l’ambient per on circula. Per tant, pot contenir moltes substàncies. Algunes poden ser positives fins i tot per a la salut, no tot és negatiu. Hi ha contaminants regulats i també els denominats emergents que no s’analitzen.
L’aigua de l’aixeta ha de complir una normativa estricta i podem, per tant, beure aigua de l’aixeta amb una certa tranquil·litat. D’altra banda, tenim l’aigua embotellada que compleix una regulació molt més laxa, no s’analitzen ni de lluny el nombre de compostos químics que sí es miren a l’aigua de l’aixeta.
L’aigua és un recurs fonamental per a la vida i la salut de les persones, però no sempre és apta per al consum. A conseqüència de l’activitat humana, sigui industrial, agrícola, ramadera o domèstica, les aigües subterrànies i superficials incorporen substàncies o microorganismes que les poden fer perjudicials.
Com la indústria de l’aigua embotellada està emmascarant la crisi global de l’aigua
L’aigua embotellada és una de les begudes més populars del món, i la seva indústria en treu el màxim profit.
El 2020, el 74% de la humanitat tenia accés a aigua potable. Això és un 10 % més que fa dues dècades, tot i així, encara deixa dos mil milions de persones sense accés a aigua potable.
Mentrestant, les corporacions d’aigua embotellada exploten l’aigua superficial i els aqüífers, normalment a un cost molt baix, i la venen entre 150 i 1.000 vegades més cara que el mateix volum d’aigua de l’aixeta municipal. El preu sovint es justifica oferint el producte com una alternativa absolutament segura a l’aigua de l’aixeta. Però l’aigua embotellada no és immune a tota la contaminació, tenint en compte que poques vegades s’enfronta a les rigoroses normatives mediambientals i de salut pública que fa l’aigua de l’aixeta d’utilitat pública.
Beure aigua de l’aixeta: fàcil, saludable i sostenible
L’estigma de l’aigua de l’aixeta
Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l’aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes … per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l’aigua de l’aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d’ella? Per què aquest estigma sobre un recurs natural de primera necessitat que ens arriba directament a casa amb totes les garanties d’ús? Em costa creure que darrere d’aquesta percepció negativa de l’aigua de l’aixeta no hi hagi una estratègia de desprestigi que ha permès que l’aigua embotellada guanyi adeptes que no li donen una oportunitat a l’aigua, un bé públic al qual tenim dret a accedir de manera segura i saludable.
D’una altra banda, obres l’aixeta i surt aigua, aigua potable. Això sí que és un luxe. Aigua a granel i directament a casa. I malgrat això, moltes persones segueixen consumint aigua embotellada.
Història de l’aigua embotellada
A “La història de l’Aigua embotellada”, Annie Leonard, experta en comerç internacional, sostenibilitat i salut mediambiental, amb més de 20 anys d’experiència de recerca, ens explica com van fer els executius de les empreses productores de begudes per fer-nos creure que el consum d’aigua de xarxa és dolent i per què aquesta indústria, moltes vegades innecessària, és terriblement perjudicial per al medi ambient.
