«El sistema educatiu ha de garantir que l’alumnat assoleixi uns coneixements científics»
El president de la Societat Catalana de Química, Gregori Ujaque, i la presidenta de la Societat Catalana de Física, Núria Ferrer, conversen sobre els canvis introduïts en el batxillerat i l’impacte que tenen en la formació científica de l’alumnat. (Enllaç a l’article amb l’entrevista).
El Departament d’Educació i Formació Professional ha anunciat canvis al batxillerat, que han encès les alarmes entre els docents i col·lectius científics. Una de les mesures serà la fusió de la química i la física en una sola assignatura a primer de batxillerat, així com la unificació de la biologia, la geologia i les ciències ambientals en una única matèria el curs 2025-2026. Cadascuna d’aquestes assignatures comptarà amb quatre hores setmanals. Són uns canvis que afecten el Decret 171/2022, i que ha demanat el Ministeri d’Educació perquè s’adeqüi a la LOMLOE, coneguda com a Llei Celaá.
La Societat Catalana de Química i la Societat Catalana de Física, filials de l’IEC, van emetre un comunicat conjunt en què denunciaven que aquests canvis «comportaran una pèrdua significativa de qualitat en la formació dels joves, especialment en l’àmbit científic i tecnològic».
Quin és el nivell de coneixements científics de l’alumnat actual i quin impacte tindrà la nova proposta de la Generalitat en l’aprenentatge de ciències?
Com pot afectar aquesta pèrdua de formació científica bàsica les futures generacions? Hi ha risc d’augmentar el desconeixement científic o de ser més vulnerables enfront de discursos pseudocientífics?
RELACIONAT:
Modificacions del currículum de batxillerat (Curs 2025-2026)
→ Els perills de la pseudociència
