La pandèmia ha agreujat el ja elevat nivell de desigualtat resultant de la crisi del 2008 i ha tingut més incidència
encara en els infants: 154.000 llars viuen actualment en situació de pobresa severa a Catalunya.

• Existeix, doncs, una polarització d’infàncies que requereix una aposta política decidida en termes d’inversió en
polítiques de reducció de la pobresa i d’educació en la primera infància de qualitat.
• Les escoles bressol, com a espais indiscutibles de contenció dels efectes de les desigualtats i de generació
d’oportunitats, han de ser un pilar fonamental d’una política pública d’atenció a la infància fonamentada en els drets
dels infants.

L’escola bressol com a ascensor social

• L’escola bressol ha demostrat tenir una important funció igualadora, ja que genera oportunitats per a tots els infants, i
té especial impacte en els que provenen d’entorns més vulnerables.
• La primera infància és una etapa determinant pel desenvolupament del cervell humà. Una intervenció de qualitat
esdevé clau per adquirir capacitat d’iniciativa, habilitats creatives, memòria, etc.
• En aquest sentit, l’educació en la primera infància té un potencial transformador capaç d’alterar les trajectòries dels
infants: com més anys d’educació de qualitat, menys possibilitats de fracàs escolar (OCDE, 2019).