L’educació, tant en els primers nivells de socialització com en les seves etapes posteriors d’educació formal, està posant en risc el desenvolupament de l’autonomia individual tan necessària perquè l’alumne arribi a la maduresa pròpia de l’etapa adulta. Les polítiques educatives, els nous models educatius i la societat mateixa estan desvinculant l’ autonomia progressiva de la responsabilitat, els sentiments de la raó, l’emoció de la voluntat i la motivació del deure en la seva praxi educativa. Les conseqüències són que els alumnes queden ancorats en actituds infantils d’omnipotència amb incapacitat de fer un ajustament adequat amb la realitat i reaccionant en la majoria de casos amb agressivitat. La bioètica i l’educació tenen una relació necessària amb la construcció de subjectes morals i autònoms És urgent traçar una línia per sota de la qual no es donin les condiciones necessàries pel desenvolupament ple de la nostra joventut. La bioètica, que té un caràcter multidisciplinar i interdisciplinar, ha d’atendre als problemes actuals i complexos de l’ educació i contribuir a pensar models educatius que formin ciutadans compromesos, responsables i solidaris. Un model educatiu s’ha de construir dins d’un debat bioètic i, en el marc de l’ètica del cuidar, sense desvincular-se de les ètiques de caràcter normatiu.
La centralitat atorgada a l’individu en la llibertat ha portat a una concepció de l’autonomia excessivament individualista i egoista, que ha afectat directament l’educació dels nostres joves. Aquests han acabat entenent que la llibertat individual significa que cadascú faci o actuï com cregui convenient i que tenen el dret “que els deixin en pau” i lliures de qualsevol autoritat arbitrària vingui d’on vingui.
